El bàsquet és un esport meravellós i els nivells de tensió i adrenalina que es viuen en alguns moments concrets dels partits són difícils d’explicar quan un no és jugador i també són gairebé impossibles de comparar a altres esports. Qui hagi vist el duel que ha enfrontat el Barça i l’Unics Kazan al Palau Blaugrana, corresponent a la dissetena jornada de l’Eurolliga, entendrà aquestes paraules. Per a qui no ho hagi fet, però, que serveixi aquesta crònica com a intent d’explicar l’èpica que s’ha esdevingut al districte de les Corts de Barcelona al pavelló dels culers.
Un partit que no venia de gust
El Barça arribava al duel contra l’equip rus molt minvat, amb la gran quantitat de baixes que acompanya els blaugranes des de fa temps i algunes més afegides per la Covid-19. Després d’uns dies de molt tràfec, els de Sarunas Jasikevicius ho han passat molt malament per contenir el ritme del Kazan, sobretot per l’empenta del vell conegut Mario Hezonja i John i Lorenzo Brown, que han fet un autèntic partidàs. El primer període ha marxat a uns nivells d’anotació altíssim, els quals els blaugranes han tingut molts problemes per contenir, i al segon quart els russos han aconseguit obrir una escletxa al marcador i han anat al descans amb nou punts d’avantatge.
Aquesta dinàmica s’ha mantingut al tercer quart i fins i tot a l’inici del darrer i el Kazan ha arribat a marxar de fins a vint punts. El Barça, aleshores, i ja quan quedaven pocs minuts pel final, ha fet un tímid intent de reacció. Aquest, l’ha tallat Isaiah Canaan amb un triple espectacular, però després d’anotar-lo ha fet un gest que ho ha canviat tot. Sense que el Palau Blaugrana li hagués dit res en concret i sense cap motiu aparent, perquè el seu conjunt tenia el partit controlat, Canaan ha demanat silenci al públic amb el símbol tan desagradable i irrespectuós de posar-se un dit davant dels llavis.
La màgia del Palau
Això, com no podia ser d’una altra manera, ha encès els espectadors, que de cop i volta han començat a animar el Barça com si la remuntada estigués a prop. L’equip de Saras s’ha contagiat de l’eufòria del Palau i, per què no dir-ho, de la ràbia dirigida a Canaan, i tot plegat ho ha canalitzat en un espectacle basquetbolístic. Els triples de Kyle Kuric han començat a caure com la pluja d’aquest vespre a Barcelona, a poc a poc i a un ritme constant, i Nikola Mirotic ha tornat a assumir el rol de líder per conduir l’equip a la remuntada. Els seus tres tirs lliures als últims segons han permès que els de Saras aconseguissin forçar una pròrroga èpica.
Amb la dinàmica guanyadora totalment instal·lada al cap dels blaugranes, la victòria ha caigut pel seu propi pes. Malgrat que Canaan ha tornat a anotar un triple espectacular i que Mirotic ha estat expulsat per cometre cinc faltes personals, els culers no estaven disposats a deixar escapar aquesta victòria, a la qual els havia conduït el Palau. Un triple inversemblant de Kuric i el gran encert des de la línia dels tirs lliures ha permès que el Barça acabés guanyant per dos punts de diferència en un partit que serà recordat durant molt temps (111-109). Per acabar-ho de fer poètic, Canaan ha fallat dos tirs lliures transcendentals als minuts finals. Es pot dir que el Palau l’ha fet callar a ell. A més a més, aquest triomf serveix als blaugranes per tancar la millor volta de la història des que existeix el nou format de l’Eurolliga, amb 15 victòries i només 2 derrotes i el conseqüent lideratge de la classificació.
La Penya també guanya
Per la seva banda, el Club Joventut de Badalona també ha demostrat molta solvència a la pista de l’Slask Wroclaw polonès (73-87). Els verd-i-negres s’enfrontaven contra un dels equips més fluixos del seu grup de l’Eurocup i no han fallat. Amb un primer quart sensacional i un últim en el qual han tancat el partit amb contundència, els de Carles Duran mantenen el lideratge del Grup A i avancen amb pas ferm en aquesta competició, de la mateixa manera que estan fent a l’ACB. Vladimir Brodziansky ha tornat a ser fonamental pel triomf badaloní i ha acabat amb un espectacular 29 de valoració. A més a més, l’importantíssim Ante Tomic ha pogut descansar i els verd-i-negres no l’han trobat a faltar.
