El cas de Gareth Bale és molt peculiar. És el més semblant a l’estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde. El davanter és un al Reial Madrid i un altre, ben diferent, a Gal·les. Durant les setmanes a la capital espanyola, Bale passa pràcticament inadvertit. En el seu retorn després de la cessió, la temporada passada, al Tottenham, ha estat inèdit en l’equip entrenat per Carlo Ancelotti. Només ha jugat cinc partits i ha anotat un gol. A més, abans del curs a Londres ja pecava de comportaments poc usuals en el futbol d’elit.
En canvi, quan es concentra amb la seva selecció, es transforma. Els seleccionadors acostumen a seleccionar els jugadors que més en forma estan. En el cas de Bale, però, això és igual. Ryan Giggs sap que el madridista rendirà. Perquè així ho fa. Bale va liderar la seva selecció en l’Eurocopa del 2016, per assolir de manera molt meritòria les semifinals, va fer el mateix en la de l’any passat, superant una exigent fase de grups -amb Itàlia, Suïssa i Turquia-, tot i caure als vuitens contra Dinamarca per 4-0, i està fent el mateix per intentar classificar The Dragons a un Mundial per segon cop en la història, després del que van jugar l’any 1958, a Suècia.
I és que en les semifinals de la repesca que van disputar ahir contra Àustria, Bale va ser el MVP. Amb el seu doblet, els seus es van imposar per 2-1 a la selecció de David Alaba. Un dels dos gols va ser un golàs, de falta directa. Ara, espera un rival de l’encreuament entre la selecció d’Escòcia i la d’Ucraïna. A priori, guanyi qui guanyi entre tots dos conjunts, els de Bale són favorits per guanyar la final i classificar-se, definitivament, per al Mundial.
Després de reivindicar-se novament com a jugador i demostrar que continua sent un crack, la premsa madridista ha lamentat les diferències esmentades. Ha lamentat que el seu compromís canviï tant quan està amb els seus compatriotes. I que quan és a Espanya no trobi la motivació que sí té amb els Aaron Ramsey, Joe Allen i companyia. Per exemple, el diari As ha titulat la seva portada amb el text “Ya le Bale”, fent un joc de paraules amb el nom del futbolista i la seva actitud. Més forta ha estat la crítica del diari Marca, que ha publicat, en la seva edició de paper, un article titulat “El parásito galés”.
El comunicat de Gareth Bale a les seves xarxes socials
Això ha arribat al futbolista i, a continuació, ha emès un contundent comunicat a les seves xarxes socials referint-se directament al diari i condemnant l’article en qüestió. El gal·lès ha començat el seu text titllant el periodisme que fa el diari Marca de “especulatiu, despectiu i calumniós”. I, tot seguit, lamenta que “en un moment en què les persones es treuen la vida a causa de la insensibilitat i l’aplacabilitat dels mitjans, vull saber: qui està responsabilitzant aquests periodistes i els mitjans de comunicació que els permeten escriure articles com aquests?”.
Bale prossegueix el seu discurs reconeixent que “afortunadament he desenvolupat una pell gruixuda mentre he estat a l’esfera pública, però això no significa que articles com aquest no puguin fer-me mal, i decebre personalment i professionalment a qui reben aquestes malicioses històries. He estat testimoni del cost que els mitjans de comunicació poden tenir a la salut física i mental de les persones”.
En aquesta línia, Bale lamenta que “els mitjans de comunicació esperen actuacions pròpies de superhumans per part dels atletes professionals, i són els primers a celebrar els seus triomfs. Però no es compadeixen amb ells quan cometen errors. Al contrari: els fan miques, fomentant la ira i la decepció en els fanàtics“.
Bale, a més, assegura que “la pressió del dia a dia que tenen els atletes és immensa. I es veu clarament com l’atenció negativa dels mitjans pot fer mal un atleta ja de per si estressat, o qualsevol personatge públic. Desitjo que quan els nostres nens i nenes tinguin una edat amb la qual ja siguin capaços i capaces de consumir notícies, aquestes ètiques i principis del periodisme es compleixin amb més rigor. Així que vull fer servir la meva plataforma per encoratjar un canvi en la manera amb la qual parlem en públic, i critiquem en públic”. I, finalment, ha tancat la publicació exclamant que “tots i totes sabem qui és el vertader paràsit”, fent al·lusió al terme que ha fet servir el diari Marca per referir-se a ell mateix.
