Sentim que la felicitat ens dura poc. Arriba un missatge esperat, unes vacances somiades, i de sobte, gairebé sense adonar-nos-en, la nostra ment ja està en el pròxim problema. Per què les bones notícies són una estació de pas tan ràpida?
Aquesta sensació d’alegria fugaç no és casualitat. El nostre cervell està dissenyat amb una programació que, tot i ser vital per a la supervivència en el passat, avui pot sabotar la nostra capacitat de gaudir. Un autèntic error de disseny evolutiu, si ho pensem bé.
El secret per retenir la felicitat
La psicòloga, coach i autora Olga Albaladejo té la solució definitiva. Ella ens diu: «Potser no necessitem que ens passin més coses bones; potser necessitem aprendre a quedar-nos una mica més en les que ja ens estan passant».
Aquesta és la clau mestra per trencar el cicle del que la psicologia anomena “la cinta de córrer hedònica”. (Sí, nosaltres també ens preguntàvem si hi havia un nom per a això).
El problema rau en dos fenòmens. El primer és l’adaptació hedònica: el nostre cervell s’acostuma amb rapidesa a les circumstàncies, fins i tot a les més positives. Allò que al principi era extraordinari, aviat es converteix en la nostra normalitat.
És com el perfum que portem. Al principi el percebem clarament, però al cap d’una estona, deixem de notar-lo. El perfum no ha desaparegut; el nostre sistema sensorial ha deixat de considerar-lo una novetat que necessiti atenció constant.
El segon factor és la fal·làcia d’arribada. La idea que la felicitat apareixerà quan aconseguim “aquell” treball, “aquella” casa o “aquelles” vacances. Però quan finalment ho aconseguim, de seguida apareix una nova meta. No només ens acostumem al que hem aconseguit, sinó que també elevem les nostres expectatives.
Per què les males notícies pesen més
Una preocupació pot acompanyar-nos tot el dia, mentre que una bona notícia sembla esvair-se en hores. Això no és només una qüestió de personalitat. Tenim una predisposició a reaccionar amb especial intensitat davant les amenaces.
Des d’un punt de vista evolutiu, detectar un perill sempre va ser més important per a la supervivència que prolongar una emoció agradable. Per això, una crítica sol ocupar més espai mental que diversos elogis. Un problema reclama la nostra atenció amb molta més facilitat que una alegria.
És un secret ocult del nostre cervell. Però l’error no és immutable. Albaladejo assegura que podem entrenar l’atenció, la regulació emocional i la gratitud. No podem desactivar el nostre detector d’amenaces (ni seria convenient), però sí podem desenvolupar la capacitat de reconèixer i conservar allò que mereix ser gaudit.
L’efecte de les xarxes socials en la nostra felicitat
Les xarxes socials no han creat aquests mecanismes psicològics, però poden intensificar la velocitat amb què passem d’una experiència a una altra. Amb el nostre “scroll” infinit, compartim una bona notícia, rebem uns quants “m’agrada” i, tot seguit, ja estem veient un altre contingut completament diferent.
Una celebració personal dóna pas a una tragèdia, després a un vídeo divertit i, de seguida, a les vacances perfectes d’una altra persona. Aquest canvi constant d’estímuls fa molt més difícil que una emoció agradable arribi a consolidar-se en la nostra ment. És una urgència que hem de gestionar si volem gaudir de debò.
El truc imprescindible per allargar l’alegria: savoring
La psicologia utilitza el terme savoring per descriure la capacitat de prolongar conscientment les emocions positives. Podria traduir-se com “assaborir psicològicament una experiència positiva”. Consisteix a atendre-la, apreciar-la i potenciar-la conscientment, en lloc de deixar que passi sense més ni més.
Aquest truc és un regal. Per entrenar-lo, Olga Albaladejo proposa pautes senzilles però poderoses:
- Fes una pausa abans de passar pàgina quan succeeix alguna cosa bona.
- Comparteix aquesta alegria amb algú que realment s’alegri per tu.
- Recorda després aquests moments sense analitzar-los en excés.
- Retarda la necessitat de buscar immediatament el següent objectiu.
Ara que coneixes el secret, tens el poder de no deixar que la felicitat sigui només un instant. És el moment d’invertir en el teu benestar real. La felicitat no és només aconseguir bons moments, sinó estar presents el temps suficient per adonar-nos que els estem vivint. Què esperes per començar a “assaborir”?
