Enforma - Món Esport
Laura Ponte (53 anys) confessa el seu mètode anti-rutines per estar en forma: «Agafo les peses mentre faig cafè»

En un món on la pressió per la perfecció estètica s’ha tornat gairebé insuportable, sembla que tots perseguim el secret definitiu per estar en forma. Les xarxes socials i les revistes ens bombardegen amb rutines espartanes i dietes restrictives que, diguem-ho clar, són insostenibles per a la majoria de nosaltres. L’error és buscar la fórmula màgica fora, quan potser la solució resideix en escoltar el nostre propi cos.

Però, i si et digués que una de les figures més elegants i reconegudes del panorama actual ha trobat el camí, trencant amb tota aquesta dinàmica? Una dona que ha desfilat per Chanel i Saint Laurent als 52 anys, demostrant que l’autenticitat és la millor marca de bellesa. La seva filosofia podria ser el truc ocult que el nostre cos i el nostre benestar necessiten.

Laura Ponte, als seus 53 anys, ens ofereix una perspectiva refrescant i genuïna. La seva confessió sobre com es manté en forma és un autèntic cop de puny a les rutines tradicionals, i la seva fórmula és tan senzilla com efectiva. El seu mètode anti-rutines es pot resumir en una frase viral que ha compartit: “Agafo les peses mentre faig cafè”. Així de clar, sense complicacions ni patiments innecessaris.

Ponte mai ha estat amiga de les imposicions. De fet, va confessar en el podcast ‘La Hoguera de las Vanidades’ que quan era jove, va rebutjar l’alta costura perquè “s’havia d’estar molt prima i jo no em volia posar a dieta”. Aquesta declaració ja ens dona una idea de la seva personalitat, basada en l’acceptació i en el respecte pel nostre cos, sense concessions. (I sí, ens encanta aquesta honestedat). Aquesta visió l’ha portat a dissenyar vestits de núvia totalment personalitzats, on el que importa és la història de cada clienta, no un patró preestablert.

La seva aproximació a l’alimentació és igualment alliberadora. Laura Ponte no segueix cap dieta estricta, ni compta calories obsessivament. Simplement, escolta el seu cos. “Menjo de tot, el que el meu cos sent que ha de menjar i quan tinc gana”, ha explicat. Aquesta llibertat, però, no significa descuidar-se. Des de petita, a casa seva, no es bevien refrescos ni es menjaven pans processats, tot era casolà. Això, per al nostre benestar, és un secret a veure.

En el fons, es tracta d’una alimentació conscient, però sense lligams. És una aposta per la intuïció i per uns hàbits fonamentats en el sentit comú, prioritzant sempre les verdures, la carn i el peix. És una solució que molts hem oblidat en la voràgine de les “superfoods” i les modes efímeres, però que és imprescindible per a una salut duradora. Al cap i a la fi, la connexió amb el que el nostre organisme necessita és el millor dels consells.

El truc ocult del cafè i les peses: una idea genial

Si busques rutines de ‘burpees’ o sessions de gimnàs esgotadores, Laura Ponte no és la teva referència. Ella aposta per una activitat física integrada de forma natural al dia a dia. Camina molt, utilitza el transport públic baixant-se unes parades abans, i prefereix les escales a l’ascensor. (Una cosa que tots podem fer, sense excuses). Són petits gestos que sumats fan una gran diferència per a la nostra salut.

Però el seu consell més pràctic, el veritable truc que el nostre cos agrairà, arriba quan parla de la importància de la força. Després de la menopausa, el cos experimenta canvis que fan imprescindible no perdre massa muscular. Aquí és on entra en joc la seva enginyosa idea: “Sempre dic el mateix, tinc unes peses davant de la cafetera, llavors cada vegada que faig cafè, faig una miqueta de força”.

No totes volem estar musculades. Una cosa és estar sana, una altra cosa és això. Anem a respectar que cada dona decideixi ser el que li doni la gana, i no forçar tant.

Aquest petit hàbit, repetit diverses vegades al dia, és la solució definitiva per incorporar l’exercici de força sense que es converteixi en una obligació o un sacrifici. És una manera intel·ligent de vèncer la peresa i aconseguir un benefici real per al nostre cos. La seva àvia, una persona molt sàvia, li deia: “Tu has vist algun animal que, quan es desperti, surti corrent?”. D’ella va aprendre a estirar el cos cada matí, un altre gest imprescindible que sovint oblidem.

L’error de voler un cos de 30 als 50: la connexió viral amb l’acceptació

La filosofia de Laura Ponte és un salvavides en un mar de pressió estètica. Ella adverteix sobre l’error de voler que una dona de 50 tingui un cos de 30. “No totes volem estar musculades, una cosa és estar sana, una altra cosa és això”, sentencia. Aquesta és una reflexió imprescindible que ressona amb la necessitat col·lectiva de trencar amb cànons de bellesa irrealistes.

La seva aposta és per l’acceptació, per entendre i estimar el nostre cos tal com és, amb les seves arrugues i ulleres (de les quals se sent orgullosa). Aquesta és una solució que va més enllà de la superfície i incideix en la salut mental i emocional, que és igual d’important que la física. El nostre cos ens acompanyarà tota la vida, i la manera com el tractem i l’acceptem marca una gran diferència.

El seu testimoni és una prova que es pot ser un referent de moda i bellesa sense caure en les trampes de la perfecció inabastable. És un missatge viral d’autenticitat que ens convida a repensar les nostres pròpies rutines i expectatives. Potser el veritable secret no és la privació, sinó la connexió genuïna amb el que el nostre organisme necessita.

En un temps on la tendència ens empeny a comparar-nos constantment, la visió de Laura Ponte és un respir. Ens recorda que el benestar no és un destí, sinó un viatge personal, ple d’adaptacions i escoltes. Deixar de castigar-nos amb rutines que no ens funcionen i abraçar un enfocament més orgànic és una solució al desànim i l’abandonament. I el nostre estalvi en frustració i possibles lesions serà enorme.

El moment és ara: el teu benestar és imprescindible

No hi ha espai per a la resignació. El mètode anti-rutines de Laura Ponte no és només un truc de fitness, sinó una filosofia de vida que val la pena adoptar. És imprescindible començar a pensar en el nostre benestar des d’una perspectiva més amable i realista, allunyada de la culpa i la pressió constant.

Aquesta informació és un regal per al nostre cos i la nostra ment. Deixar d’enganxar-se a hàbits imposats i començar a fluir, escoltant el que el nostre organisme ens demana, és el pas més intel·ligent que podem fer. Què ens impedeix començar a implementar aquests petits, però poderosos, canvis avui mateix?

Comparteix

Icona de pantalla completa