Puntuar al Santiago Bernabéu pot ser casualitat. Plantejar batalla al Futbol Club Barcelona, també. Però quan aquests fets es donen amb assiduïtat, deixen de ser-ho, i passen a ser una tendència. Aquest diumenge, el Girona Futbol Club ho ha tornat a fer: ha vençut l’Athletic Club, com ja va fer a la primera volta. Aquest cop, però, a San Mamés, estadi complicat per excel·lència. Ho ha fet amb una solvència que espanta, i que convida a somiar amb coses molt grans (2-3).
El Girona ha fet gala de la seva grandesa des de l’inici. Ha sortit a domar els lleons i ha trobat el gol ben d’hora. Bé, el golàs. Quan només havien passat tres minuts, el conjunt català ha fet una llarga jugada combinativa pel marge dret de l’atac, davant uns jugadors que semblaven cons, i Aleix García ho ha culminat amb un xut preciós i inapel·lable. Primer gol del curs per a un jugador que no para de créixer, i gol matiner per a un equip que tampoc treu el peu de l’accelerador.
Lluny d’arreplegar-se com acostumen a fer molts equips en els grans escenaris, l’equip de Míchel ha continuat mossegant. Taty Castellanos ha estat molt incisiu, secundat per un Rodrigo Riquelme novament molt creatiu. Després de tres avisos, ha arribat el gol de la tranquil·litat. I quin gol! Si el primer ha estat preciós, el segon ha estat surrealista. Aleix García ha servit un córner, Taty l’ha rematat i, quan la pilota es perdia per la línia de fons, Óscar de Marcos ha fet foc amic, amb poc temps de reacció, introduint la pilota per dins de les cames d’Unai Simón. 0-2.
A partir d’aquí, els bascos s’han despertat i han igualat la intensitat adversa. Estava sent notícia: l’Athletic estava perdent un duel, el de la intensitat, que acostuma a guanyar. Però han revertit el rumb i els avisos han arribat al seu càrrec. Paulo Gazzaniga ha salvat el gol de Berenguer, i després el VAR ha anul·lat per fora de joc un gol d’Iñaki Williams. Tot això, fins que Yuri Berchiche ha dit prou. Ha caçat una pilota després d’un servei de córner dels locals, i ha enviat un míssil a la porteria catalana.
Amb aquesta mala notícia, al Girona no li ha cremat la pilota. I, en especial, a Roro Riquelme. El madrileny l’ha demanat, ha provocat forats i fins i tot una targeta groga al defensa Yeray. De fet, en la falta que ha propiciat això, el Girona ha tornat a eixamplar la seva diferència en el marcador. Novament Aleix García ha servit la pilota, i novament l’Athletic se l’ha introduït cap a dins de la seva porteria. Yeray ha pentinat la pilota cap enrere, i Mikel Vesga ha fet el nou foc amic.
El Girona gestiona bé l’avantatge, amb un error infantil final
Ja en la segona meitat, el Girona ha continuat fent gala de la seva grandesa, perquè ha sabut gestionar molt bé la seva diferència, de dos gols. Ha contingut l’empenta, la intensitat i el joc aeri de l’equip d’un Ernesto Valverde frustrat com mai, que fins i tot ha vist la targeta groga per unes protestes. Estava veient com el Girona el tornava a vèncer. Estava presenciant com el Girona assaltava la catedral del futbol espanyol.
Al final, el Girona ha pecat de futbol delicatessen. En les acaballes del matx, després de recuperar bé una pilota, Valery ha cedit la pilota a Gazzaniga. Ho ha fet, però, quan mig Athletic rondava l’àrea. El defensa ha compromès el seu porter, i el seu porter ha estat pitjor, en no rebutjar la pilota. Al contrari, ha fet un control que ha evidenciat una relaxació excessiva i probablement per la situació del marcador.
I Raúl García, l’home de les mil batalles, ha introduït cap a dins la porteria i ha posat l’emoció al partit. En els últims cinc minuts, els del temps afegit, el camp s’ha inclinat cap a la porteria de l’argentí. Santi Bueno ha estat transcendental rebutjant una centrada. En una altra, a la sortida d’un córner, el navarrès ha rematat fora, per poc. I s’ha acabat. No ha pogut puntuar un Athletic desafortunat, que ha hagut de substituir Unai Simón al descans per lesió, que ha acabat amb deu homes per la lesió de Morcillo i en no tenir més canvis disponibles, i que ha tingut els dos gols en pròpia esmentats
Amb els tres punts, l’equip dels quatre rius n’acumula 30 al campionat de LaLiga. Per una banda, estableix un bon marge respecte a les places de descens a Segona Divisió: de vuit punts, de forma provisional. I, per l’altra, es dona el caprici de somiar. Perquè acabarà la jornada a només dos punts de les posicions d’accés a competicions europees, que marca precisament l’Athletic. El millor, però, és que això no ha estat cap casualitat, i aquest Girona té arguments per continuar guanyant grans batalles. Qui sap.
