Enforma - Món Esport
Com l’entrenament invisible defineix el rendiment de Deportivo i Reial Madrid en pretemporada

El trofeu Teresa Herrera, un clàssic de la pretemporada. Però el duel entre el Deportivo i el Reial Madrid a Riazor va començar amb un to inesperat. Una expectació massa gran, un inici que amenaçava de ser un autèntic xasco.

Els primers minuts van ser soporífers. Un ritme lent, poc fluix. L’aficionat, davant la pantalla, gairebé feia scroll infinit abans que el partit s’animés. Però rere aquesta aparença de tranquil·litat, s’amagava una veritat fonamental del futbol modern.

No parlarem de tàctiques explícites. Avui el focus és l’entrenament invisible. Aquest esforç, aquesta preparació silenciosa, que marca la diferència entre un bloc apagat i una genialitat que atura el temps. El “per què” d’un rendiment gris o un esclat de llum.

I aleshores, va aparèixer la màgia. Al temps de descompte de la primera part, Brahim Díaz va trencar la monotonia. Un “truc” que va canviar el partit i, potser, la nostra percepció de la pretemporada.

Aquesta acció va ser una prova contundent: el rendiment al camp no és només el que entrenes amb pilota. És molt més profund, gairebé invisible.

El jove hispanomarroquí va rebre una pilota llarga de Lunin. La va domar amb una suavitat sorprenent, sota la pressió de Soriano. La va impulsar amb el genoll i va definir amb el peu dret, impecable, davant Leo Román, el flamant fitxatge del club corunyès.

La cara oculta del rendiment: pretemporada i jugadors clau

Aquesta jugada va ser l’espurna que va il·luminar un partit que, fins aleshores, havia estat pla. El Reial Madrid de José Mourinho encara buscava la seva identitat sense figures com Mbappé, Cucurella o Bellingham. Un rodatge complex, amb peces encara per engreixar.

El Deportivo, per la seva banda, va mostrar un bloc compacte. La tornada a Primera Divisió, després de vuit anys a les catacumbes, és un repte gegant. La seva defensa ben armada va posar en seriosos problemes un Madrid que, al principi, no trobava la manera de perforar-la.

Observar Vinícius Júnior en el seu primer partit com a titular després de la renovació va ser revelador. El brasiler va exhibir una versió encara “grisa”. Necessita minuts per agafar ritme, per encendre aquella musculatura que fa un parell de temporades el feia deslumbrar. (Sí, nosaltres també recordem aquella versió letal).

La seva absència de la forma de la temporada 2023-2024, quan va acabar segon en la votació de la Pilota d’Or, era palpable. Tímid en l’un contra un, fallant alguna entrega al mig del camp. Aquí és on l’entrenament invisible, la recuperació, la preparació mental, es torna fonamental.

Els nous equilibris: la cerca d’un centre del camp sense llegendes

Mourinho va apostar per Bernardo Silva al doble pivot amb Camavinga. Una solució per un centre del camp que ara troba a faltar el geni de Toni Kroos i l’adéu de Luka Modric. Però Silva, més mediapunta, no va resoldre els problemes de construcció davant la tanca corunyesa.

La pretemporada és el laboratori. L’experimentació amb jugadors com Endrick, que va tenir moments de brillantor (com una cavalcada superant dos rivals) però també de precipitació (una entrada desfasada). Aquests detalls són petites finestres a la seva maduració.

He après que cada detall, cada error, cada gest de genialitat, és una peça del puzle de l’alt rendiment. L’equilibri és la clau.

El Dépor, amb un Leo Román que va costar nou milions d’euros aquest estiu, va demostrar la seva resistència. Malgrat la lesió de Noé Carrillo al primer tram, l’equip d’Antonio Hidalgo va aguantar el xoc davant un gran. Fins i tot va tenir la oportunitat d’empatar al final amb un xut de Loureiro que va salvar Lunin.

L’imperatiu de l’urgència: el secret per a la lliga

El Reial Madrid va guanyar el seu segon partit de pretemporada. Però l’equip té “bastant feina per davant”. La reincorporació dels internacionals i l’ajustament de les peces és un repte contrarellotge. La Lliga comença el 22 d’agost a l’estadi de l’Espanyol, i la preparació silenciosa és ara més imprescindible que mai.

El Deportivo inicia la Lliga dilluns que ve contra l’Elx a Riazor. Després de vuit anys de travessia pel desert, no hi ha marge per a l’error. Cada acció, cada minut d’entrenament, visible o invisible, compta. La pressió és màxima.

Entendre aquests matisos, aquests “trucs” i les conseqüències de l’entrenament invisible, és la clau per desxifrar el veritable rendiment dels equips d’elit. Hem vist una victòria, però també una advertència silenciosa. Estàvem preparats per veure-la?

Comparteix

Icona de pantalla completa