Idioma
Món Esport
Les diferències entre Xavi i Koeman en matèria de clàssics
Idioma

Xavi Hernández va aterrar a Can Barça enmig d’un fort estrèpit. Ho va fer en el context post Messi, post Josep Maria Bartomeu i amb pèssims resultats i sensacions d’un equip entrenat per Ronald Koeman. La seva arribada va ser qüestionada per propis i impropis. Els resultats es donaven amb comptagotes, i el Barça encara no aconseguia assolir el tiki-taka. Ara, però, després d’un mes i mig sobre rodes, Xavi continua completant el seu àlbum de cromos d’entrenador encaminat a fer història. I és que no només ha guanyat el seu primer clàssic. També ha enterrat, definitivament, el Barça deprimit dels darrers quatre anys.

En els primers quatre mesos i escaig de Xavi al capdavant de la nau blaugrana, el terrassenc ha demostrat moltes coses. Han canviat moltes coses. I això ha quedat patent en el clàssic d’ahir. El creixement és molt gros si es compara no només amb els resultats dels darrers clàssics, sinó també amb les sensacions.

Confiança

La gran confiança amb la qual va sortir a jugar el Barça de Xavi dista molt de la por que tenia el Barça de Koeman en les prèvies d’aquests xocs. Els jugadors del Barça no s’ho creien. No s’acabaven de creure que estaven jugant en un equip cinc cops campió d’Europa, capaç d’haver golejat els anys anteriors l’equip blanc. I el Madrid s’alimentava d’aquesta por. Ho va dir ahir, en la roda de premsa posterior, i amb altres paraules, el mateix Xavi: “Hem tingut molta personalitat. Els he dit que era un partit per això, per tenir personalitat, i perquè no perdessin pilotes de manera ximple. Perquè el Madrid viu d’això”.

Clàssics com el de la visita del Barça a l’estadi Alfredo di Stéfano, que va acabar amb un 1-0 favorable al Madrid, són un bon exemple. El Barça va sortir a veure-les venir. Si bé va tenir oportunitats d’igualar el xoc fins al final, mai va transmetre la sensació de seguretat que sí van transmetre ahir pràcticament els mateixos jugadors. I és que en les dues ocasions hi havia el mateix mig del camp, amb Sergio Busquets, Pedri González i Frenkie de Jong. En la primera no hi eren Pierre-Emerick Aubameyang o Ferran Torres, però sí Leo Messi.

Pèrdua de l’ADN

Això va en la línia de l’anterior punt. La pèrdua de confiança dels jugadors es va accentuar pel fet que Koeman renunciés a l’estil que havia caracteritzat el millor Barça i amb el qual molts jugadors havien après a jugar a futbol. El neerlandès va arribar a assegurar en una roda de premsa que amb la plantilla que tenia no podia jugar vistosament. Ja se sap que el component psicològic és cada dia més transcendental en el futbol. I aquest tipus de coses feien de tot menys ajudar en aquesta matèria.

Ambient al vestuari

L’ambient que viu el vestuari actual és a anys llum del que hi havia amb Ronald Koeman. Mentre que el neerlandès acostumava fins i tot a assenyalar els seus jugadors en les rodes de premsa, la imatge més típica del Barça de Xavi és la de l’entrenador abraçant els seus jugadors després de cada victòria. És veritat que Koeman va consolidar jugadors com Pedri, Gavi o Araújo. Però aquests tenen ara més caliu que mai. De fet, en la roda de premsa posterior al matx, Xavi es va permetre el luxe de sortir al pas, de forma respectuosa, de les crítiques per part de l’opinió pública que havien rebut futbolistes seus.

Gens de soroll contra la premsa ni contra els àrbitres

Quan els estudiants necessiten treure bones notes en un examen, acostumen a tancar-se a les seves habitacions o a acudir a biblioteques. A gaudir del silenci o, com a màxim, d’una bona llista de música clàssica. Això és el que està fent Xavi. Des del primer dia, el català va deixar clar que mai no parlaria dels àrbitres. Ni tampoc ha assenyalat, en cap moment, la premsa per qualsevol crítica que aquesta hagi pogut fer. En canvi, Koeman acostumava a fer el contrari. Encara ressona la seva compareixença als micròfons de Movistar+ després del clàssic a l’Alfredo di Stéfano, on va lamentar decisions arbitrals en lloc de fer autocrítica.

Estudiar el rival

Xavi va guanyar la partida ahir a Carlo Ancelotti. Molt clarament. Si bé no es va adaptar al rival com tampoc ho feia Pep Guardiola, sí que va prendre decisions per contrarestar els seus perills. En canvi, Koeman mai destacava per encertar en els seus plantejaments. En una temporada i mitja mai no va trobar un esquema de joc que acomodés els seus jugadors. De fet, en la 2020/2021 li va costar molt donar amb la tecla. Per la seva banda, Xavi ha aterrat amb el seu 4-3-3 i encara no ha fet experiments.

I quin és el resultat de tots aquests ingredients? Que Xavi va competir fins al final en el seu primer clàssic, el de la Supercopa, i, en la seva primera visita al Santiago Bernabéu, ha assolit una golejada històrica per 0-4. En canvi, Koeman no només va perdre tots els clàssics que va disputar (tres). A més, el seu Barça mai es va sentir Barça davant els blancs.



Més notícies
Els jugadors del Barça celebren un gol al Bernabéu | Europa Press

Xavi retorna l’eufòria al barcelonisme amb una nit màgica al Bernabéu (0-4)

Notícia: Xavi retorna l’eufòria al barcelonisme amb una nit màgica al Bernabéu (0-4)
Comparteix
Els blaugranes han fet un dels millors partits de la seva història al camp del Madrid i han destrossat l'etern rival
Notícia: Xavi retorna l’eufòria al barcelonisme amb una nit màgica al Bernabéu (0-4) - Mobile
Xavi Hernández celebra la victòria al Bernabéu amb els seus jugadors | FC Barcelona

Els triomfs de Xavi en el seu primer gran clàssic

Notícia: Els triomfs de Xavi en el seu primer gran clàssic
Comparteix
El tècnic goleja en la seva primera visita al Bernabéu, com va fer Pep Guardiola
Notícia: Els triomfs de Xavi en el seu primer gran clàssic - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa