Estem davant una amenaça invisible que creix en silenci, un enemic que cada any es cobra milers de vides i que posa en risc la nostra salut col·lectiva. Els nostres medicaments més preuats, aquells que ens han salvat de milers d’infeccions, estan perdent la seva força. El problema és molt més gran del que ens imaginem i afecta directament la nostra capacitat de curar-nos.
I ara, les autoritats sanitàries han decidit posar punt final a una de les pràctiques que més alimenten aquest perill silenció. Prepárate, perquè la manera en què fins ara hem rebut els nostres tractaments està a punt de fer un gir dràstic i, potser, incòmode per a molts.
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) està a punt de canviar les regles del joc amb la implementació de la prescripció diferida d’antibiòtics a tot el país. Aquesta mesura innovadora suposarà que, en certs casos, el tractament amb antibiòtics s’endarrerirà entre dos i tres dies. L’objectiu és clar: evitar l’ús innecessari d’aquests fàrmacs i frenar la crisi de les resistències.
Aquesta estratègia, que sembla contraintuitiva a primera vista, és una solució intel·ligent per a situacions d’incertesa. Quan el metge no té clar si una infecció és viral o bacteriana (i la majoria d’infeccions respiratòries superiors són virals), la prescripció diferida ens permetrà observar l’evolució dels símptomes. Si no milloren o empitjoren, aleshores, i només aleshores, el pacient podrà retirar i iniciar el tractament amb l’antibiòtic ja receptat. (Sí, és un canvi de mentalitat important).
La duresa de la realitat és alarmant: entre un 30% i un 50% de les receptes d’antibiòtics en països desenvolupats són inadequades. Aquesta sobreprescripció alimenta directament les resistències, un problema que a Espanya causa la mort de 5.000 persones cada any, una xifra que s’eleva a més de 35.000 a Europa. Aquesta mesura s’emmarca en el Pla Nacional front a les Resistències a Antibiòtics (PRAN) i és considerada la més cost-efectiva en atenció primària per reduir l’ús d’antimicrobians.
A vegades, la millor medicina és esperar. La nostra salut futura depèn de la responsabilitat d’avui.
La Comunitat Valenciana, pionera en el canvi definitiu
La Comunitat Valenciana ha estat una de les pioneres en l’aplicació d’aquesta estratègia, especialment per a infeccions respiratòries agudes lleus, i ho ha fet mitjançant la recepta electrònica. En aquests casos, l’activació de la dispensació de l’antibiòtic es programa per 24 o 48 hores després, donant temps al cos per reaccionar. Altres comunitats també tenen protocols similars, però l’Aemps vol estendre i centralitzar aquesta pràctica a tot el sistema sanitari.
Un informe de la Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias (RedETS) del 2024, basat en dotze assajos clínics i 3.750 pacients, ha confirmat la seguretat i efectivitat d’aquest mètode. L’estudi demostra que la prescripció diferida redueix “significativament” l’ús d’antibiòtics. Tot i que el malestar inicial pot ser lleugerament més gran, la durada total dels símptomes, la satisfacció del pacient i la taxa de reconsulta són comparables a la recepta immediata.
A més, l’anàlisi no va detectar un augment de les complicacions ni de les reaccions adverses. Tot i que no es va avaluar directament l’efecte sobre les resistències, és innegable que aquesta reducció en el consum innecessari d’antibiòtics hi contribuirà de manera important. És un truc senzill, però potent, per protegir el nostre futur mèdic.
Adéu a les caixes grans: un altre front en la guerra contra les resistències
Però la prescripció diferida no és l’únic canvi que s’acosta. Paral·lelament, l’Aemps porta 15 mesos treballant per eliminar els formats d’antibiòtics de 30 comprimits. Això afecta 15 presentacions d’ús comú, com l’amoxicil·lina o la fosfomicina. Els laboratoris ja han deixat de produir aquestes caixes, i està previst que desapareguin de les farmàcies entre el primer trimestre i mitjans de l’any vinent.
En el seu lloc, el mercat incorporarà formats més petits, de 20 unitats, que ja s’utilitzen en altres països de la Unió Europea. Aquesta mesura busca evitar que els pacients tinguin dosis de sobres que puguin ser utilitzades de manera inadequada o en futures infeccions sense supervisió mèdica. És una qüestió de sentit comú, que hauria d’haver estat implementada fa temps (ens ho hem guanyat).
Aquests canvis necessiten una coordinació estreta amb les comunitats autònomes per adaptar els sistemes de prescripció electrònica i garantir que reconeguin les noves pautes de tractament i els formats més curts. La formació tant de professionals sanitaris com de pacients, juntament amb una comunicació clara, serà imprescindible per a l’èxit d’aquestes iniciatives.
La lluita contra les resistències als antibiòtics és una de les grans prioritats de la salut pública mundial. Entendre i acceptar aquestes noves directrius no és només una obligació, sinó una inversió en la nostra pròpia salut i la de les generacions futures. Hem de ser conscients del paper que juguem tots en aquest repte.
Estem realment preparats per assumir aquesta responsabilitat?
