Arribar a una determinada edat i mantenir-se amb aquesta energia no és qüestió de sort ni tampoc d’una genètica privilegiada que ens hagi tocat a la loteria. El secret, si és que en podem dir així, s’amaga gairebé sempre en la constància, en un canvi de xip mental i en la capacitat de trobar disciplina sense patir pel camí. (Sí, nosaltres també vam mirar el calendari dues vegades en comprovar de qui estem parlant). Perquè quan parlem d’un rostre tan famós de la televisió, un professional que ha passat bona part de la seva vida professional lligat a la Fórmula 1, costa d’imaginar la quantitat d’hores de rigor que hi ha al darrere.
Durant anys, la seva veu va acompanyar a milions d’espectadors en els diumenges de carreres, relatant avançaments, estratègies, accidents, victòries i derrotes amb un estil tan reconeixible que va acabar formant part de la memòria esportiva de diverses generacions. Però allò que succeïa davant dels micròfons només era una part de la història. A els seixanta anys, el periodista manté una relació molt activa amb l’esport i ha trobat en una disciplina molt concreta una de les seves grans aficions, allunyant-se del sedentarisme que sovint acompanya les etapes de maduresa professional.
La importància d’abandonar els tòpics
No parlem d’una d’aquelles rutines impossibles que s’anuncien amb lletres grosses a les revistes de salut del mes de gener i que s’abandonen al cap de quinze dies de patiment inútil. La seva fórmula no respon al estereotip d’una vida basada en restriccions constants, sinó a l’equilibri real, aquell que podem aplicar a casa nostra sense necessitat de contractar un equip sencer d’assessorament personal. (Això de patir per patir ja fa temps que ho vam deixar enrere a la nostra llista de prioritats). Al final, es tracta de trobar un mètode que s’adapti al nostre dia a dia i que no ens generi angoixa.
El protagonista ha explicat que aposta per una alimentació senzilla i per una activitat física que, sobretot, gaudeix sense imposicions absurdes. I és que quan l’exercici es converteix en un càstig diari, l’abandonament està pràcticament garantit abans d’acabar el mes. Per això, la seva proposta demostra que la salut no està renyida amb el sentit comú ni amb el plaer de menjar bé, fugint de dietes mil·lagroses que només serveixen per alterar el nostre organisme i el nostre humor.
El secret no està a privar-se de tot sinó a triar allò que realment ens fa sentir bé sense complicar-nos la vida.
Aquesta visió pragmàtica encaixa a la perfecció amb un estil de vida on el benestar es construeix des de la base, sense pressions innecessàries i amb una dosi molt alta de realisme. (A nosaltres ens sembla una decisió totalment encertada per protegir la nostra salut mental). Al cap i a la fi, la constància només s’aconsegueix quan el procés és agradable i sostenible a llarg termini, evitant el efecte rebot que tant ens preocupa a tots quan menem la nevera.
La combinació definitiva per començar el dia
Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció de la seva rutina diària és el primer àpat del matí, aquell moment sagrat que marca el ritme de la jornada. Mentre molts opten per cereals ensucrats o productes ultraprocessats per falta de temps, ell té clar què necessita el seu cos per rendir des del primer minut. Sempre es despatxa el matí amb un clàssic renovat que s’ha convertit en el seu segell personal d’energia i vitalitat, fugint de complicacions innecessàries.
Tal com ell mateix ha compartit públicament, el seu ritual matinal consisteix a menjar sempre una barrita amb alvocat, oli i tomàquet, una combinació que aporta greixos saludables i hidrats de carboni de qualitat sense carregar la digestió. (Una opció fantàstica per cuidar el nostre bolsillo i la nostra salut alhora). Aquest tipus d’ingredients formen part d’una dieta mediterrània de tota la vida, demostrant que no cal buscar productes exòtics ni inabastables per mantenir el tipus a una edat avançada.
Aquesta elecció nutricional no és casualitat, sinó el resultat d’entendre que el cos necessita combustible real per afrontar les exigències del dia a dia, tant si ens toca seure davant d’una pantalla com si decidim penjar-nos d’una paret de pedra. (El nostre cos ens agraeix enormement aquesta senceresa des del primer dia). I és precisament aquesta simplicitat la que converteix el seu mètode en un exemple a seguir per a qualsevol persona que vulgui cuidar-se sense passar hores a la cuina.
L’esport com a passió i no com a obligació
Però la veritable revolució en la seva rutina no es troba només a la taula de la cuina, sinó en la manera com entén el moviment i l’activitat física. Tot i que per a molts aficionats continua sent inseparable del món del motor i de les retransmissions televisives, ha construït en els darrers anys una relació molt especial amb una disciplina que requereix tanta força mental com física.
Va descobrir aquesta activitat fa més temps del que molts imaginen, i des de llavors s’ha convertit en una autèntica obsessió sana que li permet desconnectar de la pressió mediàtica i connectar amb el medi natural. (Parlem de l’escalada, un esport exigent i apassionant a parts iguals). Aquesta pràctica no només manté a ratlla la seva forma física, sinó que treballa la concentració, la flexibilitat i la resistència d’una manera que poques activitats de gimnàs poden igualar.
Mantenir la motivació a mesura que complim anys requereix trobar activitats que ens robin un somriure i ens reptin constantment a superar els nostres propis límits. Quan l’exercici es transforma en un joc o en un repte personal, la mandra matinal desapareix i deixa pas a les ganes de sortir de casa. (Una lliçó magistral que val la pena tenir molt present a partir d’avui mateix).
El petit premi després de l’esforç
Hi ha un detall final en la seva filosofia de vida que demostra que no estem davant d’un fanàtic de la vida monàstica sinó davant d’algú que sap gaudir dels petits moments de felicitat. Després d’enfrontar-se a les parets de roca i de posar a prova la seva força als braços, arriba el moment de la recompensa, un gest que humanitza completament la seva figura pública i ens apropa a la seva realitat.
Després de escalar, una cervesa. Aquesta frase resumeix bastant bé la seva manera d’entendre el cuidado personal: activitat física, una alimentació raonable i també espai per als petits plaers que fan que la vida valgui la pena ser viscuda sense amargures inútils. (Aquest matís sí que representa un autèntic alleujament per a tots nosaltres). Perquè prohibir-nos absolutament tot allò que ens agrada només serveix per generar ansietat i abandonar abans d’hora.
Aquesta mesura entre l’esforç i la recompensa és potser la clau més valuosa de tot el seu mètode, recordant-nos que cuidar-se no significa castigar-se sinó respectar el nostre cos mentre continuem gaudint dels petits vicis de la vida. Ara et toca a tu decidir si estimes més seguir amb les excuses o fer com ell i trobar el teu propi equilibri.
