Quantcast
Elena Fort: “El Barça ha tingut molt poca visió de país durant els últims anys” – Món Esport

Elena Fort: “El Barça ha tingut molt poca visió de país durant els últims anys”

La membre de la candidatura de Laporta reflexiona amb el Món sobre la relació del club amb Catalunya i amb la dona

Maria Elena Fort (1970) és una de les figures més importants de la candidatura de Joan Laporta a la presidència del Barça. Si guanyen les eleccions, Fort ocuparà s’ocuparà de l’àrea social i de l’Espai Barça i repetirà una funció similar a la que ja va complir en la segona etapa del primer mandat de Laporta, a partir del 2008. Culer de naixement, Fort no pot desvincular el seu sentiment pel Barça del sentiment per Catalunya i és que ella mateixa també ha estat diputada al Parlament per Junts per Catalunya. Ara es troba davant l’oportunitat de tornar a servir el club, cosa que suposa un honor immens per a ella, i, abans de saber si li tocarà afrontar aquest repte, reflexiona en aquesta entrevista amb El Món sobre la situació del Barça des de molts punts de vista diferents, posant un especial èmfasi en els aspectes vinculats amb la relació del club amb el país i en el paper de la dona a la institució.

Per què tornar-hi?

La meva història amb el Barça és molt llarga i amb el Joan Laporta també. Jo soc culer des d’abans de néixer. Tinc familiars que eren jugadors del Barça els anys 20. Em van fer sòcia del Barça abans de portar-me al registre civil. No m’entenc sense el Barça. Com es viu el país, com es viu la vida pròpia… Quan el Jan em crida el 2008 va ser el major honor que podria haver tingut. Ens coneixíem des d’abans de l’Elefant Blau i va ser tot un honor familiar. Després amb l’acció de responsabilitat vam viure uns anys duríssims, però es va demostrar que teníem raó i ara torno pels mateixos motius pels quals vaig entrar el 2008. Perquè el Barça forma part de mi, perquè vull aportar tot el que sé, ajudar… És una oportunitat que no puc deixar passar. Amb el Laporta entenem el Barça igual.

Espanta agafar el Barça amb la situació actual?

Espantar no, però sí que dona molt respecte. També il·lusiona, perquè hem treballat molt i sabem què hem de fer. Treurem això endavant. La part econòmica, la part esportiva i després tota la resta.

Vostè quin paper hi jugarà?

Jo estaré vinculada a l’àrea social, com sempre ho he estat. Ja vaig ser directiva de la comissió social de penyes i de la part institucional del Barça. El 2008 vaig ser local de l’àrea social i patrimonial d’aquell moment. Aquest és el meu vessant. Vinc d’una família que hem viscut molt el Barça i veig que hi ha una vinculació que va molt més enllà del futbol. Amb la part social, amb el país, amb els valors… és la part que m’emociona. També estaré vinculada amb el grup que portarà l’Espai Barça pels meus coneixements professionals.

El candidat Toni Freixa va assegurar en una entrevista amb el Món que “la ideologia política ha d’estar al marge del Barça”. Què en pensa?

Depèn de com utilitzem la paraula política. Si entenem que la política són els partits polítics, això ha de quedar fora del Barça. El club no pot estar en mans de ningú, perquè és de tots. Ara bé, si entenem la política com a fer país, no es poden oblidar els orígens propis de la catalanitat del Barça. Això ho he viscut jo familiarment. El meu avi m’explicava que al camp de Les Corts anaven amb la senyera amagada sota l’abric. Partits no, país sí. Si ho entenem així, el Barça ha d’estar implicat socialment i políticament. Perquè sinó passa el que ha passat en els darrers anys, que amb l’excusa de “no fem política”, el Barça ha donat l’esquena a la situació complexa política i social de país i se l’ha trobat molt a faltar. Hem de recuperar el vincle amb la gent i el país. I respectant sempre que al Barça hi haurà ideologies completament diferents.

Però, si és el cas d’una persona que és d’extrema dreta, aquesta té cabuda al Barça?

Com a concepte tu no pots excloure una persona per la seva ideologia. També penso que una persona d’extrema dreta és molt difícil que se senti vinculada amb els valoras del Barça. Però sí que hi ha una línia vermella, que és la garantia dels drets fonamentals, de la llibertat d’expressió, l’antiviolència i la lluita contra el feixisme. Tot això al Barça no hi pot entrar.

Per tant, si al Camp Nou hi entrés gent que manifestés aquestes ideologies, serien expulsats?

Sí, amb una contundència absoluta. Ja es va fer en el seu dia contra els violents. El Barça sempre lluitarà contra la violència i la xenofobia. Hem de ser líders en aquest aspecte, com ja va passar el 2003 i el 2004 i s’ha de seguir fent i de forma més contundent.

Després de la presidència de Laporta, en quins moments pensa vostè que el Barça ha donat l’esquena al país?

