Rafa Nadal ha demostrat que no només és un dels millors tenistes de tots els temps, sinó que també és un dels millors esportistes de la història. Agradi més o menys el seu estil, les seves opinions fora de pista o la seva personalitat, la proesa de guanyar el Roland Garros per catorzena vegada, que a la vegada suposa el vint-i-dosè Grand Slam de la seva carrera, és d’unes dimensions que, objectivament, el situen en un estadi gairebé inhumà. Però això no és tot, el que és encara més increïble és que Nadal ha aconseguit aquest triomf amb una lesió crònica i degenerativa al peu esquerre, coneguda com a malaltia de Müller-Weiss, la qual el va obligar a retirar-se del circuit durant un tram de la temporada passada i li ha donat grans problemes aquest curs.
Rafa Nadal guanya el seu catorzè Roland Garros amb una greu lesió al peu
Ara bé, el tenista manacorí ja va ser capaç d’endur-se el primer Grand Slam de l’any, l’Open d’Austràlia, i va deixar clar que, per molt que tingui aquesta lesió, si ell arriba a un campionat, el seu objectiu sempre serà guanyar-lo. Després de caure derrotat amb claredat en els vuitens de final del darrer torneig, el Masters 1000 de Roma, fins i tot es va posar en dubte la seva participació en el Roland Garros i va obrir la porta a una retirada prematura. En aquell moment va dir que el peu li feia tant mal que no sabia si seria capaç d’arribar en condicions al Grand Slam de París o de continuar jugant a tenis, però el cert és que ha arrasat i s’ha endut el títol.
Un dels partits més importants d’aquest Roland Garros ha estat als quarts de final, quan va vèncer el número u del món Novak Djokovic. Aleshores, tothom es va preguntar com havia pogut aconseguir aquesta proesa si feia pocs dies no podia ni caminar per la sala de premsa a causa de la malaltia de Müller-Weiss. Els periodistes també li van fer arribar aquest dubte, però en aquell moment no va voler revelar el seu secret. Va dir que fins que no acabés la competició no diria com s’ho havia fet per poder ser competitiu a París.
El secret de Nadal: jugar amb el peu adormit
Ara que ja s’ha endut el Roland Garros, Nadal ha complert la seva promesa i ha resolt el misteri: “L’única manera de poder jugar era adormint el peu. Fer un bloqueig a distància dels nervis amb injeccions d’anestèsia. El peu es queda sense sensacions ni sensibilitat. El peu no pot empitjorar, però això comporta el risc de fer-me mal en alguna altra part del cos”. És a dir, Nadal ha jugat tot el Grand Slam sense notar el seu peu esquerre, cosa que, sense cap mena de dubte, fa que la seva gesta sembli d’una altra galàxia.
Tot i això, aquesta solució ha estat només una emergència per poder disputar aquest torneig. De moment, no hi ha cap mena de remei a aquesta malaltia crònica i degenerativa, així que el més probable és que es retiri aviat: “No puc seguir jugant amb el peu adormit, s’ha de trobar una alternativa. M’encantaria continuar competint, així que la setmana vinent parlaré amb diversos metges per contemplar opcions. Rebré un tractament d’infiltracions que espero que m’ajudi”. Així doncs, Nadal ha descartat repetir aquesta estratègia a llarg termini. Podria plantejar-se fer el mateix a Wimbledon i a l’Open dels Estats Units, els dos Grand Slams que queden en aquesta temporada, però si no funciona el tractament en qüestió, el manacorí deixarà el tenis.
