El Manchester City de Pep Guardiola ha sobreviscut en la tornada dels quarts de final de la UEFA Champions League i ha fet bo el resultat obtingut en l’anada. Després d’una primera meitat plàcida i una segona nefasta, els anglesos han aconseguit el principal objectiu que tenien, a costa d’un Atlètic de Madrid que ha volgut molt més que fa una setmana, però que tampoc no ha pogut. Molta emoció, moltes anades i vingudes, molt de futbol, molta tensió i una classificació molt patida (0-0, i 1-0 favorable en el global).
Aquesta vegada, per motius obvis, els matalassers han buscat molt més la porteria d’Ederson. Si bé no s’han tornat bojos, han avançat les seves línies, cautelosament. Ja en el primer acte, Diego Pablo Simeone ha enviat João Félix a l’aventura, i el portuguès ha causat molt de perill. És molt bo, però era ell contra el món, amb passades en profunditat. Al costat tenia un Antoine Griezmann tímid. No ha estat el Griezmann de les grans nits contemporànies dels vermell-i-blancs.
Primera meitat igualada
Aquest primer temps ha estat un correcamins. Si bé no hi ha hagut gaires ocasions de gol, tots dos equips s’han intercanviat molt la possessió de la pilota. L’Atlètic ho ha fet amb el clàssic joc directe, i el City amb paciència. Ha sigut molt maco veure el moviment constant de Kevin de Bruyne i Bernardo Silva. Tots dos cracks citizens han ballat a la gespa, han estat omnipresents. Però sense grans ostentacions.
I Phil Foden, heroi en l’anada, ha estat excessivament escorat en la banda esquerra. I molt ben taponat per un estel·lar Marcos Llorente. Això sí, quan l’anglès s’ha apropat a la porteria, de les seves botes ha nascut una jugada molt perillosa que ha acabat amb una pilota al pal. Més enllà d’això, Stefan Savić ha controlat bé les coses enrere. El defensa matalasser ho ha tallat tot.
Domini exuberant de l’Atlètic de Madrid en la segona meitat
En la represa, els madrilenys han fet cinc passes endavant. Han sortit en tromba a buscar Ederson des del primer segon. Guiats per la passional afició vermell-i-blanca, finalment sencera, Griezmann i companyia han arraconat els citizens de valent. L’equip de Pep Guardiola ha perdut la seva identitat. No ha tingut una sola ocasió de perill. Però és que tampoc ha sortit del seu camp. Els matalassers domaven els majors dominadors de la pilota en el món, que buscaven respirar mitjançant pilotades en llarg.
La por s’ha apoderat definitivament del tècnic de Santpedor quan, després d’haver retirat Kevin de Bruyne per problemes físics, posant-hi Sterling, ha fet el mateix, en aquest cas per decisió tècnica, amb Bernardo Silva per Fernandinho. Home ofensiu fora, home defensiu cap a dins. Els canvis de Simeone també han catapultat els locals. Amb l’entrada de Yannick Carrasco i Ángel Correa, el camp semblava inclinat! João Félix ha fet el que ha volgut amb Aymeric Laporte i companyia. Això sí, l’Atlètic estava acusant la manca d’un davanter centre capaç d’acabar les jugades.
L’entrada de Luis Suárez, Ángel Correa i companyia ha inclinat el camp
En aquest sentit, i a manca de deu minuts, l’entrenador argentí ha ingressat Luis Suárez i Matheus Cunha. Intel·ligent. De fet, poc després d’entrar, tots dos han protagonitzat la jugada que podria haver forçat la pròrroga. En una centrada vertical, l’uruguaià ha fet una deixada esplendorosa amb el pit cap enrere, i el xut sec del brasiler ha topat amb la defensa mancuniana.
A partir d’això, el partit s’ha embrutat de valent. I és que en una jugada aparentment inofensiva, el defensa matalasser Felipe ha vist la vermella per una puntada innecessària a Foden. I tots dos equips s’han fos en una batalla campal que ha beneficiat els que anaven per damunt en l’eliminatòria. Tenir el cap fred en determinats moments també és important a l’hora de conquerir el màxim torneig continental, i el brasiler no ho ha tingut en compte.
Consumits els més de cent minuts de joc, i amb una darrera ocasió claríssima de Correa, l’Atlètic ha acabat morint de peu. I el City ha passat de fase, però de genolls. Tremolant. I la ronda vinent, contra el Reial Madrid, en les semifinals, no és la més propícia per arribar-hi en aquestes condicions. Els blancs n’hauran pres nota.
