Joseph Blatter, expresident de la FIFA, ha admès que haver seleccionat Qatar com a seu pel Mundial d’enguany va ser un error. En unes declaracions al mitjà suís Tages-Anzeiger, Blatter, que dirigia l’organisme futbolístic quan es va prendre aquella decisió a través d’una votació ben bruta, ha assegurat, concretament, que “l’elecció de Qatar va ser un error, i n’assumeixo la responsabilitat, perquè jo era el president de la FIFA en aquell moment”.
Blatter, a diferència de molts detractors del país asiàtic com a seu del torneig més prestigiós del món de l’esport, no ha atribuït aquest problema a la manca de drets humans que hi ha o al fet que s’hagin empleat esclaus per a construir estadis, i que milers d’ells hagin acabat morint per les deplorables condicions laborals. Més aviat, ha justificat la seva afirmació recalcant que “Qatar és un país petit. El futbol i els Mundials són per a països grans”.
Qatar té un terç de la superfície de Catalunya, i això explica moltes coses
I és que en matèria de superfície, Qatar és el quarantè país del món amb un tamany més petit. Té 11.586 quilòmetres quadrats. És a dir, un terç de la superfície de Catalunya. El Mundial tindrà vuit seus: quatre dels estadis que acolliran partits estan a les ciutats de Jor, Lusail, Ar Rayyan i Al Wakrah, mentre que els quatre restants es troben tots a la capital del país, Doha.
Com a conseqüència del petit tamany de Qatar, esmentat per Blatter, els organitzadors del certamen, juntament amb el règim qatarià, han hagut de treballar a correcuita. Qatar no estava preparat per acollir el Mundial. La prova és que, dels vuit estadis esmentats, sis s’han construït els darrers anys, des que es va anunciar que el país del golf acolliria la cita. I els altres dos restants han tingut també obres de remodelació, per adaptar-se a un torneig que rebrà 32 seleccions, i centenars de milers d’aficionats d’arreu del món.
El resultat d’aquesta feina a última hora ha estat la mort (o assassinat) de, almenys, 6.500 obrers. Cal recordar que habitualment els països que acullen la Copa del Món ja tenen les infraestructures preparades, i en tot cas fan remodelacions o construeixen algun estadi extra. Però no pas el 75% dels estadis, com ha passat en aquest cas.
Blatter volia donar el Mundial als Estats Units buscant “un gest de pau” amb Rússia
Tornant a les declaracions de Blatter, el màxim responsable de tot plegat, en les declaracions a Tages-Anzeiger ha afegit que “nosaltres vam acordar en el Comitè Executiu que Rússia organitzaria el Mundial del 2018 [tal com va acabar passant] i els Estats Units el del 2022. Hauria estat un gest de pau si els dos rivals polítics haguessin organitzat el Mundial un després de l’altre“.
Platini, decisiu per dur el Mundial a Qatar
Tot i això, “una setmana abans del congrés de la FIFA de 2010, Michel Platini [expresident de la UEFA] em va trucar per explicar-me que el nostre pla de donar-li el Mundial als Estats Units no funcionaria. Acabava de ser convidat pel president francès Nicolas Sarkozy, que a la seva vegada havia mantingut diverses trobades amb el príncep hereu de Qatar”.
“Els vots de Platini van ser decisius per a l’adjudicació de Qatar, és la veritat. I per descomptat que hi havia una qüestió de diners pel mig. Sis mesos després d’aquelles reunions, Qatar va comprar avions de combat als francesos per un valor de 14.600 milions de dòlars”, ha conclòs.
D’altra banda, i com France Football va destapar l’any 2013, a la trobada esmentada entre Sarkozy i el príncep hereu de Qatar també hi havia Sebastián Bazin, el propietari del Paris Saint-Germain en aquell moment. I es va acordar que Platini votaria a favor de la candidatura qatariana a canvi que el règim del país es fes càrrec d’una crisi financera que el club francès patia i dissenyés un club important a Europa. Setmanes després, Qatar Investment Authority, el mític fons qatarià econòmic, va adquirir el 70% de les accions del PSG.
Per tant, tornant al fil de Blatter, el màxim responsable que Qatar albergui la Copa del Món ha mostrat el seu penediment d’aquella decisió, si bé això arriba molt tard, amb el certamen a pocs dies de començar. Concretament, arriba vuit anys tard, ja que va ser l’any 2010 quan Qatar va rebre aquest premi. Així és el futbol que queda any rere any, amb governants amb les mans brutes de sang i plenes de diners.
2 
