La decepció al voltant del Barça de bàsquet és majúscula. L’equip de Sarunas Jasikevicius ha fet una temporada espectacular. Ha guanyat la Copa, ha quedat líder de l’ACB i l’Eurolliga i ha batut diversos rècords. Tanmateix, a l’hora de la veritat, ha acabat fallant. L’eliminació a les semifinals de la final four de Belgrad en mans de l’etern rival, el Reial Madrid, ha estat molt dolorosa, sobretot pel fet que estava tot encarrilat perquè aquest fos l’any de la tercera Eurolliga blaugrana.
Sarunas Jasikevicius, un gran entrenador que ha fallat en el pitjor moment
No es pot negar que Jasikevicius és un gran entrenador i ja ha aconseguit molts èxits amb el Barça. En dues temporades ja té dues Copes i una Lliga ACB, a la vegada que ha tornat a convertir en habitual que l’equip es classifiqui per a la final four. Ara bé, en aquest cas també ha estat el gran responsable de l’eliminació del Barça. Mentre que al segon quart ha estat capaç de donar les instruccions adequades als seus jugadors per aconseguir un avantatge d’onze punts al descans, a la represa no ha tingut l’habilitat de gestionar aquest marcador tan favorable i tampoc no ha pogut aturar la remuntada del Madrid de cap manera.
El protagonisme de Cory Higgins al Barça, un gran error
Quan només quedaven cinc minuts per al final del tercer quart, el Barça encara tenia aquests onze punts de marge. Ha estat aleshores quan ha pres una decisió que ha acabat sent decisiva. Jasikevicius ha donat entrada a Cory Higgins, probablement el segon millor jugador de l’equip després de Nikola Mirotic. El problema, però, és que ha estat lesionat durant gairebé tota la temporada i ha arribat a aquest partit amb poquíssim ritme competitiu. De seguida s’ha vist que l’escorta estatunidenc no tenia l’impacte del curs passat, però tot i això l’ha mantingut a pista durant cinc minuts. En aquest temps, el Madrid ha retallat els onze punts de diferència, ha donat la volta al marcador i ha entrat al quart període amb quatre d’avantatge.
No es pot atribuir la responsabilitat d’aquesta remuntada a Higgins. El jugador, senzillament, no hauria d’haver jugat aquest partit i l’entrenador ho hauria d’haver sabut. En un cas extrem, en el qual el Barça hagués anat clarament per darrere al marcador, la carta de Higgins podria haver estat un bon revulsiu pel qual apostar en un moment de desesperació, però el que no s’entén és que hagi tingut tants minuts en un moment en el qual l’única cosa que havia de fer el Barça era continuar de la mateixa manera. En comptes d’això, Jasikevicius ha donat molta responsabilitat a un jugador que ha passat del tot desapercebut i els blaugranes ja no han estat capaços d’eixugar la diferència al marcador al darrer quart.
