Durant la prèvia havia estat un fet gairebé més anecdòtic que una altra cosa, però ja s’havia advertit. Més de trenta mil aficionats de l’Eintracht de Frankfurt havien inundat els carrers de Barcelona, cosa que ja preveia una imatge totalment insòlita al Camp Nou, amb molts més seguidors de l’equip rival del que és habitual. Ara bé, era gairebé impossible d’imaginar el que ha acabat passant a l’estadi, on desenes de milers d’alemanys han omplert les graderies del feu blaugrana, que han conquerit completament, per empènyer el seu conjunt a una classificació històrica per a les semifinals de la UEFA Europa League.
Una nit tràgica per al Barça, el barcelonisme i el Camp Nou
Des de molt abans del xiulet inicial, fins i tot des d’abans que obrissin les portes de l’estadi, s’ha pogut percebre la tragèdia. Tota la rodalia del Camp Nou estava presa per seguidors de l’Eintracht de Frankfurt, cosa que s’ha acabat fent palès quan s’ha pogut accedir a les graderies i s’han vist moltes més samarretes blanques que blaugranes, fet que s’ha vist especialment potenciat per l’estrany costum dels culers de no vestir la samarreta del seu equip durant els partits. Inevitablement, això ha causat un gran impacte en els jugadors del Barça, que han saltat estabornits a la gespa i han acabat sent derrotats amb claredat, tot i els seus esforços al final del duel per donar la volta a un marcador que ja era històric i humiliant. La imatge de la vergonya ha arribat amb el xiulet final, quan els afeccionats alemanys han celebrat la victòria des de les graderies durant més de mitja hora fent una gran festa i ha quedat demostrat que suposaven gairebé la meitat del Camp Nou.
El club i els socis abonats han de plantejar-se moltes coses
A l’hora de buscar responsables sobre el que ha passat, hi ha dos focus clars i evidents. Per una banda, el club, que ja intuïa que això podia passar i, de fet, havia activat mecanismes per intentar-ho evitar, ha fracassat estrepitosament. La institució blaugrana no es pot permetre aquesta imatge al Camp Nou i està clar que qualsevol esforç per impedir-ho ha estat insuficient. Abans que passi això, s’haurien de regalar o rebaixar molt el preu de les entrades per a molts culers que s’haurien mort de ganes de viure aquest partit, com passa amb els partits del femení.
A la vegada, també cal que hi hagi un debat sobre què significa ser soci abonat del Barça. Des de fa moltíssims anys existeix un problema de falta de presència d’aficionats blaugranes al seu propi estadi, cosa que s’ha intentat substituir amb projectes com el Seient Lliure, l’excedència per les restriccions a causa de la pandèmia o la possibilitat d’alliberar localitats. Això és el que ha provocat que la graderia s’hagi omplert d’alemanys, quan a la vegada hi ha molts socis que es troben en llistes d’espera eternes per poder obtenir un abonament. És gairebé inèdit que un estadi tingui tots els seus seients reservats als seus socis i que en moltes ocasions hi vagin poc més de la meitat. És important que es repensi tot el que ha passat de forma col·lectiva i que hi hagi una resposta institucional i social a aquesta imatge deplorable i vergonyosa que s’ha vist al Camp Nou.
