La FIFA segueix donant de què parlar en termes de manca de consciència i de drets humans. A la seva llarga de ficades de pota, el seu actual president, Gianni Infantino, n’acaba de muntar una ben grossa. I és que en mig del debat que l’associació mateixa ha instaurat sobre si deixar de celebrar mundials masculins de futbol cada quatre anys per passar a fer-ho cada dos, el suís ha defensat que cal celebrar més certàmens “per incloure el món sencer” i així “donar esperança als africans perquè no hagin de creuar el Mediterrani per tenir una vida digna. O el més probable, que morin al mar”.
Ho ha fet davant el Consell Europeu, i sense cap àpex de vergonya. Després, ha seguit declarant que “hem de donar oportunitats i dignitat, no donant caritat sinó permetent que la resta del món també hi participi. Potser un Mundial cada dos anys no és la resposta, ho podem debatre. Vam començar el procés amb un 88% de vots a favor en el Congrés de la FIFA”. Aquesta proposta, doncs, encara no està ni de bon tros decidida. En cas d’aprovar-se, entraria en vigència a partir del Mundial de l’any 2026 a Nord-amèrica. Entre els adeptes de la idea hi és Ronaldo Nazario, que creu que els quatre anys que transcorren entre mundials són “massa temps”.
La frase malintencionada que ha transmès avui la FIFA a través del seu màxim representant forma part del museu dels horrors del màxim organisme internacional del futbol. A aquest museu també hi ha l’organització d’un Mundial al Qatar, i per tant a un païs amb nuls drets humans per a les dones; la mort de molts obrers com a conseqüència de les pèssimes condicions laborals que tenien mentre treballaven en la construcció dels estadis del mateix mundial, la decisió de celebrar un Mundial a un país també homòfob com és Rússia i que per tant cap aficionat ni aficionada pogués entrar als estadis amb banderes o símbols LGTBI; la corrupció per part de membres de l’organisme, entre ells el seu anterior president, Joseph Blatter, en haver estat comprats per Rússia i Qatar a canvi de designar aquests països com a organitzadors; o, temps enrere, la designació de l’Argentina com a organitzadora del Mundial de 1978 tot i la sanguinària i repressiva dictadura que hi havia en aquell moment al país sud-americà.
