La invasió que la Federació de Rússia va accelerar a Ucraïna des del passat mes de febrer ha causat, fins ara, conseqüències nefastes. El país presidit per Volodímir Zelenski ha patit milers de baixes mortals, així com de persones ferides i de milions de refugiats fugits. Assassinats, ferides, pobresa i misèria. Un dolor constant, que a poc a poc s’intenta suturar amb diversos gestos.
L’apartat esportiu ha tingut una especial transcendència en l’ocupació. Tant en el bàndol atacant com en el que ha esdevingut la víctima. Els primers, els russos, han rebut fortes sancions, com ara la prohibició que els seus equips nacionals competeixin en grans competicions europees i mundials. En canvi, en la part ucraïnesa han destacat grans actes d’heroïcitat. Al mes de març va transcendir que l’entrenador del Sheriff Tiraspol de Transnsítria, que fa no gaire va vèncer al Madrid en el Santiago Bernabéu, es va enrolar a l’exèrcit de la nació de la vora del Mar Negre.
Torna la Premier League ucraïnesa
I ara, més que una heroïcitat, els ciutadans ucraïnesos han vist sortir el sol. Només en matèria futbolística, però això ja és quelcom. És sabut que el futbol és un factor que atorga alegria, que distreu i que forma part de les societats. La societat ucraïnesa havia perdut part de la seva identitat quan la federació es va veure obligada a cancel·lar la Premier League d’Ucraïna, màxima divisió de futbol del país, quan tot plegat va esclatar. Però aquest agost, s’ha donat un cop d’efecte i s’ha iniciat la competició.
Això ha succeït aquest dimarts, amb l’equip ucraïnès més popular, el Xakthar Donetsk, contra el Metalist de Khàrkiv. Ha succeït amb una gran declaració del president de l’Associació Ucraïnesa de Futbol, Andréi Pavelko: “Aquesta és una iniciativa única a la història. Futbol contra la guerra en condicions de guerra. Futbol per la pau. Celebrar tornejos de futbol durant la guerra no té a veure només amb l’esport. Es tracta de demostrar el coratge de la nostra gent, el seu esperit indomable i el desig de victòria”.
També, abans de la contesa, que ha acabat amb un empat a zero, un militar ha fet el sac d’honor, i tots els jugadors, a l’escena d’entrada, tenien una bandera ucraïnesa a l’esquena. I és que el 23 d’agost és el Dia de la Bandera d’Ucraïna. A més, mentrestant, el cantant Mykhailo Khoma interpretava l’himne nacional.
Moltes mesures de seguretat per a una situació extrema
Actes simbòlics, acompanyats de condicions extremes. No tot són flors i violes, malauradament. Fa uns dies, quan es va anticipar aquest inici, el mateix Pavelko va deixar clar que es faria sota unes circumstàncies extraordinàries, adaptades a la nefasta situació que Rússia encara genera. El mateix Xakhtar, com porta fent des de 2014, no ha jugat al seu estadi. La ciutat de Donetsk està situada al Donbass, i això significa que està en una zona presa per Rússia. Per tant, s’ha jugat a l’Estadi Olímpic de Kíiv.
Per una banda, els partits s’estan jugant i es jugaran sense públic. A més, hi haurà una forta presència de militars. I si sonés una alarma antimíssils, tots els integrants del partit hauran d’acudir al refugi més proper. De fet, la consigna és que els estadis on es jugaran els partits en tinguin un a 500 metres de distància o menys. En l’hipotètic i gens desitjat cas que això passi, els altaveus emetrien un missatge d’alerta, que els futbolistes, àrbitres i demés actors ja tenen interioritzat.
Aquestes, però, no són les úniques condicions amb les quals el torneig s’inicia. En les afectacions causades per la guerra, hi ha dos equips que no és que s’hagin hagut d’adaptar. És que directament no hi podran participar. És el cas del Futbol Club Mariúpol i el Destná Txerníhiv, equips les ciutats dels quals han estat engolides per les tropes russes. A més, així com el Xakhtar no pot jugar al seu propi estadi pel motiu esmentat, molts altres tampoc ho podran fer.
Després, els partits de caire internacional que juguin els equips ucraïnesos s’hauran de disputar directament fora del país. És a dir, els enfrontaments de UEFA Champions League, Europa League i Conference League. Per exemple, el Dinamo de Kíiv ha rebut el Benfica en un partit de la fase prèvia de la màxima competició continental a Polònia.
Kiev: Lobanovskyi Stadium, Olympiyskyi Stadium y Bannikov Stadium.
Kovalivka: Kolos Stadium.
Lviv: Arena Lviv y Skif Stadium.
Uzhhorod: Avanhard Stadium y Mynai Arena.
Tornant a la lliga nacional, els partits es repartiran en quatre ciutats, que són les més segures (o menys insegures): Kíiv, Kovalivka, Lviv i Uzhhorods. La majoria d’equips, doncs, jugaran partits com a locals en estadis que no són seus i sense la seva gent. Finalment, cal dir que els clubs han perdut molts jugadors estrangers que, un cop va esclatar la guerra, es van emparar al reglament de la FIFA i van acabar els seus contractes i emigrar a equips foranis. Una lliga sota mínims, però que de ben segur sanarà les ferides psicològiques de tota una societat.