He lamentat la poca visió de país que ha tingut el Barça en general. Quan tu et trobes davant l’1 d’octubre, amb un fet objectiu que és un cos policial que pega la gent per anar a votar, no pots girar el cap i has de donar la cara com a primera i principal institució del país. Imaginem que el Barça suspèn el partit l’1 d’octubre i diu que no es pot jugar perquè s’està pegant gent per anar a votar. L’impacte mundial que té això és molt més gran que tres rodes de premsa de tres polítics diferents. Això no s’ha fet. I això no és polititzar el club, va molt més enllà.

El Barça ha fallat a Catalunya aleshores?

El Barça s’ha fallat a ell mateix, perquè ha renegat dels seus orígens. El Barça, per exemple, es va comprometre amb la gent durant la Guerra Civil. Evidentment no és el mateix cas, però sí que s’ha de mantenir el vincle amb la gent. Si no es manté, es falla a si mateix essencialment.

Vostè també ha estat diputada del Parlament de Catalunya per Junts. Quin ha estat l’honor més gran per a vostè, això o formar part de la junta directiva del Barça?

Representar el país és un honor per a qualsevol persona. Ha estat fascinat, m’ha agradat molt i he servit a la gent. Però ser directiva del Barça, des d’un punt de vista íntim, em lliga més a tot un bagatge familiar i personal. És molt difícil escollir, però té un plus més el fet d’haver estat directiva del Barça. No és ni millor ni pitjor, però té tota aquesta part familiar.

Passar pel Parlament deu haver estat una experiència molt enriquidora a nivell personal i professional. Què podria aportar tot això al fet de ser directiva del Barça?

Crec que el Parlament m’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera. En el meu cas, m’ha refermat a escoltar, escoltar i escoltar per poder trobar solucions. Això en política i el Barça ha de ser el mateix. Trobar un equilibri per trobar les millors solucions de forma transversal.

Com valora els resultats de les darreres eleccions a la Generalitat de Catalunya?

Només diré que ha quedat demostrat que l’independentisme és majoritari.

Deixant a una banda el tema polític, un altre dels punts importants del nou president serà la renovació de Messi. Com se’l convenç?

Messi ha d’estar feliç. El Barça l’ha de tornar a fer tan feliç com era. El club li ha d’oferir una situació en la qual se senti còmode en els darrers anys de la seva carrera. S’haurà de trobar un punt intermig entre els seus interessos i els interessos del Barça.

Posem-nos en l’escenari que Laporta guanya les eleccions. Què és el primer que farà vostè per redreçar la situació del club?

El primer dia serà el 8 de març, dia internacional de la dona, i el primer que haurem de fer serà reivindicar-ho. Segon, tindrem un partit molt important a París el dia 10 que ens hem compromès a anar a donar suport a l’equip i, per tant, estarem allà. Però pel que fa al primer dia de treball en la part social, per a mi és fonamental l’Espai Barça. És una gran part social, perquè és la nostra casa, un dels nostres símbols. Haurem de posar en marxa el nostre projecte tan aviat com sigui possible. Reunirem tota la informació, la revisarem i començarem a picar pedra. També obrirem la possibilitat de fer-se soci a tothom qui ho vulgui, això és essencial.

Per tant, qualsevol persona que ho demani podrà fer-se soci?

Sí, sense cap condició. El Barça som tots i tancar-nos és de club elitista. Hi ha gent que diu que si hi ha molts estrangers hi poden haver problemes, però tenim mecanismes per poder-ho solucionar. He parlat amb penyistes sudamericans, per exemple, que no poden fer-se socis i volen fer-ho. I això que són penyistes! El que volem és fer el carnet del Barça universal. També haurem de mirar com està la llista d’espera i altres aspectes, però obrir les portes del club a tothom que vulgui fer-se soci serà el primer.

Probablement l’única relliscada que ha tingut Laporta durant tota la campanya ha estat relacionada amb el futbol femení. En dues ocasions ha tingut problemes per reconèixer juadores del primer equip. Vostè, com a dona que forma part del seu projecte de junta directiva, què en pensa?

Jo no parlaria de relliscades, però en tot cas vull fer la mateixa reflexió que fa ell i que faig jo sempre. Hem de visibilitzar i interioritzar l’esport femení. Molts socis tindrien problemes per reconèixer les jugadores del primer equip del Barça, també les dones. Això és el reflex de la feina que hem de fer. El Jan va viure aquesta situació que no coneixia els noms de totes les jugadores. És una feina que hem de fer des de la candidatura i ens som conscients, ell mateix el primer.

Quan assistim a un acte de la campanya electoral, sempre veiem molts més homes que dones. Entre els membres de la candidatura, entre els assistents, entre la premsa… Troba a faltar més dones al món del futbol?

