El partit del Futbol Club Barcelona contra el Girona no va ser bo. Els blaugranes van aconseguir una nova victòria que els fa encara més líders, però es van mostrar molt espessos en atac i la presa de decisions no va ser la correcta. Una nova porteria a zero va permetre que el solitari gol de Pedri es traduís en el triomf blaugrana. Un dels grans assenyalats a l’atac culer és, sense cap mena de dubte, Raphinha. El davanter brasiler va costar 58 milions d’euros al Barça i, de moment, no ha demostrat les qualitats suficients. L’ex del Leeds no s’acaba de sentir còmode a cap de les dues bandes i no esdevé decisiu a l’àrea contrària. Caldrà que es posi les piles, ara més que mai, amb la lesió d’Ousmane Dembélé.
Raphinha no té el rendiment desitjat
Raphinha va aterrar a Barcelona pocs dies després de la renovació de Dembélé i cal admetre que va ser un moviment difícil d’entendre. Semblava que els extrems estaven ben coberts, però és evident que es tractava d’una incorporació de nivell, veient el rendiment que havia tingut amb el Leeds a la Premier League. Va començar gaudint de força minuts, però, de mica en mica, la seva presència s’ha anat diluint. Les seves actuacions no han convençut, tot i que els números no són del tot dolents: ha jugat 27 partits entre Lliga Santander, Copa, Supercopa i UEFA Champions League i ha marcat quatre gols i ha repartit set assistències. Contra el Girona, es va veure la seva pitjor versió: un Raphinha erràtic, desencertat en la passada i sense clarividència en atac. Això sí, no se li pot negar la seva actitud defensiva, que sempre és impecable.
La lesió de Dembélé és una oportunitat per a ell
La lesió de Dembélé li dona una oportunitat d’or a Raphinha. El brasiler podrà, si Xavi ho considera, jugar a la seva banda preferida, la dreta. Amb l’absència del francès, l’ex del Leeds haurà de fer una passa endavant i assumir la responsabilitat de convertir-se en el soci de Robert Lewandowski, que torna de la sanció. Veurem quin paper li dona Xavi i si opta per donar-li un lloc a l’onze o, per contra, juga amb quatre migcampistes i s’oblida d’un dels dos extrems purs.
