Ni títol ni eleccions

Ressaca de Supercopa desastrosa per a un Barça que no podrà acabar la setmana a les urnes

El barcelonisme esperava amb entusiasme aquesta setmana. Després de molt de temps de desgovern institucional i de més d’un any de sequera esportiva, el Barça afrontava dues cites clau en dos diumenges consecutius per començar a redreçar el rumb i recuperar el somriure. D’una banda, la final de la Supercopa d’Espanya donava l’oportunitat al projecte de Ronald Koeman de demostrar que les coses comencen a canviar; de l’altra, les eleccions a la presidència programades inicialment per al dia 24 permetien endevinar l’inici d’un nou cicle completament allunyat de la frustració que impregna els fonaments del Camp Nou des de fa mesos.

Ni una cosa ni l’altra. Ni títol ni comicis. El divendres passat la comissió gestora de Carles Tusquets i el Govern de la Generalitat de Catalunya van decidir posposar la celebració de les eleccions perquè les restriccions contra el coronavirus no garanteixen el dret a vot a tots els socis i sòcies culers i, 48 hores després, l’Athletic Club va tombar el primer equip del Barça a l’estadi de La Cartuja. De la il·lusió a la decepció. Una vegada més. El malson continua. Els dubtes, les incerteses, els problemes i les cares llargues continuen sent el denominador comú a una Ciutat Esportiva Joan Gamper en què no hi haurà activitat ni dilluns ni dimarts, ja que Koeman ha concedit descans físic i mental als seus futbolistes abans de debutar a la Copa del Rei.

I ara, què?

Cal passar pàgina després d’una nova gerra d’aigua freda que ha servit per tocar de peus a terra. No hi ha més. Fins al 7 de març (com a mínim) els socis no es podran expressar a les urnes, però mentrestant la vida esportiva continua. El Barça està obligat a intentar no deixar escapar el tren de la Lliga molt abans que acabi el seu recorregut, a lluitar per arribar tan lluny com pugui a la seva competició fetitxe, la Copa, i a competir els vuitens de final de la Champions League. Ara per ara, eliminar el PSG es pressuposa d’allò més complicat. Guanyar l’orelluda, no cal dir-ho, és pràcticament impossible. Ja saben que acceptar la realitat és el primer pas per intentar canviar-la.

Més informació

Nou comentari