Els partits de setzens de final de la Copa del Rei són difícils d’analitzar. Encara que el Barça acostuma a jugar-los contra equips de categories inferiors, la realitat és que la il·lusió del rival, les condicions d’una gespa que sol ser artificial i –quan el coronavirus ho permet– la pressió del públic converteixen el compromís en una mena de parany. A més, l’entrenador blaugrana veu l’enfrontament com una gran oportunitat per donar minuts als futbolistes menys habituals i, fins i tot, fer debutar alguna joia de la Masia.
Aquest dijous, a Cornellà, Ronald Koeman ha concedit la titularitat a jugadors que estaven obligats a reivindicar-se com Miralem Pjanic, Junior Firpo, Francisco Trincao o, fins i tot, Antoine Griezmann, que a la final de la Supercopa d’Espanya va viure la seva primera gran nit com a blaugrana, però el seu doblet no va servir per portar el títol cap a Barcelona. No només no l’han aprofitat, sinó que algun d’ells han evidenciat que no tenen prou nivell per jugar al Barça. Preocupant, molt preocupant. Ja no és només que Pjanic hagi fallat un penal, que Junior hagi estat molt desencertat i que Trincao o Griezmann hagin participat molt poc. És una qüestió que va molt més enllà de tot plegat.
La Masia, a l’altura
A l’altra cara de la moneda s’hi han trobat els jugadors formats a les categories inferiors. Riqui Puig ha estat substituït al descans, però s’ha mostrat amb moltes ganes d’entrar en contacte amb la pilota; Ilaix Moriba ha debutat amb una bona imatge; Araujo ha estat imperial a l’eix de la defensa i Mingueza ha complert com a lateral dret; i Konrad de la Fuente ha demostrat més, amb pocs minuts, que Trincao des que ha començat la temporada.
