La prematura derrota a quarts de final de la Copa va ser un cop molt dur per al Futbol Club Barcelona. Els culers tenien moltes esperances dipositades en aquest trofeu i el campió Unicaja les va esfumar. No obstant això, encara queden els dos títols més importants en joc i és primordial no badar més del compte. El Palau Blaugrana mai falla i ha presentat una gran entrada per rebre el Mònaco, a la vint-i-cinquena jornada de l’Eurolliga. Els visitants són un dels millors equips d’Europa i els blaugranes ja van suar per guanyar a la seva pista. Aquesta vegada, els homes de Saras Jasikevicius han quallat un enorme partit en defensa, que ha compensat un atac poc fluid, sobretot al darrer quart. Finament, un 80-70 que dona oxigen al Barça per afrontar el tram clau de la temporada.
Bona actitud col·lectiva per oblidar la Copa
Jasikevicius i els seus jugadors han estat avisant durant la setmana de la importància de passar pàgina després d’una decepció tan gran com l’eliminació a quarts de final de la Copa. Doncs bé, la plantilla, amb l’ajuda inestimable de l’afició del Palau, ho ha aconseguit. El Barça s’ha desfet del poderós Mònaco amb solvència, tot i que una mala ratxa anotadora a l’últim període gairebé els juga una mala passada. En qualsevol cas, ha estat la defensa la que ha permès els locals assegurar el triomf. Una de les claus ha estat el setge de Thomas Satoransky sobre Mike James, el base dels monegascs i un dels millors jugadors de l’Eurolliga. L’americà ha anotat 14 punts, però no s’ha sentit còmode i ha acabat enfadat amb el seu entrenador. A més a més, Satoransky ha estat el màxim realitzador del matx, amb 15 punts.
El Palau respon quan l’equip el necessita
Com ha passat altres vegades aquesta temporada, al Barça li costa molt tancar els partits. Després d’assolir un avantatge de quinze punts just començar la segona meitat, els blaugranes han vist com el Mònaco se situava dos punts per darrere a l’últim quart. Per sort, el retorn de la bona actitud defensiva i els punts col·lectius han permès que la victòria no s’escapés del Palau Blaugrana. Un pavelló petit i antic, però que té una afició que sempre respon quan és necessari. Aquesta vegada no ha estat diferent.
