Ja han passat moltes hores des del gran impacte que ha causat als socis, aficionats, directius, jugadors i tècnics del Futbol Club Barcelona la invasió del Camp Nou per part de desenes de milers de seguidors de l’Eintracht de Frankfurt. La imatge vergonyosa que es va veure a la grada de l’estadi va desvirtuar del tot el partit i l’eliminatòria i va acabar tenint una repercussió esportiva evident: l’Eintracht va ser capaç d’eliminar el Barça de la UEFA Europa League, empès per la força dels seus afeccionats, que es van fee seu un estadi que no els pertany.
Com es va poder omplir el Camp Nou d’alemanys?
Per poder buscar solucions a aquest gran problema del Barça, que ha acabat derivant en una crisi social (o que n’ha manifestat una que existeix des de fa anys), el primer és saber com s’ha arribat a aquest extrem. Tot plegat es remunta al passat, concretament a la temporada 2001-2002, quan el president Joan Gaspart, després d’observar que molts socis abonats del Camp Nou no assistien a diversos partits a l’estadi, va instaurar el Seient Lliure, una plataforma perquè es poguessin alliberar localitats perquè altres afeccionats les poguessin comprar. A canvi, els abonats que deixaven el seient lliure rebien un percentatge dels diners obtinguts pel club.
Malgrat que això aquesta temporada ha quedat suspès a causa de la pandèmia del coronavirus i les restriccions als estadis de principis de curs, el Barça ho va tornar a activar abans del partit contra l’Eintracht i va demanar que es fes sense la retribució econòmica per als socis. A més a més, el club ja comptava d’entrada amb l’excedència de més de 25.000 socis que van renunciar al seu abonament de la temporada, també a causa de les restriccions de la Covid-19. Amb tot plegat, el Barça comptava amb gairebé 35.000 entrades per vendre.
L’entitat blaugrana sabia que molts aficionats de l’Eintracht volien viatjar a Barcelona, ja que es tractava d’un partit històric per a l’equip alemany, així que va activar diversos mecanismes per intentar impedir el que igualment ha acabat passant: que el Camp Nou s’omplís de rivals. Per fer-ho, es va bloquejar la compra des d’ordinadors o targetes de crèdit alemanyes per internet i la compra amb carnets d’identitat estrangers a les taquilles de l’estadi. Aquests sistemes de control, però, han fracassat estrepitosament i aquest és un dels punts que genera més debat.
Hi ha qui acusa el Barça d’haver fet els ulls grossos a l’hora de vendre aquestes entrades, sabent que anaven a parar a mans d’alemanys, però permetent-ho a canvi dels tres milions d’euros que s’han acabat recaptant. Ara bé, el club ho nega rotundament i, malgrat que assumeix una responsabilitat genèrica pel caos, en culpa directament operadors turístics que haurien comprat entrades de forma massiva des de fora d’Alemanya per oferir als aficionats de l’Eintracht lots amb viatge, allotjament i tiquet per al partit. La junta directiva també posa el focus en plataformes de revenda organitzades i fins i tot en socis abonats que haurien cedit el seu carnet de forma particular a seguidors del Frankfurt per treure’n un benefici econòmic.
Encara no se sap del cert què ha passat i com han anat a parar totes aquestes entrades a aficionats alemanys. El que sí que se sap, és que aquesta possibilitat ha existit des dels últims vint anys, quan es va donar la facilitat als socis abonats per cedir els seus seients i que el club els pogués revendre, i que la crisi li ha esclatat a la cara a una junta directiva que tampoc no ha fet cap esforç extraordinari per impedir-ho. És més, ara que hi havia més de 25.000 abonats en excedència, el club hauria d’haver sigut més conscient que mai d’aquest perill, sobretot quan s’ha donat la tempesta perfecta amb una afició de l’Eintracht entregada i unes vacances de Setmana Santa que encara buidaven més el Camp Nou de culers.
Què ha de fer el Barça per impedir que això torni a passar?
Si la primera pregunta ja era difícil de respondre, aquesta segona encara ho és més. Per una banda, el president Joan Laporta ja ha comunicat que a partir de la temporada vinent les entrades que es comprin per a partits internacionals hauran de ser nominals. D’aquesta manera, qui adquireixi l’entrada haurà d’identificar-se als accessos del Camp Nou com a legítim posseïdor del tiquet. Amb aquesta estratègia es pretén que no es puguin comprar entrades des de Catalunya per a aficionats estrangers, sigui des de tour operadors, plataformes de revenda o particulars.
Una crisi social que el club viu des de fa anys
Si bé és cert que aquesta hauria estat una mesura que hauria reduït de forma substancial la presència d’alemanys a l’estadi en aquesta darrera ocasió, això no és suficient. El fet que hagi esclatat aquest conflicte al Camp Nou no fa res més que manifestar una crisi social i institucional que es viu des de fa anys i que l’actual junta directiva encara no ha pogut resoldre. És evident que hi ha un desencís generalitzat de l’afició amb l’equip. Si això no fos així, els socis abonats sempre anirien a l’estadi i no hi hauria problemes de localitats buides.
Ja que el Camp Nou és un dels estadis més grans del món (i amb l’Espai Barça encara es vol ampliar més), s’han de buscar solucions de fons per poder-lo omplir i no pedaços que han acabat provocant fets com la invasió alemanya. Els partits del primer equip femení al feu blaugrana han demostrat que hi ha molts culers que es moren de ganes d’anar al camp, probablement perquè no ho havien fet mai fins al moment. En comptes de revendre les entrades a preus desorbitats a seguidors de l’Eintracht, es podrien haver rebaixat de forma considerable per a socis no abonats o per a residents. L’excusa econòmica no serveix, ja que ha quedat demostrat que amb tot el que s’ha sacrificat esportivament a causa de l’eliminació, també s’han perdut molts diners.
Què significa ser abonat?
Un abonament per al Camp Nou és un privilegi. No n’hi ha prou de ser soci, s’han de complir un seguit de característiques, com per exemple tenir un mínim de dos anys d’antiguitat de carnet, per poder aconseguir un seient. Hi ha un overbooking evident per aconseguir una localitat i això ha generat una llista d’espera de més de 12.000 socis, alguns dels quals asseguren que hauran d’esperar més de deu anys per poder tenir un abonament. Si fins a 35.000 socis dels que ja el tenen no van a l’estadi en un partit tan important com uns quarts de final europeus, hi ha un problema evident.
El club té mecanismes per saber com són de fidels els socis abonats. Si bé per una banda el Barça té el deure d’engrescar els aficionats perquè vagin al Camp Nou, també hauria de tenir el dret d’advertir o fins i tot retirar els seients a aquelles persones que no en fan cap mena d’ús. Sigui com sigui, s’han de buscar estratègies per repensar la distribució de les localitats i els abonaments de l’estadi, cosa que comporta canviar la relació actual entre el club i els socis. Que el desastre contra l’Eintracht serveixi per fer un canvi d’estructura profund.
2 
