Setembre 2019. Umtiti, lesionat com de costum, veu des de la tribuna del Camp Nou un Barça-València. Mentrestant, li entren a casa a robar i buiden la caixa forta. L’endemà, la policia científica arriba al domicili del central per recollir mostres. Umtiti els rep i, mentre els equips policials realitzen la seva tasca, el francès s’adorm al sofà. Quan els agents acaben la feina l’avisen, però ell els respon: “quina migdiada m’he fotut!”. Els policies al·lucinen.
Avui els que hem al·lucinat som tots els que hem vist el partit. Un matx on Umtiti ha tornat a ser el protagonista. Una altra vegada. I ho ha tornat a ser per defecte, per la banda fosca de la pel·lícula, per l’error i no pas per l’encert. Una altra vegada. Tot plegat té un punt d’humor, perquè a l’inici de temporada ja es veia que el Barça justejava per la banda defensiva. Si a tot plegat hi sumem el calendari collat, les lesions i el desgast, ara resulta que ens trobem en una situació en la qual cada vegada que Mingueza cau, o rep un cop, el culer sent una punxada al pit.
D’Umtiti tampoc caldria esmentar les dues jugades on ha estat superat i que per sort no han acabat en gol. Però resulta que Koeman ha dit en roda de premsa que la decisió de posar-lo no ha estat bona, i l’holandès acostuma a tenir raó. En les dues jugades, Umtiti ha caigut tot sol i ha tornat a tastar la gespa del Sánchez-Pizjuán -sort en tenim de Ter Stegen-. Umtiti dorm migdiades, però el problema real és que la directiva del Barça, quan va haver de moure fitxa i fer-se amb un central de garanties, acompanyava al francès en la seva visita a Morfeu.
