L’alarma pels aliments ultraprocessats ressona a tot arreu. Són el blanc de totes les crítiques per la seva relació amb malalties greus. Però, què passaria si et diguéssim que la història té una volta de guió inesperada? No tots són iguals. Aquesta veritat pot canviar la teva percepció sobre el que poses al plat cada dia.
Durant anys, hem sentit missatges unidireccionals. Ultraprocessat és sinònim de perill, de risc de càncer o demència. I la investigació científica té molts arguments per sostenir-ho. Però hi ha un matís crucial que sovint es perd en la conversa general: la claredat sobre la definició. Entendre aquest detall no és un simple exercici teòric, és imprescindible per a la nostra salut i la nostra butxaca.
Què són exactament els ultraprocessats?
Per a molts, la paraula ultraprocessat evoca imatges de refrescos o brioixeria industrial. I si, aquests ho són. La dietista Jennifer Pallian, fundadora de Foodess, ho confirma: els refrescos, els aperitius ensucrats o salats, els dolços, els pastissos, les pizzes congelades i els nuggets de pollastre són exemples clars.
Però la sorpresa arriba amb altres productes. “Alguns aliments poden resultar més sorprenents“, apunta Pallian. Articles venuts com a “saludables”, “lleugers”, “orgànics”, “vegans” o “sense gluten” no són necessàriament mínimament processats. Pensem en molts substituts de la carn o alternatives làcties vegetals. També en algunes barretes de cereals, iogurts de sabors, cereals d’esmorzar envasats, galetes salades o pans de producció massiva.
El sistema de classificació NOVA, utilitzat per Harvard Health, ens ajuda a posar ordre. Divideix els aliments en quatre categories. Els dos primers grups són els aliments no processats (pastanagues, llet) i els ingredients culinaris processats (oli d’oliva, farina d’ametlles). Després venen els aliments processats, que ja inclouen additius com sucre o sal (tonyina enllaunada, alguns formatges).
I finalment, els ultraprocessats. Aquí és on la cosa es complica. Aquests aliments van un pas més enllà, afegint colorants, saboritzants artificials, conservants per allargar la vida útil i ingredients per preservar la textura. La dietista Kristine Dilley explica que, en general, un aliment ultraprocessat sol tenir cinc o més ingredients, i conté substàncies que no usaríem habitualment a la cuina.
El risc real i la sorpresa dels experts
La relació entre els aliments ultraprocessats i els problemes de salut és innegable. Un estudi publicat a JAMA Neurology el desembre de 2022 va vincular-los amb un major risc de demència. Es va seguir a més de 10.000 persones durant una dècada. Aquells que obtenien un 28% o més de les seves calories d’aquests productes tenien un risc més elevat. Altres estudis del British Medical Journal també han assenyalat un augment del risc de càncer, especialment el colorectal en homes, i de malalties cardiovasculars o mort prematura.
Per què són tan perjudicials? Scott Keatley, dietista registrat, explica que aquests aliments estan tan descomposts que el cos els digereix massa ràpid. Això dona al nostre sistema un accés gairebé immediat a greixos d’alta energia i sucres simples, amb molt poca fibra. El resultat? Pics ràpids de sucre en sang i una activació desmesurada del centre de recompensa del cervell, que ens impulsa a menjar més i, potencialment, a l’excés.
A més, el procés d’escalfament de greixos i olis pot generar àcids grassos trans, relacionats amb l’augment del colesterol LDL (el “dolent”) i un major risc d’ictus i malalties cardíaques, segons l’Associació Americana del Cor. Però aquí ve el gir inesperat.
La flexibilitat és la clau: no tots són l’enemic
“Evitar completament els aliments ultraprocessats és poc realista“, admet Jennifer Pallian. Són barats, pràctics i estan molt arrelats en la nostra cultura. Però la dietista Beth Warren va més enllà: “No tots els aliments ultraprocessats són dolents per a la salut, i molts són beneficiosos si tens al·lèrgies o restriccions alimentàries, com les begudes vegetals”.
Un estudi al British Medical Journal va revelar, de fet, que les dones que consumien aliments processats com iogurt i postres làcties tenien un menor risc de càncer colorectal. Aquesta dada sorprèn, i ens fa replantejar-nos la visió simplista. Scott Keatley també destaca la practicitat: “No tenim la capacitat de collir el nostre propi blat per al pa ni d’munyir les nostres vaques cada dia”.
La clau és l’equilibri. No et moriràs per consumir ultraprocessats de tant en tant. El problema sorgeix quan aquests es converteixen en la base de la nostra dieta. Es tracta d’utilitzar-los per complementar un plat saludable, ric en aliments mínimament processats com peix, verdures i cereals, no al revés.
Llegir etiquetes, el teu poder secret
Aquí és on hem d’estar alerta. El boom de l’alimentació basada en plantes ha provocat una allau de productes que semblen saludables, però no ho són. Hamburgueses vegetarianes, substituts del pollastre o molts altres productes vegans envasats són ultraprocessats. El màrqueting juga amb la nostra percepció de “sa” i “natural”.
Kristine Dilley adverteix sobre aquesta imatge enganyosa. La solució? “És fonamental llegir les etiquetes“, aconsella Deborah Cohen, dietista titulada de la Universitat de Rutgers. Assegura’t de comprar llet vegetal sense sucre o tofu sense sucres ni greixos afegits. No tot el que diu “vegetal” és automàticament bo.
En última instància, molts productes del mercat tenen algun grau de processament, i això no els fa intrínsecament dolents. Buscar les opcions menys processades dins de cada categoria és la solució intel·ligent. Consumir aliments ultraprocessats de forma molt ocasional està bé, però no haurien de ser mai el pilar de la teva alimentació.
Saber que no tot és blanc o negre et dona un poder enorme. La teva salut, i el teu benestar, depenen de decisions informades. Quina triaràs avui?
