El Futbol Club Barcelona no ha estat capaç de treure’s de sobre la tensió amb la qual afrontarà el partit de tornada a Istanbul contra el Galatasaray, en un partit que constitueix un oasi en la creixent etapa de l’equip de Xavi. Després d’un munt de golejades, aquest nou Barça ha quedat, per primer cop en molt de temps, sec. Ha quedat consumit en una excessiva impaciència, contra un equip sense grans ostentacions però ben sostingut per un excels Iñaki Peña.
El Barça ha sortit al camp amb rotacions lògiques. I aquestes han respost en major o menor mesura. Relativament. Nico ha complert, i Memphis ha estat desequilibrant. Però no estava sent suficient. La davantera del Barça no s’acabava d’entendre. A més, el Galatasaray aconseguia contraatacar, i els blaugranes tenien complicacions per recuperar la pilota amunt.
En la represa, Xavi ha fet tres canvis d’una tacada. Feia falta una major velocitat i més clarividència i, en aquest sentit, ha encertat introduint Ousmane Dembélé i Sergio Busquets per un Ferran Torres tou i per l’esmentat Nico. Amb el capità en la posició de pivot, desplaçant d’aquesta manera Frenkie de Jong a la d’interior, el Barça ha espavilat. L’equip de Domènec Torrent era ja inofensiu. Només ha inquietat ter Stegen amb un gol anul·lat a Gomis, per fora de joc. A l’altra banda, l’entrada d’Aubameyang per Memphis ha propiciat un joc més directe.
A Xavi, però, se li ha vessat el cubell de l’energia i la verticalitat. De fet, amb el davanter gabonès no ha tingut suficient, i ha fet entrar Luuk de Jong per Adama. I això ha recordat al Barça de Koeman contra el Granada. Aquell equip que va desesperar-se tant. Xavi ha mogut peces, com era d’esperar i com ho requeria el partit, però probablement li ha faltat tremp. Cal recordar que ni tenia, en cap moment, un resultat desfavorable com per anar a la desesperada els darrers minuts, ni era la tornada.
Adama Traoré ha sigut l’home més desequilibrant del partit. I Xavi s’ha begut l’enteniment quan l’ha retirat, per Luuk de Jong. La fletxa de l’Hospitalet ha tornat boig van Aanholt, lateral esquerre del Galatasaray, i ha desbordat en nombroses ocasions. Ha estat el millor en la primera meitat, mentre Ferran Torres i Memphis no s’entenien. Però Xavi, lluny de tenir paciència, s’ha begut el seu enteniment.
El tècnic ha fet masses canvis en la parcel·la ofensiva, sense tenir en compte que per atacar millor no és essencial retocar les peces en atac. Òbviament poques persones al món saben més de futbol que Xavi. Però això no treu que en els darrers vint minuts el seu equip hagi perdut la seva identitat, per tenir la del Barça de Koeman esmentat.
Tot i que ha generat bones ocasions el colós català, en les acaballes han fet un carrusel inèdit de centrades. En tot el partit n’han intentat 42… i només n’han connectat tres! Decebedor també l’apartat dels córners. Dembélé i companyia n’han llençat tretze, i quasi cap d’aquests ha generat perill. Els equips són grans quan són fidels a ells mateixos i avui, després de molts dies sent-ho, el Barça de Xavi no ho ha estat.
