La hipertensió continua sent un dels grans enemics silenciosos de la nostra salut. Aquesta patologia afecta aproximadament un terç dels adults de tot el món i constitueix un factor de risc determinant per patir malalties cardiovasculars i cerebrovasculars amb conseqüències molt greus per al nostre organisme. (Sí, nosaltres també ens posem les mans a la capçalera en veure aquestes dades).
El veritable perill d’aquesta condició rau en el fet que no sol presentar cap mena de simptomatologia evident. Per aquesta raó, una persona pot patir-la perfectament sense ser-ne conscient en el dia a dia, la qual cosa multiplica exponencialment el risc d’enfrontar-se a una sorpresa mèdica desagradable quan menys s’ho espera.
Així ho adverteix amb contundència el doctor Aurelio Rojas, qui recorda que la tensió alta no avisa mai. Fer esport o exercici intens amb la pressió arterial alterada no fa més que augmentar la gravetat de la situació, ja que amb el pas del temps aquest excés de pressió debilita l’interior de les artèries, estimula l’aparició de l’aterosclerosi i eleva perillosament les probabilitats de patir un infart o un ictus.
El perill d’un diagnòstic equivocat
Cometre errors en la medicició diària pot portar conseqüències directes sobre la nostra salut i el nostre benestar. Segons apunta el cardiòleg,prendre’s malament la tensió pot suposar començar a prendre tractaments mèdics que realment no necessitem o, en el pitjor dels casos, deixar de prendre allò que ens pertoca per error de càlcul.
Per evitar aquesta mena de situacions d’incertesa que alteren el nostre dia a dia, resulta imprescindible seguir una sèrie de passos estrictes abans de prémer el botó de l’aparell. El primer requisit fonamental és trobar-se en un estat de total calma i relaxació, deixant enrere qualsevol activitat física recent o un disgust que ens hagi alterat l’ànim.
Abans de començar la medició, el especialista recomana asseure’se tranquil·lament a una cadira durant un marge de cinc minuts. Durant aquest temps de pausa obligatòria, és important comprovar que tenim la bufeta buida i mantenir tant l’esquena com els dos peus fermament recolzats a terra.
La postura correcta per evitar errors
Un cop adoptada la postura adequada, el protocol continua sobre una superfície ferma. S’aconsella recolzar el braç damunt d’una taula a la mateixa altura del cor, deixant-lo completament relaxat i lliure de qualsevol tensió muscular innecessària.
Quant a la col·locació de l’aparell, el manguet s’ha de situar sense apretar excessivament, evitant sempre que quedi roba per sota que pugui falsejar els resultats finals. El tub ha de quedar orientat cap amunt, situant-se de manera aproximada a uns dos centímetres de la flexura del colze.
El secret per no equivocar-nos amb la tensió no és la marca de l’aparell, sinó la paciència que posem a l’hora de relaxar el braç i respirar amb calma abans de mirar la pantalla.
Després de verificar que el braç està totalment relaxat i que la respiració és tranquil·la, arriba el moment d’activar el dispositiu i esperar pacientemente fins que aparegui el valor de la pressió arterial. (Val la pena prendre’s aquests minuts amb calma per evitar falses alarmes al nostre historial mèdic).
Una de les grans dubtes que assalten a tothom és triar correctament el braç on s’ha de realitzar la comprovació diària. El doctor recorda que això depèn de cada persona, per la qual cosa recomana fer una prova primer en un braç i després en l’altre per sortir de dubtes.
La referència que hem de tenir en compte a partir d’aquell moment i de cara al futur serà sempre aquella extremitat on hagi marcat la xifra més alta. D’aquesta manera evitem errors de diagnòstic basats en variacions puntuals entre un costat i un altre del cos.
Quan s’ha d’acudir al especialista
Si durant aquestes comprovacions domèstiques detectem de manera recurrent que els valors superen la barrera de 130-80, la situació requereix una atenció professional immediata. El procediment adequat consisteix a anotar detalladament els resultats de cada medició realitzada per presentar-los directament al metge de capçalera.
Aquestes dades registrades es converteixen en el mapa de ruta perfecte per al facultatiu a l’hora d’establir un diagnòstic fiable. Al mateix temps, superar aquesta franja de pressió ha de funcionar com el senyal definitiu que ens indica la necessitat urgent de començar a cuidar-nos molt més.
Prendre el control de la nostra salut arterial depèn exclusivament d’uns hàbits correctes i d’una constància que no admet improvisacions a l’hora d’utilitzar el tensiòmetre a casa. (Al cap i a la fi, el nostre cos sempre ens acaba avisant quan les coses no marxen com haurien de marxar).