És un problema cultural. El món del futbol és essencialment masculí. Això no es pot amagar. Som un 26% de sòcies, tenim un dèficit que no reflecteix la realitat social. Abans de discutir quantes dones hi ha a la directiva de cada candidat, vull intentar que la visió femenina s’integri en el dia a dia del club. Per exemple, volem donar més facilitats a les famílies monoparentals o numeroses i també convertir l’experiència d’anar al camp en quelcom familiar i no només futbolístic. El Barça sempre havia estat pioner en temes de dona, ara ho ha perdut i ho hem de recuperar. Prefereixo tenir moltes més sòcies que no dones a la directiva del club. Això ha de ser un procés natural i pot ser que no es pugui arribar a un 50% de sòcies. Per exemple, en el meu entorn el futbol no interessa gaire a les dones. Però sí que hem d’aconseguir que el Barça sigui molt més familiar i això és una feina que no es fa en un dia. Per últim, també cal que la dona estigui en tots els àmbits del club i en aquest sentit no em preocupa tant què passa a la directiva, sinó en general.

Un dels aspectes més aplaudits de la gestió de Josep Maria Bartomeu ha estat la millora del primer equip de futbol femení, executada per Maria Teixidor a la directiva.

Sí, i m’agrada dir-ho i aplaudir-ho. De fet, penso que això és molt més cosa de la senyora Teixidor que del senyor Bartomeu. Però quan les coses es fan bé s’han de dir i en aquest cas és així. Espero que poguem continuar la seva bona feina.

En canvi, el BarçaGate és un dels moments més crítics de Bartomeu. Vostè va ser víctima d’insults a les xarxes que s’emmarquen dins d’aquest cas. Com ho va viure?

A mi no em va estranyar. Vaig patir una acció de responsabilitat de part d’aquestes persones. Sé com han actuat, furgant on no calia i mirant sempre pel retrovisor. També sé que no veien amb bons ulls la meva activitat a Twitter defensant el que jo creia i no em va estranyar. M’ho esperava. És una forma d’actuar que ja els havia vist altres vegades.

Per tant, no es creu les explicacions de la directiva que els excusen a ells i ho deixen tot en mans de l’empresa.

No, sota cap concepte. I crec que encara ens queden moltes coses per descobrir d’aquest tema. No tinc cap informació, però tinc aquesta intuïció.

Respecte a aquesta forma d’actuar, mirant sempre al passat, com es posicionaran vostès. Intentaran fer tot el contrari sabent com es pateix a l’altre costat? En quina situació s’haurien de trobar per iniciar una acció de responsabilitat?

S’ha de matisar molt aquest tema. L’acció de responsabilitat és una acció que es preveu a la normativa del club i té un fet incontestable: si hi ha números vermells al final del mandat, els directius responen amb el seu patrimoni. Això a nosaltres ens va passar perquè ells van modificar els números. Deien que els obligava la llei, però la llei no els obligava a canviar els números. La sentència diu que els números estan mal reformulats i els comptes al final donen un resultat positiu. Respecte al mandat de Bartomeu, sabem que ha tingut números positius en general i només negatius a causa del coronavirus. La llei s’ha modificat perquè en aquest cas no hi pugui entrar una acció de responsabilitat i, per tant, no és viable.

I més enllà d’una acció de responsabilitat?

Quan entrem mirarem fins on arriba el “BartoGate”, que jo li dic així. Per tant, s’haurà de veure quines operacions i quins moviments s’han fet i si hi ha hagut accions que han generat danys al Barça, prendrem les decisions que calguin sense cap problema. Però també he de dir que jo vaig patir sis anys personals molt difícils a causa de l’acció de responsabilitat, també molts altres companys de junta, i jo no vull que ningú passi pel que jo vaig passar. Això només es farà si hi ha una situació delictiva. Manar per fer mal al passat no genera bons resultats i la nostra prioritat serà tirar el club endavant.

Toni Freixa i Víctor Font, els altres dos candidats, han atacat la candidatura Laporta de diverses formes: els cartells electorals de Freixa, la comparació de Jaume Giró amb Goebbels de Font… Què en pensa?

Cadascú utilitza les armes que creu que ha d’utilitzar. Jo respecto els altres candidats perquè representen molts socis del Barça. Que facin la seva campanya com creguin oportú.

Ja fa un mes que hauríem de tenir president i encara estem en plena campanya electoral. S’està fent dura aquesta situació?

Jo crec que entre tots hem cansat els socis. No podíem aturar la campanya, però, per exemple, no eren necessaris tants debats, n’hi ha prou amb els tres últims. Jo, n’he fet fins a quatre! El Joan Laporta ha fet més de 150 entrevistes, ha fet videotrucades amb milers de persones… La informació ja ha arribat a tothom i no cal posar-ne més sobre la taula. Tothom ha pogut explicar el seu projecte i sort que ja arriben les eleccions. Millor no allargar-ho més.

Més informació

Nou comentari