Dins de les aficions dels equips de futbol hi ha gent que viu els partits d’una forma més apassionada. Des del típic que no sopa quan el seu equip perd, fins al qui no es perd cap desplaçament, per molt que hagi de fer desenes d’hores en autocar. Tot això és positiu o com a mínim no és un problema. En principi, no hi ha cap mal en ser un gran aficionat d’un esport. Ara bé, a vegades aquesta forma de viure el futbol es malinterpreta i es transforma en violència i agressivitat. És aleshores quan apareixen els coneguts com a ultres o hooligans.
El psicòleg de l’esport Federico Javaloy explica en la seva obra Hinchas violentos y excitación emocional que la violència derivada de l’esport pot ser causada per “l’ambient d’excitació que es desprèn d’un partit de futbol”. També assegura que “els hooligans poden ser gent educada i tranquil·la durant la setmana, però quan arriba el moment del partit es deixen endur per l’eufòria”.
A més a més, aquests grups d’aficionats acostumen a estar relacionats amb alguna tendència política, la qual acostuma a tendir cap a algun extrem. És habitual trobar grups d’aficionats feixistes i d’altres antifeixistes i a partir d’aquest fet se solen donar moltes baralles, per molt que no sempre és l’únic motiu. De totes maneres, el psicòleg Jonathan García-Allen afirma a Hooligans: la Psicología de los gamberros del fútbol que “els hooligans no busquen un canvi polític o social, només associen una ideologia al seu equip de manera simbòlica”.
Malgrat que el fenomen dels ultres neix al Regne Unit a la dècada del 1960, a partir dels anys vuitanta aquesta tendència va aparèixer a l’estat espanyol i des d’aleshores fins al dia d’avui s’ha anat arrossegant. Des del Barça fins al Reial Madrid, passant per l’Espanyol, el Rayo Vallecano o l’Atlètic de Madrid, els hooligans del futbol espanyol han format grups que han acabat sent molt coneguts i que, fins i tot, han tingut impacte en l’àmbit institucional dels clubs.
Boixos Nois
Els Boixos Nois són el grup hooligan del Futbol Club Barcelona. Van ser fundats l’any 1981 i en un principi es consideraven “d’esquerres, anarquistes i catalanistes”. Ara bé, això va durar poc i l’extrema dreta espanyolista, que primer va aparèixer i es va barrejar amb la resta de membres, va acabar apoderant-se del grup. Un d’ells va estar implicat en l’assassinat de Sonia Rescalvo el 1991. La seva facció més violenta, Casuals FCB, va estar relacionada amb la mort d’un ultra de les Brigadas Blanquiazules del Reial Club Deportiu Espanyol i en les protestes de Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019 es van enfrontar violentament als manifestants independentistes. Els Boixos Nois van estar a l’ordre del dia l’any 2003 quan el president del Barça, Joan Laporta, els va prohibir l’entrada a l’estadi. Tot i que van arribar a amenaçar-lo de mort, Laporta es va mantenir ferm en la seva decisió i des d’aquell any està vetada la seva presència a l’estadi del Barça. Segueixen organitzats, però només acudeixen a alguns desplaçaments de l’equip.
Brigadas Blanquiazules
Fundats l’any 1985, són els ultres de l’Espanyol i estaven enfrontats als Boixos Nois quan els dos grups estaven en el punt més àlgid de la seva història, tot i ser ambdós d’extrema dreta. Quan es va construir el nou estadi dels pericos, Cornellà-El Prat, es va intentar reduir la seva activitat creant la Curva RCDE, una part de la graderia destinada a l’animació. D’aquesta manera, la seva presència en els estadis espanyols s’ha anat reduint des de l’any 2010. Nacho Julià, un antic membre, explica que “les Brigadas eren un espai on augmentar i compartir la passió per l’Espanyol”. D’altra banda, també assegura que “en un inici érem molt joves i massa apassionats. L’alcohol estava permès dins de l’estadi i fèiem moltes ximpleries”. Els ultres espanyolistes han protagonitzat conflictes amb el Barça en insultar i menysprear de manera masclista Shakira, la dona del blaugrana Gerard Piqué.
Ultras Sur
Arribant a la ciutat de Madrid trobem els Ultras Sur, del Reial Madrid. La seva activitat va començar l’any 1980, època en la qual es formaren gairebé tots aquests grups. Són hooligans d’extrema dreta i se’ls considera una organització neonazi de l’Estat espanyol. La seva presència encara és tolerada al Santiago Bernabéu, tot i que han estat emplaçats a diferents parts de l’estadi. En els partits onegen banderes preconstitucionals i altres símbols feixistes. En els darrers anys el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha prohibit l’entrada al camp de cartells i banderes que portin el nom “Ultras Sur”, però no ha vetat l’entrada dels seus membres a l’estadi. Un periodista d’investigació espanyol amagat darrere del pseudònim d’Antonio Salas es va infiltrar en els grups neonazis de Madrid i va corroborar que tenien una estreta relació amb els Ultras Sur. Ho explica tot en el llibre Diario de un skin.
