Hi ha equips que són eterns. El Milan d’Arrigo Sacchi, el Bayern de Franz Beckenbauer, els Estats Units de Megan Rapinoe, el Barça de Leo Messi… i el Barça d’Alèxia Putellas. Avui, aquest Barça ha afegit un nou maó a l’obra mestra que fa anys que està construint. És un privilegi gaudir d’aquest equip partit rere partit. I victòria rere victòria. En un nou exercici de superioritat, el Barça ha guanyat el clàssic del futbol femení, contra l’Atlètic de Madrid, i, encara més important, ha completat una lliga perfecta. Trenta victòries de trenta. Noranta punts de noranta. Beat this! Les dones de Jonatan Giráldez van aixecar el trofeu fa unes setmanes, però avui han aixecat el llistó a l’infinit. Ningú mai les superarà (2-1).
Giráldez, a per totes amb Rolfö com a lateral
El Barça té entre cella i cella tornar a guanyar el triplet. Els esculls són el gran Olympique de Lió a la final de la Champions, el Madrid a les semis de Copa i el que déu vulgui. Per tant, aquesta ha estat la millor preparació per aquestes dues setmanes trepidants. Contra un conjunt de nivell. L’equip de Jonatan Giráldez, entrenat avui pel seu segon, Rafel Navarro, ha sortit amb tot al Johan Cruyff. Posar Fridolina Rolfö al lateral esquerre és sinònim de sortir a mossegar des de la prèvia. De fet, els primers intents han arribat mitjançant la sueca. La davantera s’ha reconvertit darrerament, i això converteix el conjunt en un de més vertiginós. De fet, al cap i a la fi exerceix com a extrema, tenint en compte que el Barça viu en camp rival.
Irene Paredes avança inesperadament el Barça
Després d’alguns temptejos, en els quals la matalassera Santos ha fet mal però Mapi León i Sandra Paños l’han solucionat, les catalanes han obert la llauna de la rauxa. En una sortida d’un córner, Irene Paredes ha rematat una pilota que semblava inofensiva. Però no ho ha estat per a les madrilenyes. Gol i 1-0, que ha calmat les blaugranes. L’han aprofitat per divertir-se. Quines triangulacions al mig del camp! Semblava que juguessin a voleibol. Anaven canviant de posició, per confondre les jugadores d’Oscar Fernández, que pràcticament no ensumaven l’esfèric.
I quina exhibició d’Aitana Bonmatí… Amb Alèxia en la seva mitjapunta, la de Sant Pere de Ribes ha sostingut, juntament amb Patri Guijarro, el joc culer. Ha estat una delícia cada moviment seu. Tot ho ha fet amb intel·ligència. Ha ballat. Només ha perdut una pilota, que l’Atlètic de Madrid no ha sabut aprofitar. La més ofensiva de les visitants ha estat Thembi Kgatlana, però la gran Sandra Paños ho ha tingut tot controlat. I l’empenta de la crack, la 10, Leicy Santos, s’ha evaporat amb el pas del temps.
Aitana Bonmatí acudeix a la cita
Parlant del rei de Roma, ha estat Aitana qui ha anestesiat el drac matalasser. En una altra sortida d’un córner, la catalana ha recollit un refús. Per desempallegar-se de la seva marcadora, ha fet un canvi de marxa brutal. De la segona a la cinquena en dos segons. Quan era al lateral, ha fet una centrada-xut que ha estat més xut que centrada. Ella no s’ho esperava, i la portera Lola Gallardo encara menys. Gol que no ha pogut evitar, i hora del pati blaugrana.
Perquè a partir del segon, les blanc-i-vermelles ja s’han enfonsat. Per a mèrit culer. El Barça és aquell equip que juga amb onze futbolistes ofensives, les quals algunes simplement juguen més endarrerides. En la represa, al segon temps, qui ha protagonitzat una nova delícia ha estat Mariona Caldentey. La davantera ha fet una sotana bestial per l’esquerra, que ha arrencat uns “oh” que han retrunyit per tot el Barcelonès. La seva centrada ha acabat en un penal clar de Merel van Dongen sobre Jennifer Hermoso, i l’expulsió de la neerlandesa per doble groga.
Del possible 3-0 al 2-1, amb homenatge a la gran Melanie Serrano pel mig
El xut des dels onze metres podia ser la cirereta del pastís blaugrana. La de sempre, Alèxia, ha xutat el penal, com sempre. Però l’ha fallat com quasi mai. Gallardo ha endevinat la seva intenció i ha mantingut amb vida l’equip madrileny. I és que al cap de cinc minuts, després d’una bona internada aïllada de Kgatlana per la dreta, havent guanyat la partida a Mapi León, Amanda Sampedro ha rebut un refús després d’un rebuig nefast blaugrana, i ha engaltat una volea imponent, impossible per a Paños. S’ha passat del possible 3-0 al 2-1.
El guió, contra 10 jugadores, ha continuat sent el mateix. Només l’ha alterat un moment històric. Melanie Serrano ha ingressat al camp, per Rolfö, en el seu últim partit a casa, i després de 18 anys a Can Barça. I les altres protagonistes l’han rebut amb un passadís d’època.
Aitana salva el rècord in extremis
A partir d’aquí, Navarro ha fet un carrusel de canvis pensant en el que ve i premiant jugadores. Hi han entrat Clàudia Pina i Asisat Oshoala, ja oficialment màxima anotadora del torneig. La primera ha fet una passada preciosa a Aitana, però la catalana estava en fora de joc. Després de les substitucions, el Barça ha guanyat en descans però ha perdut en brillantor.
I aquí, l’Atlètic de Madrid ha tingut l’oportunitat d’arruïnar el rècord culer. En un contraatac al darrer minut reglamentari, Rasheedat Ajibade ha driblat la seva marcadora i, quan estava a escassos metres de Paños, preparada per encarar-la, ha aparegut la salvadora. Aitana ho ha impedit i ha salvat el Barça. Falta de manual, fora de l’àrea, i el mal menor de la targeta vermella i un servei matalasser posterior desviat. El Barça serà etern, en gran part, gràcies a la catalana.
Arrigo Sacchi, Franz Beckenbauer, Megan Rapinoe, Leo Messi, Alèxia Putellas… i es podria esmentar també Gary Lineker. El mític futbolista anglès va deixar una frase pel record, aquella que el futbol és un esport inventat pels anglesos i en el qual sempre guanyen els alemanys. Doncs ara caldria substituir la selecció germànica de futbol masculí per aquest Barça femení. Trenta de trenta, noranta de noranta, 159 gols a favor i 11 en contra. Xifres boges d’un equip boig, que ja pensa en Turí.
