És una espècie de maledicció. Un dia de la marmota que es repeteix una i altra vegada. El Sabadell, per increïble que sembli, torna a deixar escapar un triomf en l’últim sospir. I això que davant el Lugo, a diferència d’altres dies, s’havia fet tot bé. La mala fortuna, però, sembla que enguany s’ha entestat a fer-ho passar malament a un Sabadell que suma un punt totalment irrisori després d’assaborir un triomf que els hauria permès agafar distància amb el descens (1-1). El futbol no està sent just amb un equip que, això sí, no dormirà en posicions de càstig. I si hi ha vida (i vaja si n’hi ha) encara hi ha esperança.
Aquest dilluns l’escomesa no era gens fàcil. El sempre incòmode Lugo, necessitat de punts, visitava Sabadell amb l’objectiu de sumar per, com a mínim, no veure com se’ls acostava el fantasma del descens. I han començat bé, contenint un Sabadell que ho intentava però que topava una vegada i una altra amb el mur defensiu plantejat pels gallecs. A la mitja hora, però, el guió s’ha revertit com un mitjó. El Lugo despertava i enviava una pilota al travesser i en la rèplica arlequinada Guruzeta rematava de meravella a l’escaire gallega (1-0).
El més difícil ja s’havia fet, i només calia aguantar. Però no, no s’ha pogut fer. La versió més pupes dels arlequinats ha aparegut quan semblava ja oblidada i Undabarrena ha comès un penal infantil sobre Gerard Valentín en l’últim minut. Manu Barreiro no ha perdonat i el Sabadell, de nou, es queda amb la mel als llavis (1-1).
