Robert Lewandowski, jugador del Futbol Club Barcelona, ha començat el Mundial de la pitjor manera possible. La seva selecció, la de Polònia, que comparteix grup amb l’Argentina de Leo Messi, ha empatat a zero amb la Mèxic del Tata Martino en la primera jornada de la fase de grups. Un empat amb un sabor horrible, ja que el capità polonès ha fallat un penal que podria haver acabat donant-los la victòria.
Corria l’equador de la segona meitat quan l’àrbitre del partit ha consultat el VAR després d’una caiguda de Lewandowski. El culer havia caigut a l’àrea després d’un forcejament amb l’exjugador de l’Espanyol Héctor Moreno. I després de la revisió, el col·legiat ha decretat penal. Una decisió molt rigurosa, que en una altra època mai hauria esdevingut una pena màxima.
El mític Memo Ochoa atura el penal a Lewandowski
Sigui com sigui, Lewandowski, la gran estrella de l’equip, ha agafat la pilota. S’ha encarregat de xutar el penal… i de fallar-lo. L’ha enviat a la seva dreta, i el porter, el Memo Ochoa, l’ha aturat. Cal recordar que no és un porter qualsevol: és un porter que ha deixat grans actuacions en altres Copes del Món. De fet, va entrar als altars del futbol després del seu partidàs contra Brasil al Mundial de 2014 disputat al país de la samba, de la fase de grups i amb un altre empat a zero final.
Més enllà d’aquesta acció, aquest ha estat el partit de les males decisions. Tots dos equips han jugat amb les idees gens clares en atac, i amb por en defensa. Tot plegat explica l’igualada a zero. Amb aquest resultat, el desastre argentí continua sent desastre per les sensacions, però no tant en l’apartat resultadista. Els albicelestes hauran vist que ni Polònia ni Mèxic són uns rivals amb arguments com per dubtar de la classificació als vuitens de final, si bé en el futbol mai se sap.
El cas de Polònia era previsible, ja que en les últimes fases finals dels tornejos internacionals en els quals han participat no han deixat una bona imatge. El de Mèxic, amb el Tata Martino com a entrenador, és més decebedor, tenint en compte que la tricolor acostuma a deixar bones imatges, molt millors del que s’ha vist aquest dimarts (de fet, a Rússia 2018 va derrotar Alemanya i va plantar cara al Brasil).
La Dinamarca de Christensen no aconsegueix tombar el mur de Tunísia
En el partit que s’ha disputat abans de l’esmentat, Dinamarca i Tunísia han empatat a zero. Els europeus, liderats per jugadors com el blaugrana Andreas Christensen, han dut la iniciativa del partit. A més, han tingut algunes ocasions claríssimes per a inaugurar el marcador. Per exemple, el davanter Cornelius ha rematat de cap al pal, quan estava tot sol davant de la porteria, i després d’una passada del mateix Christensen.
És veritat que en l’inici els africans han tingut bones oportunitats, però en la segona part els escandinaus han acabat dominant. D’aquesta manera, tots dos equips han sumat un punt en el primer partit d’un grup en el qual també hi ha França i Austràlia.
La França de Mbappé demostra per què és favorita
Finalment, en el torn de les vuit de la nit, la selecció de França ha golejat Austràlia per 4-1. Ha començat perdent, amb un gol de l’australià Goodwin, i a més a continuació el defensa francès Lucas Hernández s’ha hagut de retirar per una lesió que sembla greu. Tot i això, els vigents campions del món s’han refet ràpidament, amb gols d’Adrien Rabiot i Olivier Giroud en el primer temps, i del mateix davanter i Kylian Mbappé en la segona part.
Hi ha moltes coses a comentar. En primer lloc, la més significativa és que amb el doblet, Giroud, que juga com a titular indiscutible després de la lesió de Karim Benzema, ha empatat Thierry Henry com a màxim anotador de la història de la selecció, amb 51 dianes. Després, en clau Barça, Ousmane Dembélé ha repartit una assistència, en el gol de Mbappé, mentre que Jules Koundé ha debutat en un Mundial, tot havent disputat els últims deu minuts en el lloc del lateral dret Benjamin Pavard. França, a diferència de les darreres tres seleccions campiones del món, ha començat amb pas ferm la defensa de la corona, i demostrant un gran potencial. És el rival a batre.
