El diumenge 7 de març els socis i les sòcies del FC Barcelona estan citats a les urnes per escollir qui serà el president i la junta directiva que governarà l’entitat en els pròxims anys. De fet, des del dia 16 molts socis i sòcies ja ho estan decidint emetent el vot per correu postal.
Se n’ha parlat molt de la cita electoral a la institució esportiva més representativa del país i la de més gran dimensió mundial. El to general de la campanya –i de la precampanya- no ha estat excessivament dur i s’han pogut transmetre missatges de tota mena sobre el futur del Club. Poc o molt, uns més que els altres, han plantejat solucions per redreçar l’erràtica situació institucional, esportiva i econòmica. Però el paper ho aguanta tot. El problema és que al Barça tot se sap i se sap ràpidament. Prometre segons quines coses pot resultar efectista electoralment, però la realitat és la que és, i el barcelonisme no s’empassa segons quines receptes miraculoses. El dia a dia del Club a partir del 8 de març -Dia internacional de la dona treballadora, per cert- el president escollit haurà de demostrar amb fets i resultats allò que ha dit en campanya.
I en aquest sentit l’experiència d’haver timonat la nau és un gran valor afegit. És per això que Joan Laporta és el favorit per guanyar el 7 de març si fem cas a enquestes d’aquí i d’allà. No conec cap agent de renom internacional que no s’hagi mogut en els darrers dies per oferir al president Laporta la seva millor cartera de futbolistes. Però seria contraproduent que en la situació actual Laporta sortís a anunciar que tal o qual vindrà al Club si guanya. Primer, per respecte als que són dins, que encara lluiten per objectius esportius i que, guanyin o perdin, es mereixen un respecte. I en segon lloc, perquè Laporta necessita conèixer al detall i de primera mà la magnitud de la tragèdia econòmica abans de prendre decisions. Els ben asseguro que si fos per interès electoralista pur i dur, sense pensar en si es podrà complir la promesa, Laporta hauria pogut dir els noms que vulguin dels millors jugadors del mercat vestiran de blaugrana aquest estiu.
Però això no va de decidir qui és el millor candidat sinó qui serà el president que necessita el Barça. I és per això que Laporta explica que el projecte esportiu, en aquest cas, la Masia, està per damunt dels noms. No és una frase de laboratori, és l’experiència de saber que amb el talent de casa podem arribar al més alt de la història del Club. I és aleshores quan pots reforçar l’equip amb el jugador del món que desitgis perquè tothom voldrà tornar a venir al Barça. Abans no arribi aquesta nova etapa -que arribarà- caldrà treballar amb discreció i caldrà saber esperar el moment. Cal tornar a marcar els tempos. Cal tornar a ser grans. Cal tornar a ser respectats. I, sincerament, crec que la persona que millor pot assumir aquests reptes és Joan Laporta i el seu renovat equip directiu i executiu. Fer el millor Barça de la història era una utopia el 2003 i es va aconseguir, amb menys vies per aconseguir recursos que no pas ara. El 2021 la revolució pot ser molt més ràpida. Perquè Joan Laporta ja sap com es fa. I això és la garantia que vol el soci, cansat de giragonses i donar tombs sense sentit. Som el Barça. Som una institució.
