Amb les graderies de l’Estadi Olímpic de Tòquio buides, intentar fingir normalitat a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics del 2020+1 hauria estat un despropòsit. En comptes d’això, l’organització d’aquest esdeveniment ha situat la pandèmia del coronavirus al centre de l’acte, ha abraçat i acceptat el fet que seran uns Jocs diferents i marcats per la Covid-19 i això ha conformat una cerimònia emotiva i a l’altura de les circumstàncies.
En la primera part de la inauguració, l’artística, és quan la pandèmia ha estat més present. Amb un vídeo inicial que començava en el moment en què es va anunciar que Tòquio seria seu olímpica, s’han anat repassant els moments més importants de l’olimpisme des d’aleshores, amb imatges de grans multituds de persones. Tanmateix, quan han arribat les imatges del 2020, el vídeo s’ha aturat de cop i ha estat aleshores quan s’han pogut veure, de forma impactant, ciutats buides, atletes entrenant-se a casa i s’ha fet palès l’ajornament d’aquests Jocs.
Posteriorment s’ha incidit en la soledat dels esportistes durant els múltiples confinaments que hi ha hagut arreu del món des d’aleshores. Ha quedat clar que, per a ells, tampoc no ha estat un any fàcil, amb uns entrenaments molt diferents del que estaven acostumats. A més a més, al miler de persones que ocupaven les graderies d’un estadi amb capacitat per a gairebé 70.000, totes elles convidades o de la premsa, se’ls hi ha demanat un minut de silenci en memòria a totes aquestes persones que han perdut la vida en aquesta pandèmia.
Després de la part artística, ha arribat la clàssica desfilada. S’han respectat les mesures de seguretat, les distàncies, tots els atletes sense excepció duien mascareta… la sensació de seguretat era present i només l’han trencat algunes delegacions, com l’argentina, que no han pogut contenir l’emoció i s’han abraçat i han saltat tots junts mentre entraven a l’Estadi Olímpic. Imatges similars, tot i que amb més distàncies, les ha deixat la delegació espanyola, amb dos catalans com a abanderats: la badalonina Mireia Belmonte i el lleidatà Saúl Craviotto.
Finalment, un cop tots els atletes de totes les delegacions han acabat la seva desfilada, s’ha iniciat una sèrie d’actuacions artístiques i d’entreteniment que, tot sigui dit, s’ha fet molt llarga. La cerimònia ja havia superat les dues hores i mitja i encara l’han fet durar molt més abans de l’encesa del peveter. Això sí, un moment molt entretingut ha estat quan tres actors, vestits de ninots, han representat totes les disciplines olímpiques. Quan ja s’arribava a les quatre hores de cerimònia, els esportistes japonesos més destacats han completat els darrers relleus de la torxa olímpica i han encès el peveter per donar els Jocs, oficialment, per inaugurats.
Val a dir, que més enllà de la presència del coronavirus, també hi ha hagut molt protagonisme per a la paritat. Cada cop es fan més passos endavant en aconseguir uns Jocs Olímpics feministes i la gran majoria de delegacions han optat per una fórmula nova: dos abanderats per país, un home i una dona. Amb tot, una cerimònia d’inauguració que, després de tants mesos d’incertesa, dona satisfactòriament la benvinguda a uns Jocs Olímpics que seran diferents, però que han estat honorats a la seva alçada per part de l’organització.
