És cert que el Rayo Vallecano ha tingut una actitud absolutament antiesportiva al Camp Nou i que l’àrbitre, Isidro Díaz de Mera, ha estat una vergonya absoluta. Els madrilenys s’han trobat amb un gol molt matiner i a partir d’aquí han perdut temps de forma descarada amb la permissivitat absoluta del col·legiat. Ara bé, això no justifica el joc nefast del Barça de Xavi Hernández, que ja fa setmanes que no aixeca el cap. Hi ha una dada que ho diu tot: aquesta derrota contra el Rayo (0-1) suposa la primera vegada a la història del club que es perden tres partits consecutius a casa. Les sensacions del final de temporada no poden ser pitjors.
El Barça regala un gol al Rayo que condiciona tot el partit
El Barça ha tornat a sortir adormit sobre el terreny de joc i ho ha pagat molt car. Malgrat l’onze de gala culer a la gespa, el Rayo ha aprofitat la primera ocasió que ha tingut i cap a dins. Álvaro García ha rebut una pilota a l’interior de l’àrea gràcies a la passivitat defensiva dels blaugranes, ha obviat a la perfecció la cobertura de Sergiño Dest i ha batut Ter Stegen pel seu mateix pal. Abixí doncs, el rival s’ha tornat a avançar ràpidament en un partit i els de Xavi han hagut de remar a contracorrent contra un equip que ha perdut temps des del minut set.
El gol en contra, però, no li ha servit al Barça per despertar, ans al contrari. Durant un bon grapat de minuts s’ha vist un equip apagat, sense idees, amb moltes imprecisions i cap possibilitat de trobar els migcampistes per fer funcionar el joc. Aquest cop, ni la inspiració d’Ousmane Dembélé ha servit per generar ocasions de perill. La primera meitat de Frenkie de Jong ha estat terrible, ja que s’ha equivocat en gairebé totes les jugades que ha intentat.
A la recta final del primer temps han arribat les úniques oportunitats per part del Barça. Pierre-Emerick Aubameyang no ha sabut aprofitar una passada de la mort a l’interior de l’àrea, un xut de Jordi Alba des de la frontal de l’àrea ha marxat fregant el pal i Gavi ha enviat una pilota morta al travesser després d’un córner. Les sensacions al final dels quaranta-cinc minuts inicials han estat dolentes, així que Xavi ha fet un canvi significatiu i ha fet entrar Clément Lenglet per Dest, qui no ha estat gens bé.
El Rayo no deixa que es jugui a futbol i l’àrbitre ho tolera
Malgrat la xerrada del descans i les modificacions tàctiques, l’actitud del Barça a la represa ha estat exactament la mateixa. Han hagut de passar fins a onze minuts per veure una arribada dels blaugranes a l’àrea rival. El cert és que ha estat una bona ocasió, ja que Jordi Alba s’ha trobat sol a la frontal de l’àrea i la seva rematada ha marxat molt a prop del pal, rebutjada per un jugador del Rayo. Més enllà d’això, res de res, així que Xavi ha fet entrar Nico González i Memphis Depay, que han entrat per De Jong i Ferran, que han fet un partit nefast.
Si el Barça no ha trobat el ritme en cap moment del duel, la combinació Rayo-Díaz de Mera ho ha empitjorat tot. Les pèrdues de temps dels madrilenys han estat absurdes i surrealistes i l’àrbitre no ha fet res de res per impedir-ho. Les assistències mèdiques han entrat constantment per suposades lesions totalment inventades, ja que els jugadors del Rayo es recuperaven de forma miraculosa. A més a més, el porter, Stole Dimitrievski, pot haver arribat a guanyar més de cinc minuts allargant els seus serveis i no ha vist ni la targeta groga.
Tot això ha conduït el partit a la seva recta final i el Barça ha tingut les oportunitats més clares. Poc abans del minut quaranta-cinc, Gavi ha rebut una pilota en una molt bona posició a l’interior de l’àrea i, quan es disposava a xutar, ha patit un penal claríssim, que l’àrbitre no ha vist o no ha volgut veure. El VAR no ha entrat en tractar-se d’una acció interpretativa. Al temps afegit, que tot i ser d’onze minuts ha semblat molt escàs, Adama Traoré ha estat a punt de marcar amb una gran acció individual, però més enllà d’això, més antiesportivitat del Rayo i una resposta arbitral insultant. En l’última del partit, la defensa del Rayo ha tret a la línia de gol el que hauria estat l’empat de Dembélé. La barreja del mal joc del Barça, l’antiesportivitat dels madrilenys i la mala actuació arbitral han provocat una nit trista i vergonyosa al Camp Nou.
2 