Ara que es clou aquest estrany i boirós 2020, l’any que l’epidèmia del virus de merda ens hauria de fer reflexionar una mica més del que ho hem fet fins ara, faig el meu balanç en clau blaugrana
La pancarta de Laporta fa evident que el Barça ha de considerar el Madrid com al seu gran rival. Que li ha de tenir respecte, sí, però no por, no genuflexió
Sense el lideratge, la determinació i la valentia de Laporta no s’haurien pres les decisions cabdals que van convertir el Barça en el club més admirat i respectat del món
A Manchester, Guardiola encara no ha hagut de fer de portaveu del club, de cap de comunicació i de síndic del soci, tasques que des del 2010 sí que se li van encomanar al Barça
L’ajornament del vot de censura és una presa de pèl més d’una junta que tot i navegar a la deriva s’aferra a continuar governant el Barça per fer o desfer qüestions que hipotecaran el futur del club
El vot de censura és només l’avantsala de les eleccions més importants de la història del Barça. Haurem de decidir, al marge del president, si volem ser al segle XXI o tornar a temps pretèrits
Fa la sensació que la Ciutat Esportiva Joan Gamper és un campi qui pugui, sense massa criteri a l’hora d’aplicar el model esportiu que ens va fer ser els millors
La por faraònica a la crítica que té la directiva de Bartomeu és pròpia de persones molt petites. De covards. De gent que sap que el seu temps al Barça s’està exhaurint
L’èxit es basa en la comunió en un entrenador que sàpiga treure el millor rendiment dels seus professionals i uns professionals de nivell que es creguin l’entrenador