Els esportistes d’elit viuen sota la lupa, i els seus hàbits, des de l’entrenament fins a la dieta, sovint es converteixen en la darrera tendència a seguir. Però, què passa quan un futbolista de primer nivell revela una rutina alimentària que trenca esquemes? Molts de nosaltres, sense voler-ho, caiem en el parany d’intentar copiar allò que veiem sense entendre el rerefons.
Hi ha un secret darrere el rendiment òptim que va més enllà de la disciplina o el talent innat, i és un camp on l’enginyeria de l’atenció nutricional juga un paper imprescindible. I si et diguéssim que la clau no és una dieta universal, sinó una estratègia gairebé invisible adaptada a cada cos? Prepàra’t per descobrir el que realment diferencia als campions.
Recentment, el davanter Ferran Torres, jugador destacat del Paris Saint-Germain, va confessar un hàbit que va encendre totes les alarmes: “Ceno cap a les 19:30 o 20:00 del vespre i no torno a menjar fins a les 14:00 del dia següent”. Aquesta pràctica, coneguda com a dejuni intermitent, ha generat un debat intens, i l’opinió de Toscana Viar, la nutricionista de la selecció espanyola, és tan reveladora com decisiva per entendre’l.
Viar, una veu d’autoritat en l’esport d’elit, es mostra cauta davant les modes nutricionals. Per a ella, és un error dir que una estratègia és “bona o dolenta” pel simple fet d’estar en boca de tots. La nutrició no té receptes universals; el que funciona per a un, pot ser contraproduent per a un altre, i la clau és sempre “valorar el context de cada esportista”, com ella mateixa subratlla.
La meva experiència em diu que no podem imposar una única forma de menjar. El cos de cada atleta és un món, i la personalització és l’única via per assolir el màxim rendiment.
Això vol dir que, fins i tot un dejuni intermitent, si s’adapta perfectament al volum d’entrenament, els horaris i les sensacions d’un jugador, podria encaixar. Però Viar insisteix que “dependrà de la seva capacitat per cobrir les seves necessitats nutricionals i, sobretot, de si els permet entrenar, recuperar-se i competir al màxim nivell”. La solució, doncs, és sempre individualitzada.
La filosofia de l’alt rendiment: nutrició a la carta
La nutricionista de la selecció espanyola és clara: la seva feina no és estandarditzar. “No treballem perquè tots els jugadors mengin igual; treballem perquè cada jugador trobi la forma de menjar que millor li permeti rendir”. Aquesta declaració no és només una filosofia, és la base d’un rendiment esportiu d’elit que busquem replicar en el nostre dia a dia (i sí, nosaltres també al·lucinem amb la precisió que requereix).
Per a casos com el de Ferran Torres, on la ingesta es concentra en menys àpats, la planificació és crucial. Aquestes menjades han d’estar perfectament dissenyades per “cobrir les seves necessitats energètiques i nutricionals”, adaptant-se sempre al que millor li funcioni. No hi ha trucs de màgia, només ciència i personalització al detall.
Més enllà del plat: l’ecosistema del campió
Un dels aspectes més ocults, i alhora imprescindibles, del rendiment és la integració de la nutrició amb altres pilars. Entrenar bé és fonamental, però la Toscana Viar recorda que l’aprofitament d’aquest entrenament depèn de tres factors interrelacionats: “de com menges, com descanses i com et recuperes”. El cos humà és un ecosistema complex i cada peça influeix en les altres.
Per això, els atletes d’elit no només tenen dietes personalitzades, sinó que tot el seu estil de vida està optimitzat. I això inclou el pre-partit. Abans d’un partit, es prioritzen els “hidrats de carboni de qualitat”, com ara l’arròs, la pasta o el moniato, acompanyats d’una font de proteïna fàcil de digerir. Això garanteix l’energia necessària sense sobrecarregar el sistema digestiu, un avantatge competitiu clar.
La lliçó per al nostre dia a dia
Aquesta visió d’autoritat compartida per la nutricionista de la selecció no és només per als esportistes. És un avís per a nosaltres, que sovint busquem la dieta “miracle” o el truc que funciona a la nostra persona favorita. L’error és copiar sense entendre que el nostre cos té les seves pròpies necessitats.
És hora de deixar de banda les modes nutricionals cegues i abraçar la personalització. El que funciona per a Ferran Torres potser no és la solució definitiva per a tu. El nostre cos, les nostres necessitats, el nostre ritme de vida: tot això és imprescindible per traçar un pla nutricional efectiu. Per què conformar-nos amb menys del que mereixem?
