En els instants previs als penals, aquells en els quals és pràcticament impossible saber el que passa pel cap dels futbolistes que hi han de participar, però totes les mirades, gestos i moviments denoten nerviosisme, Marc-André ter Stegen somreia. Com si la cosa no anés amb ell. Com si no hagués de ser l’encarregat de situar-se sota pals en els llançaments dels jugadors de la Reial Societat. Fred, tranquil, l’alemany esperava que l’àrbitre indiqués a quina porteria s’havia de situar per viure una tanda de penals que en el seu cap ja havia succeït. Gloriós esclau del destí, s’ha convertit en l’heroi de la nit d’un Barça que el pròxim diumenge disputarà la final de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid o l’Athletic Club.
És molt fàcil valorar Ter Stegen després d’actuacions com la que ha protagonitzat al Nuevo Arcángel de Còrdova. Molt més, si més no, que aquells dies en què el conjunt blaugrana guanya amb claredat, però en els quals amb el marcador ajustat ha fet una intervenció salvadora. Que sigui senzill, no obstant això, no vol dir que no s’hagi de fer. Que ell normalitzi l’excel·lència no implica que nosaltres ens hi acostumem com ho hem fet, per exemple, amb el futbol sense afició a les grades ni ànima. És el millor porter del món, sense asteriscos ni l’afegit “per al Barça”. N’hi ha d’altres com Jan Oblak que li poden debatre aquesta condició, certament, i no tinc cap dubte que molts seguidors matalassers consideren que ningú no arriba a la sola de la sabata de l’eslovè. Però avui, els culers se’n van a dormir amb la convicció que no podrien tenir un millor guardià. És la seva raó. Ni millor ni pitjor que la dels altres.
La salvatjada que ha fet a la tanda de penals ha estat la cirereta d’un pastís que ha elaborat minuciosament durant els 120 minuts previs. La Reial Societat s’ha topat amb un Ter Stegen divinitzat que ha fet aturades de tota mena. L’alemany vol la Supercopa i ho ha deixat molt clar. El pròxim diumenge, el seu equip tindrà l’oportunitat de guanyar el primer títol de la temporada. I això, tenint en compte el terratrèmol que sacseja els fonaments del Camp Nou des de fa molt de temps, no està gens malament.
