“Muchachos
Ahora nos volvimos a ilusionar
Quiero ganar la tercera
Quiero ser campeón mundial
Y al Diego
Desde el cielo lo podemos ver
Con Don Diego y La Tota
Alentándolo a Lionel“
Aquest himne no oficial de la selecció argentina ha ressonat a la ciutat de Barcelona des de poc abans de les 20h del vespre d’aquest dimarts 13 de desembre, hora en la qual ha començat el seu duel contra Croàcia a les semifinals del Mundial, i fins a altes hores de la matinada. Des de l’inici d’aquesta Copa del Món de Qatar, els aficionats de la selecció argentina (molts d’ells argentins, però també amb una grandíssima representació de catalans) han pres la zona de la Vila Olímpica, el Parc de la Ciutadella i el Fort Pienc i l’han convertit en una petita Buenos Aires, Rosario, Córdoba o Mar del Plata. Com no podia ser d’una altra manera, el triomf contra els croats, que ha conduït l’Argentina a la final del Mundial, ha desfermat la bogeria i els colors de l’albiceleste han tenyit tota aquesta part de la capital catalana.
Així s’ha viscut la victòria de la selecció argentina a Barcelona
No hi havia cap dubte que es tractava d’una cita històrica per a la selecció argentina. En els bars habituals de Barcelona dels aficionats de l’albiceleste, l’Ovella Negra de Marina, el Latin Palace o el Dixi 724, l’emoció per trobar-se en unes semifinals del Mundial es barrejaven amb uns nervis incontrolables durant les hores i els minuts anteriors al xiulet inicial de l’àrbitre. Durant el primer tram del partit, amb el joc dominat pels croats, els nervis han donat pas a la preocupació, però això ha canviat de sobte. Els cinc minuts de bogeria des del gol de penal de Messi fins a l’eslàlom de Julián Álvarez que ha acabat amb el segon dels argentins han servit per rebaixar la tensió i arribar al descans havent-se tret un gran pes de sobre. Al descans, si bé amb la boca petita tothom deia que no calia cantar victòria, ja se sentien càntics que vaticinaven la classificació per a la final del Mundial.
A la segona meitat, i veient que la selecció croata abaixava els braços, la tensió que s’havia viscut fins al moment en tots aquests bars ha deixat lloc a una alegria i una felicitat que han trobat el zenit en la jugada sensacional de Messi que ja és història dels Mundials. El seu ball a Josko Gvardiol, millor central de la competició, i la seva assistència a Julián Álvarez han rendit l’afició als peus de l’exjugador del Futbol Club Barcelona i el seu nom s’ha corejat contínuament. Amb el xiulet final de l’àrbitre, els aficionats argentins ja han començat a pensar en la final, si bé també ha arribat el moment de la celebració major.
Des de tots els bars d’aquests barris barcelonins s’han iniciat processons cap al lloc que ja s’ha convertit en el Canaletes particular de la selecció argentina a la Ciutat Comtal: el Passeig de Lluís Companys i l’Arc de Triomf. La festa ha començat just després del final del partit, però s’ha allargat fins a altes hores de la matinada. Banderes argentines enormes onejaven des dels fanals tan característics d’aquest passeig i milers de persones, la gran majoria d’elles amb la samarreta albiceleste no han deixat de cantar en cap moment. Amb un civisme exemplar, el càntic de “Muchachos, ahora nos volvimos a ilusionar” s’iniciava cada dos per tres i cada vegada sonava més alt i amb més ganes que l’anterior.
