Ja és sabut que l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell va passar un any i nou mesos a la presó de forma injusta. La jutgessa Carmen Lamela va ordenar el seu empresonament de forma preventiva el maig de l’any 2017, en haver-lo acusat de blanqueig de capitals. Un cop demostrada la innocència de Rosell, tocava subsanar els seus perjudicis. I, si bé Sandro Rosell rebrà una indemnització, no s’apropa a la que ell va reclamar en un principi.
El ministeri de Justícia ha proposat una indemnització de 27 euros per dia entre reixes. Això suposaria que Rosell cobraria quasi 18.000 euros. Tot i això, el barceloní també va demanar que es compensessin la cancel·lació de dos contractes, mentre estava a la presó, que l’haurien fet guanyar gairebé trenta milions d’euros. Però el ministeri de Justícia s’hi ha oposat.
A més, segons informa l’ABC, entre els trenta milions d’euros també es contemplaven 405.000 euros en concepte de perjudici de reputació, 320.000 per perjudici afectiu i 200.000 per danys psicològics. I, en paral·lel, va reclamar una indemnització per les seves despeses en advocats (668.904 euros), 62.950 euros en desplaçaments de la família a la presó i 34.660 addicionals en concepte d’interessos.
El ministeri de Justícia, però, advoca que els contractes no han de ser restituïts perquè si el predecessor de Josep Maria Bartomeu en la presidència del Barça els hagués reclamat, no els hi haurien cancel·lat. De fet, en el text que ha redactat l’Advocacia de l’Estat a l’Audiència Nacional, sostenen que la presó preventiva estava “justificada raonablement” perquè “va ser revisada reiteradament, fins a tretze vegades, no només pel Jutjat Central d’Instrucció 3 sinó per la mateixa Audiència Nacional”, malgrat que finalment el cas acabés amb absolució.
Un cop notificat de la negativa a percebre la indemnització multimilionària, Sandro Rosell ha emès un comunicat condemnant una decisió “carent de tota lògica jurídica” i lamentant que “la privació de llibertat d’una de les parts contractants” és una “causa justa de resolució contractual”. A més, en el comunicat, Sandro Rosell també anuncia que han “elevat” la qüestió al Tribunal Europeu de Drets Humans.
