L’altre futbol femení

L'Europa és un club de barri que ha viscut l'esclat del futbol femení d'elit d'és d'una perspectiva molt diferent

El futbol femení del nostre país es troba en un gran estat de forma, probablement el millor de la història. El triplet aconseguit pel Barça ha captat l’atenció de moltes mirades que fins al moment havien girat l’esquena a aquest esport. Ara bé, perquè aquest equip hagi pogut arribar on ha arribat, han estat moltes les qui han empès des de l’ombra des de fa molts anys. Aquesta cara tan amable del futbol femení ha arribat després d’una llarga etapa de lluita a les trinxeres, de falta de reconeixement i de tossuderia. Malgrat que encara queda molt per fer, l’elit del futbol femení es troba en una molt bona situació, però encara són moltes les qui continuen fent força des de darrere, allunyades dels focus, perquè aquest castell que ha estat tan complicat de construir no s’ensorri. És el cas del Club Esportiu Europa, un equip de la Vila de Gràcia de Barcelona, un equip de barri, que viu el futbol femení d’una forma molt diferent de la de l’elit.

Tota l’estructura del futbol femení de l’Europa es fonamenta sobre un pal de paller: la Victòria Haces, Nany per a tothom. La Nany és una d’aquestes persones que ha entregat la seva vida a aquest esport i a qui no se li reconeixerà mai tota la feina que ha fet des de la base. Ha estat jugadora -tot just s’acaba de retirar-, és entrenadora i coordina tot l’àmbit futbolístic femení del club escapulat. D’ella ens diuen que “ha donat un gran impuls” a la forma d’entendre aquest esport a l’equip de la Vila de Gràcia i el seu projecte de futur és ambiciós, amb la idea de poder tenir fins a dos equips femenins per cada categoria al club. Respecte a l’esclat del futbol femení, afirma que “hem notat que el potenciament del futbol femení dels darrers anys ha fet que moltes nenes s’interessin per aquest esport”.

La Nany, coordinadora del futbol femení de l’Europa | Jordi Batuecas

La Nany ens condueix fins a l’equip aleví femení de l’Europa, és a dir, de nenes entre els 10 i els 11 anys. És un dels millors exemples per il·lustrar el futbol base femení, ja que es tracta d’un equip de nenes que juguen per primera vegada en un equip no mixt i que ho fan de forma federada. A més a més, compten amb dues entrenadores dones, la Mariona Molins i la Carlota Delgado, ambdues amb una llarga experiència al futbol femení, malgrat la seva joventut. Delgado ens explica que considera important que les nenes en etapa formativa tinguin una dona com a referència a la banqueta perquè comparteixen una forma particular d’entendre el futbol, més “emocional”. “El futbol no només és tècnica i tàctica, també és emoció, motivació i sentiments i sobretot al futbol femení”, assegura Delgado, “aleshores, tenir una entrenadora que és dona i que entén el que sents, és bàsic”.

Carlota Delgado i Mariona Molins entrenen amb les jugadores de l’equip aleví femení de l’Europa | Jordi Batuecas

Quan ens apropem a parlar amb les jugadores, les seves paraules són molt reveladores. La sensació és que el fet de passar de jugar en un equip mixt a un equip format només per nenes ha estat un acte fins i tot d’empoderament. “Els nens no ens la passaven encara que fóssim més bones que ells”, expliquen la gran majoria de jugadores. Destaquen les paraules de la Matilde, qui ha arribat fa poc a Catalunya des dels Estats Units i il·lustra les diferències entre els dos entorns futbolístics: “Allà a l’escola juguen més nenes que nens a futbol i aquí els nens pensen que les nenes no són futboleres i aleshores no juguen tant amb elles”.

L’equip aleví femení de l’Europa s’entrena al Nou Sardenya | Jordi Batuecas

Quan la capitana del Barça, Vicky Losada, va atendre els mitjans de comunicació després de guanyar la Champions, va assegurar que el títol no era tan important com poder generar un model a seguir per a totes les nenes que comencen a jugar a futbol. Això és molt present a l’Europa. A l’hora de parlar amb les joves futbolistes, moltíssimes volen ser com la blaugrana l’Aitana Bonmatí o volen arribar al mateix lloc on són ara les jugadores del primer equip femení de l’Europa. L’entrenadora Carlota Delgado ha notat que aquest ha estat un dels canvis més importants dels darrers anys: “Quan jo era petita no es veien dones futbolistes a la televisió. Ara les nenes tenen referents i això fa que estiguin molt més motivades per voler seguir i arribar allà on són elles”.

El primer equip de futbol femení de l’Europa es troba a Primera Nacional, o el que és el mateix, a la tercera categoria del futbol femení estatal. La Nany ens explica que l’objectiu és posar les bases d’un equip que fins i tot pugui aconseguir l’ascens: “La idea és estar a dalt i a veure fins on arribem”. Les dues capitanes d’aquest equip són germanes bessones: l’Andrea Porta (primera capitana) i la Pili Porta (segona capitana). Si la Nany porta el pes del futbol femení de l’Europa al damunt, les germanes Porta són el símbol del primer equip, amb una experiència de nou temporades a la plantilla. Observen la situació actual del futbol femení amb una barreja d’il·lusió i reivindicació: “Estem contentes. Veure que tantes nenes volen jugar a futbol és gratificant. Però tot això ha arribat després de molts anys de jugadores com nosaltres que hem estat lluitant perquè el futbol femení estigui on està ara”.

Les germanes Porta, capitanes del primer equip femení de l'Europa | Jordi Batuecas
Les germanes Porta, capitanes del primer equip femení de l’Europa | Jordi Batuecas

Tant les germanes Porta com l’entrenadora Carlota Delgado coincideixen de forma inequívoca en un mateix punt: estem molt lluny del sostre del futbol femení. “Tot això anirà a més”, asseguren, perquè la professionalització d’aquest esport al nostre país es troba tot just a les beceroles. “Els canvis socials han portat a aquesta situació de forma natural”, afirmen les germanes Porta, “el feminisme ha ajudat l’esport femení”. Ara bé, totes elles també volen fer incidència en un aspecte: “El futbol femení i el masculí són esports diferents”. Si bé el futbol masculí és molt més físic, “els homes no s’ho pensen dues vegades a l’hora de lluitar per una pilota”, asseguren, el femení potencia més altres valors esportius com el treball en equip. “Quan les jugadores celebren un gol sempre ho fan en pinya, mentre que els jugadors són més individualistes”, assegura Delgado, “tampoc no veuràs una noia demanant una falta que no ho és”.

D’altra banda, les germanes Porta també reivindiquen el futbol femení de barri davant del gegant en el qual s’està començant a convertir el futbol femení d’elit. “L’Europa és un club que no segueix les modes del futbol modern”, asseguren, i, en aquest sentit, animen tothom qui ho vulgui a anar als partits del femení al Nou Sardenya: “Pocs equips tenen un grup d’animació com els Eskapulats”. I és que tot plegat conforma l’altre futbol femení, el que ha vist des de la trinxera com l’elit ha aconseguit uns èxits que són de totes les futbolistes i de totes aquelles persones que, durant molts anys invisibilitzades, no han deixat de lluitar per situar aquest esport en un lloc més proper al qual hauria de ser, per molt que encara quedi molt camí per recórrer.

Més informació

Nou comentari