Dembélé evita el desastre del Barça a Cornellà (0-2)

Ramón Juan, porter dels del Baix Llobregat, ha estat el protagonista del partit

La derrota del Barça a la final de la Supercopa d’Espanya contra l’Athletic Club no ha servit de toc d’atenció per als blaugrana. En el següent partit, als setzens de final de la Copa del Rei i amb l’oportunitat de reivindicar-se davant un equip de la Segona Divisió B com és el Cornellà, els culers han tornat a estar molt lluny de la seva millor versió. Ramón Juan, porter dels del Baix Llobregat, ha estat un autèntic pop, el gran protagonista de la nit. Ha portat el partit a la pròrroga ell solet, aturant dos penals al Barça en un únic partit per primera vegada a la història, i només Dembélé i Braithwaite l’han pogut superar, però després de més de 90 minuts (0-2).

Domini inútil

Com ja és tradició en les primeres rondes de la Copa del Rei, Ronald Koeman ha apostat per un onze protagonitzat per la segona unitat. És a dir: Neto, Junior, Trincao, Riqui Puig… i fins i tot un debut, el d’Ilaix Moriba, qui ha estat dels millors, També alguns titulars, com Griezmann o Lenglet. Tanmateix, aquesta combinació de frescor amb experiència no ha tingut cap impacte sobre el terreny de joc. De fet, a l’inici del partit hi ha hagut un clar domini del Cornellà i el Barça ha vist que no podia badar.

No obstant això, la reacció blaugrana, que s’ha traduït en control de la possessió, no s’ha convertit en cap ocasió de perill. Barcelonins i cornellanencs s’han repartit poc més que una oportunitat a la primera meitat. Això sí, a les acaballes de la primera meitat, un penal clar favorable al Barça anava encaminat a significar el gol blaugrana. Pjanic ha passat per davant de Griezmann o Braithwaite i s’ha encarregat de llançar-lo, però Ramón, amb una gran aturada, ha impedit que la diana pugés al marcador.

Apatia i desencert

Si la primera part no ha estat cap festa, la segona ha estat dramàtica per als barcelonistes. El Cornellà, fent la seva feina, ha anat mantenint la porteria a zero i ha forçat alguna bona aturada de Neto, mentre que el Barça, lluny de demostrar la superioritat suposada d’un Primera sobre un Segona B, pràcticament ni s’ha apropat a la porteria de Ramón. Griezmann n’ha tingut una de claríssima en una bona jugada d’estratègia, però la seva rematada ha anat als núvols.

El surrealisme ha arribat fins a l’extrem definitiu quan, en una jugada molt similar a la del penal de la primera meitat i també als darrers minuts de la segona part, ha suposat un nou llançament des dels onze metres per al Barça. L’encarregat d’executar-lo, aquest cop, ha estat Dembélé. Ni rastre de Griezmann. El francès ha xutat tan malament com ha pogut i Ramón, que li ha llegit les intencions, s’ha convertit en heroi cornellanenc i l’ha tornat a aturar. Si José Juan va ser el protagonista del partit entre Alcoià i Madrid, Ramón Juan ho ha estat d’aquest.

I més surrealisme, perquè pocs minuts més tard Braithwaite ha tingut una oportunitat claríssima des de l’interior de l’àrea petita i l’ha fallada de forma incomprensible. L’únic motiu pel qual el danès és al Barça és per marcar aquest tipus de gols. Doncs ni això.

A partir d’aquest punt els blaugrana han vist la pròrroga molt a prop i, potser per urgència, potser per mandra de jugar 30 minuts més, s’han posat les piles. Les ocasions dels culers s’han anat succeint de forma clara, però ningú no ha tret la capa de les espatlles de Ramón, que ho ha aturat absolutament tot. La mala sort també ha jugat una mala passada als de Koeman, perquè Lenglet i Araujo n’han tingut de claríssimes amb bones centrades.

Dembélé decideix

Afortunadament, el Barça ha mantingut la mateixa actitud a l’inici de la pròrroga. La reacció ha arribat tard, però ha arribat. Dembélé ha tornat a fer lluir Ramón amb una aturada espectacular al començament del temps afegit i el mateix francès, per fi, l’ha aconseguit batre en la jugada posterior. Els blaugrana no volien més sorpreses i no han abaixat el ritme. Ramón ha continuat a un nivell extraordinari, però el Cornellà no ha pogut generar gaire perill.

Cal destacar l’entrada al camp de Konrad de la Fuente. Amb pocs minuts ha demostrat molt més que jugadors que passen per davant seu, com Trincao, que ha tornat a fer un partit molt i molt fluix. S’ha trobat sempre amb les mans de Ramón, però no ha deixat d’intentar-ho. Els de la Masia són els únics que donen alegries als barcelonistes aquesta temporada. Menció especial per a Araujo, que ha tornat a fer un partit excels. A l’última jugada del duel, Pedri ho ha fet tot perquè Braithwaite sentenciés.

Més informació

Nou comentari