Xavi Hernández no fa més que rebre bones notícies. Més enllà del serial Dembélé. El tècnic del Futbol Club Barcelona ha anat trobant o rebent solucions paulatinament a molts dels problemes que va trobar en la seva arribada ara fa dos mesos i mig, i veu com el vaixell blaugrana comença a estabilitzar-se. Solucions en forma de recuperacions de futbolistes importants com Pedri o Ansu Fati, i de fitxatges. I és que la directiva, que ja va signar l’extrem dret Ferran Torres, ara ha premiat el terrassenc amb la inscripció al primer equip del jove migcampista Nico González.
Això és ibuprofèn per un Xavi que setmanalment afronta el mal de cap de la norma dels set jugadors del primer equip. I és un gran pas per a la carrera d’un Nico que ja ha heretat el dorsal dels escollits. I és que el de La Corunya lluirà a partir d’ara un 14 daurat en la història culer. És el dorsal que van utilitzar llegendes de la història blaugrana com Johan Cruyff, Thierry Henry o Javier Mascherano. Però també ho han fet villans com Amunike, Santi Ezquerro o Philippe Coutinho. El brasiler, de fet, és qui l’ha deixat lliure, en haver marxat cedit a l’Aston Villa. Nico, per tant, deixa vacant un 28 reservat per a futbolistes del filial.
Aquesta és una gran notícia pel futbolista, que a més a més passarà a percebre un salari de jugador del primer equip. I també pel seu entrenador. I és que Xavi Hernández ha sigut víctima de la norma que estableix la Federació Espanyola de Futbol dels set jugadors del primer equip. Concretament, aquesta dicta que, durant els partits, en tot moment els equips han de tenir a la gespa almenys set jugadors del primer equip. Per tant, com a màxim quatre del filial.
Què ha implicat això fins ara? Que Xavi hagués de prescindir de futbolistes concrets del filial que molt probablement sí que hagués alineat en cas de no existir la norma. I per què la inscripció de Nico al primer equip és una bona notícia en aquest context? Perquè ara el gallec podrà jugar sempre, sense dependre de cap norma.
De fet, ell ha sigut una de les víctimes de la norma. Per exemple, en l’empat contra el Sevilla al Ramón Sánchez Pizjuán, Xavi va posar els futbolistes amb fitxa del filial Abde, Gavi i Ferran Jutglà com a titulars. Clar, també podia haver-ne alineat un quart, i per tant Nico. De fet, el gallec venia de cuallar molt bones actuacions i probablement hauria jugat en el lloc de Frenkie de Jong. Però això hauria significat jugar amb foc, ja que una expulsió de l’holandès o dels altres sis futbolistes amb fitxa del primer equip automàticament hagués fet perdre el partit al Barça.
De fet, després del partit en qüestió, Xavi va assegurar que aquesta es tracta d'”una norma bastant estúpida”. I ja va avançar que buscarien la fórmula de fer fitxes del primer equip com la flamant de Nico. Ha costat, donades les circumstàncies del fair play financer, però ja està fet. I, de fet, Gavi podria ser el següent. Per tant, un migcamp copat per Nico, Gavi i Pedri deixarà de ser un somni tard o d’hora per convertir-se en una realitat. El gallec, l’andalús i el canari són cada vegada més a prop d’encetar una nova etapa i canalitzar el joc del Barça per dues dècades. Ja són aquí!