Frente Atlético
Són els ultres de l’Atlètic de Madrid i es van fundar oficialment l’any 1982, tot i que els seus orígens es troben en la penya Fondo Sur l’any 1968. Són el grup de hooligans més gran de l’Estat espanyol, ja que compten amb uns 2500 membres. La seva ideologia política és semblant a la dels Ultras Sur. De fet, el seu nom prové de les joventuts falangistes Frente de Juventudes, on pertanyien alguns membres fundadors del Frente Atlético. Històricament han rebut finançament i suport per part de la directiva del club. Com que han estat gairebé sempre tolerats han pogut créixer com a grup i la seva violència s’ha accentuat. Són responsables de la mort de dos aficionats d’equips rivals: Aitor Zabaleta, seguidor de la Reial Scoietat, apunyalat l’any 1998 prop del Vicente Calderón, i Jimmy, ultra del Deportivo de la Corunya, apallissat i llançat al riu Manzanares l’any 2014. Aquests actes només han provocat l’expulsió d’alguns membres dels grups, més enllà de les conseqüències penals que van rebre els culpables.
Bukaneros
Els quatre grups tractats fins al moment són d’ideologia d’extrema dreta. Ara bé, la famosa afició del Rayo Vallecano, els Bukaneros, és una història completament diferent. Són ultres marcadament antifeixistes i d’esquerres. Es van fundar l’any 1992, quan el Rayo estava a la Primera Divisió, on acaba de tornar aquesta temporada. Des dels seus inicis han volgut combatre el feixisme i el racisme i han denunciat les aficions d’extrema dreta i les agressions que han provocat. L’any 2016 van estar d’actualitat quan el Rayo va fitxar Roman Zozulya. Aquest jugador, ucraïnès, estava vinculat amb els neonazis del seu país i els Bukaneros no estaven disposats a tolerar-ho. Van iniciar una campanya a la qual es van sumar molts seguidors de l’equip i finalment Zozulya va acabar marxant. Els incidents amb aquest futbolista es van reactivar quan va tornar a Vallecas vestint la samarreta de l’Albacete i el partit es va acabar suspenent per haver-li cridat “feixista”.
Biris Norte i Supporters Gol Sur
A Sevilla es dóna un cas paradoxal. El Reial Betis Balompié, equip d’Helipolis, un barri humil de la ciutat, té com a hooligans els Supporters Gol Sur, d’extrema dreta. D’altra banda, els Biris Norte, ultres del Sevilla Futbol Club, viuen en zones més benestants, però són d’extrema esquerra. Tots dos grups es van crear els anys 70 i des d’aleshores viuen una forta rivalitat. S’han enfrontat diverses vegades, gairebé sempre que hi ha un derbi entre els dos equips de la ciutat, i últimament estan molt controlats per la policia. “Des de l’assassinat de Jimmy és molt difícil que hi hagi un enfrontament entre hooligans“, explicava un biri en una entrevista per al Confidencial l’any 2016.
Els biris compten amb uns mil membres i estan molt ben organitzats. Se’ls considera el grup ultra més antic de l’Estat i el seu nom es deu al jugador gambià Biri Biri que va passar pel Sevilla els anys 70. Es consideren obertament antiracistes i antifeixistes. Radicalment oposats estan els Supporters Gol Sur, que tot i comptar “només” amb uns 200 membres, fan molt més soroll. Són skinheads d’extrema dreta i tenen suport de la directiva del club, tot i que en un inici eren nacionalistes andalusos i d’esquerres. Es declaren obertament masclistes i així ho van demostrar l’any 2015 quan van donar suport a les agressions que el davanter del Betis Rubén Castro va perpetrar contra la seva xicota.
Altres ultres de la Lliga
Al País Basc destaquen les aficions de l’Athletic Club de Bilbao, Herri Norte Taldea, i de la Real Sociedad, Peña Mujika. Aquests últims reivindiquen sempre que poden la memòria d’Aitor Zabaleta, assassinat pel Frente Atlético el 1998. Totes dues aficions són independentistes basques i d’esquerres. De fet, Herri Norte s’autoanomenen antiultres per diferenciar-se dels de dretes. A Navarra trobem una altra afició abertzale, els Indar Gorri de l’Osasuna.
Al País Valencià trobem Yomus, hooligans del València Futbol Club. Es consideren d’extrema dreta i, a més a més, anticatalanistes i antisemites. Han tingut males relacions amb la directiva, però actualment tenen l’entrada permesa al camp. Se situen a la Curva Nord de Mestalla, on hi ha totes les aficions i penyes del València.
Hi ha altres equips de la Lliga que no tenen ultres, sinó grups d’animació sense significació política ni casos de baralles o violència. És el cas del Colectivo Aldeano del Villarreal o la Sección Kolokón del Granada. Això es deu, en gran part, a que són equips amb menys seguidors de forma generalitzada i a que són conjunts més novells a la Lliga.
