Paga la pena organitzar uns Jocs Olímpics en pandèmia?

Intentem respondre aquesta pregunta amb Carles Murillo i Gerard Esteva

Els Jocs Olímpics de Tòquio 2020+1 sempre seran recordats per ser els Jocs de la pandèmia. La notícia de la seva cancel·lació el març del 2020 va ser una de les primeres que ens va fer adonar de la magnitud del coronavirus i des d’aleshores el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha hagut de remar a contracorrent per aconseguir que se celebressin un any més tard. Finalment, entre el juliol i l’agost del 2021 tindrem Jocs Olímpics a la capital del Japó, però serà un esdeveniment molt diferent de tots els altres anys.

Imatge de recurs dels Jocs Olímpics de Tòquio | Europa Press
Una trebaladora, amb mascareta, als Jocs Olímpics de Tòquio | Europa Press

Organitzar un gran torneig esportiu sempre és un premi per a la ciutat i al país que els hi toca. De fet, això ha provocat tensions entre diverses potències mundials en algunes ocasions i en trobem un exemple al Mundial de futbol de Qatar del 2022, el qual ha estat molt criticat perquè s’ha llegit com un intent de blanquejar la manca de Drets Humans de l’estat asiàtic. De fet, una investigació de The Guardian assegura que més de 6.500 treballadors han mort durant la construcció dels estadis d’aquesta competició, malgrat que l’organització ho desmenteix i només en reconeix tres.

Tanmateix, la pandèmia del coronavirus que s’ha instal·lat entre les nostres vides per capgirar-les per complet també ha canviat com un mitjó el concepte d’acollir un gran esdeveniment esportiu. Malgrat que l’Eurocopa de futbol del 2021 o alguns Mundials de motociclisme i Fórmula 1 ja han pogut acollir una quantitat de públic, normalment reduïda, estem parlant d’excepcions. De fet, la propagació de la variant Delta del Covid-19 al Japó ha forçat l’organització a impedir l’entrada d’espectadors als estadis i pavellons dels Jocs Olímpics de Tòquio.

Manifestació de rebuig als Jocs Olímpics a la ciutat de Tòquio | Europa Press

És més, un 87,7% dels japonesos rebutjaven la celebració d’aquest esdeveniment a mitjan mes de maig, quan encara no havia esclatat la nova onada de coronavirus al país nipó, un fet que resulta molt sorprenent, ja que els Jocs Olímpics acostumen a ser un motiu d’orgull per al país organitzador. La ciutat de Tòquio viurà totes les competicions d’esquenes, des de la televisió, i els beneficis que aporta el fet de celebrar un esdeveniment com aquest a una ciutat no es veuran reflectits com en altres ocasions, ni de bon tros. És per tot això que ens preguntem, paga la pena organitzar un gran torneig esportiu en temps de pandèmia?

Per respondre aquesta pregunta, Carles Murillo, director del màster en Direcció i Gestió de l’Esport de la UPF Barcelona School of Management, és una veu d’autoritat. Ell assegura que “a la ciutat de Tòquio i al Japó això no els sortirà tan bé com havien previst. Els hi sortirà molt pitjor, econòmicament parlant, del que esperaven”. El problema no són només els diners que es deixen d’ingressar per la venda d’entrades, sinó que va molt més enllà: “Les restriccions de mobilitat són el gran problema. No només es limita l’entrada de públic local, sinó que fa que la ciutat no pugui aprofitar l’atractiu turístic. Per molt que augmentin els drets de televisió, perquè hi hagi més gent veient-ho des de casa, els hotels, els transports, els restaurants… tot això se’n va en orris. Molta gent que va a veure un esdeveniment esportiu descobreix la ciutat i aleshores es crea un gran fenomen de boca-orella”.

Per tant, les circumstàncies a l’hora d’organitzar un gran esdeveniment esportiu canviaran per sempre, segons Murillo. Explica que “els contractes hauran de canviar i sempre hi haurà d’haver assegurances per possibles factors externs que puguin alterar la normalitat”. En aquest sentit, Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), sí que recorda que “Tòquio va decidir fer els Jocs Olímpics, però si hagués decidit no fer-los, hi havia una fiança i una assegurança. Des d’una perspectiva econòmica, Tòquio i el COI haurien quedat salvaguardats”.

Ara bé, Murillo deixa clar que a partir d’ara això no serà una excepció, com era aquest cas dels Jocs Olímpics, i serà una obligació: “La nostra realitat ha canviat i ara sempre haurem d’estar pendents de qualsevol fenomen, que no cal que sigui tan brutal com aquesta pandèmia, que pugui canviar allò que es preveia. S’hauran de preveure aquestes possibles incidències”. A més a més, els aspectes econòmics quedaran de banda i els motius per voler acollir un torneig de grans dimensions seran diferents: “Els països que ara vulguin organitzar grans esdeveniments esportius, tindran altres interessos darrere. Per exemple, el Brasil va voler acollir la Copa Amèrica a última hora perquè ja tenien les estructures i els estadis necessaris i perquè així jugarien la final a Maracaná i tenien més opcions de guanyar-la”.

De fet, Esteva revela quin ha estat el gran interès per mantenir la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio malgrat la pandèmia i tenint en compte que existia una fiança que reduïa els danys econòmics que poguessin patir el COI i la capital japonesa: “No ens podíem permetre no tenir Jocs Olímpics durant vuit anys per als mateixos atletes”. Finalment, i a tall de predicció, Murillo relata com seran, a partir d’ara, els grans esdeveniments esportius: “Les grans inversions s’hauran de reduir, no hi haurà construccions de nous estadis i s’hauran d’aprofitar estructures ja existents”.

Més informació

Nou comentari