El compte enrere ha començat. La tensió es palpa, els músculs bullen d’impaciència, la ment ja vol volar pels carrers de Sídney. Estem a punt de viure un dels reptes més grans de la meva vida com a corredor, una fita que marcarà un abans i un després.
No és només una marató, és la marató. Després de gairebé dues dècades de quilòmetres acumulats, vint proves de fons completades, el meu pròxim objectiu és trencar una barrera mítica. Però aconseguir-ho requereix una preparació mil·limètrica, gairebé obsessiva. I hi ha un secret que pocs coneixen, una via d’accés que ens obre les portes de l’elit.
Parlem del Programa d’Alt Rendiment de la Marató de Sídney. Amb la meva marca personal de 2:48, vaig aconseguir una de les escasses 600 places disponibles, entre gairebé 6.400 aspirants. Aquesta és la meva gran revelació: una oportunitat d’or per buscar la meva setena estrella en les Abbott World Marathon Majors, amb la meta de les 3 hores al cap.
La Marató de Sídney ha canviat radicalment. Ja no és aquella cursa local de 2019, quan vivia allà i vaig canviar de mitja a marató amb un simple correu. Ara és una Abbott World Marathon Major oficial, i això ho transforma tot. De 4.500 corredors, majoritàriament australians, s’esperen ara 40.000 atletes de 140 països. La competició és ferotge, el prestigi immens. Aquesta vegada, l’experiència serà professional, amb zona d’escalfament exclusiva i temps de sortida oficial. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb el nivell).
La meva armadura per a la pista
Aquest viatge fins a Sídney ha estat llarg i ple de girs inesperats. Onades de calor extenuants, entrenaments en altitud i fins i tot una petita molèstia han posat a prova la meva resiliència. Però cinc elements han estat els meus pilars innegociables, els meus aliats contra el fracàs. Sense ells, tot hauria estat molt més complicat. Aquests són els meus secrets.
El primer, un armilla d’hidratació. Encara que em considero veterà, vaig arribar tard a aquest món. Abans, depenia de les fonts d’aigua dels parcs o de la compra d’ampolles. Però el meu minimalista Kiprun ha estat la solució definitiva per als ritmes de marató. Córrer amb la meva aigua, tenir-ho tot a mà, és un canvi d’hàbits que em permet mantenir el focus.
La protecció solar no és un luxe, és una inversió en la teva salut i rendiment a llarg termini. No la subestimis mai.
En segon lloc, la protecció solar és un element que he infravalorat massa temps. Amb menys roba i més pell exposada, el sol és un enemic ocult. Aquesta temporada, m’he pres la protecció molt més seriosament. Des de cremes en barra amb alt UPF fins a les meves ulleres de sol preferides, com les Kaphiros d’Adidas Eyewear o les ultralleugeres Nebula i Nova de KOO. Fins i tot en dies ennuvolats, els raigs UV fan mal. Aquest és un truc imprescindible per evitar dolors musculars i danys cutanis.
I què seria d’un entrenament en solitari sense música? Després d’anys corrent en silenci, la monotonia va poder amb mi. Aquest any, he redescobert el poder d’una bona banda sonora. Les Oakley Meta Vanguard, amb les seves lents Prizm i altaveus integrats, són una revelació tecnològica. Cara, sí, però la qualitat de so i la possibilitat de fer fotos en primera persona són brutals. També els auriculars Shokz OpenDots 2, que em permeten gaudir de la música sense desconnectar de l’entorn. Aquesta ha estat la meva solució definitiva contra l’avorriment i una injecció de dopamina en cada sessió.
Més enllà del físic: suport i mentalitat
El quart pilar és una ajuda logística. Viatjar des del Regne Unit a Austràlia per una marató és un malson administratiu. Per això, vaig recórrer a Marathon Tours & Travel. Allotjament garantit prop de la meta, àpats, trasllats. Això em va permetre alliberar-me de l’estrès d’organitzar-ho tot i centrar-me en la cursa. Aquests paquets turístics esportius són un secret per a qualsevol que afronti un repte internacional. A més, es converteix en una experiència molt social. (Un estalvi d’energia mental que no té preu).
Finalment, i potser el més important, la gestió d’expectatives. Mantenir-se en forma, sense lesions, amb feina, vida social i viatges, és gairebé impossible. Aquest entrenament ha estat més exigent i irregular del que preveia. Les onades de calor, la molèstia al peu. Però també m’he divertit. Unes vacances als Alps, una cursa nocturna de muntanya a França. He après a alliberar la pressió que em poso. No busco una nova marca personal després de la de Londres, només competir bé i gaudir de l’experiència. Per què viatjar a l’altra punta del món si no pots passar-t’ho bé?
Viure una marató com les Majors de Sídney des de dins, amb l’elit sub-2:50, és una oportunitat que s’ha d’assaborir al màxim.
El meu repte personal a Sídney
Aquesta preparació ha estat una muntanya russa, amb aprenentatges constants i algun que altre error subsanat a temps. El pla per les tres hores és ambiciós, potser massa, però la il·lusió és palpable. Tenir una plaça al Programa d’Alt Rendiment no és només un dorsal; és el reconeixement a anys de dedicació i una oportunitat única.
La carrera a Sídney està a tocar. Podria no tornar a tenir una experiència així, amb la sortida oficial i tots els privilegis. És el moment de donar-ho tot, de posar a prova aquests cinc pilars que m’han portat fins aquí. La recompensa no és només la medalla, sinó la satisfacció d’haver viscut el procés amb autenticitat i passió. Va valer la pena llegir fins aquí, oi?
Quina de les teves carreres ha marcat més la teva trajectòria personal?
