El Camp Nou ha viscut la nit de dimecres un premi. Un premi al patiment que ha passat els darrers anys. Un premi al barcelonisme d’una afició que, tot i diversos resultats nefastos, ha seguit suportant l’equip. Corren temps nous al Futbol Club Barcelona. El magnífic rentat de cara d’aquest estiu, culminat amb set fitxatges, ha estat protagonitzat per la incorporació de Robert Lewandowski. El polonès té molta qualitat i lideratge. Ha començat el curs de manera fulgurant però, contra el Viktoria Pilsen, s’ha reafirmat. Ha fet un autèntic recital, completat amb, entre altres coses, tres gols i, per tant, el seu primer hat-trick com a futbolista culer.
L’equip de Xavi Hernández necessitava sí o sí guanyar avui. No convèncer, ja que això ja ho venia fent, però si aconseguir els tres punts. Era un matx contra la ventafocs del grup, amb els partits contra l’Inter de Milà i, especialment, contra el Bayern de Munic com a amenaces a l’horitzó. Però tot plegat no treu que el partit fos complicat, contra un equip tancat i amb bones armes.
En aquest sentit, Lewandowski, com en tots els anteriors partits amb la samarreta blaugrana, ha estat excel·lent. Després que Franck Kessié inaugurés el marcador, l’exjugador del Bayern ha instaurat la comoditat amb una sublim definició. Passada a la xarxa, a assistència de Sergi Roberto. Després, ha tornat a marcar després que Ousmane Dembélé fes art amb una paràbola magnífica.
En la segona meitat, Lewandowski ha tancat el seu compte personal amb la seva anotació més maca de la nit. Deixada de Ferran Torres, i nova passada a la xarxa. Aquest cop, des de més lluny i per tant amb més mèrit. Tercer gol de la nit, i 89 a la competició, que serveix per posar tres de distància amb el seu perseguidor en la classificació de màxims anotadors del torneig, Karim Benzema (86). El polonès només té per davant els dos extraterrestres: Cristiano Ronaldo (140) i Leo Messi (125)
El hat-trick, només una part del brutal partit de Lewandowski
L’anotació de tres gols en un primer partit de Champions League ja és imponent. Tot i això, no es pot, de cap manera, reduir l’actuació d’aquest director d’orquestra a això. El seu partit ha estat de botiga de llaminadures. Ha marcat els gols, però també ha enlluernat. Ho ha fet amb les seves clàssiques desmarcades i accions de lideratge, però també amb obres d’art. Al primer temps, ha cedit una pilota estratosfèrica a Pedri González que els txecs han impedit que acabi en gol in extremis. Passada d’esperó al canari amb molta força i precisió, demostrant que té ulls al clatell.
Però a més, en la segona meitat ha deixat dues passades calcades que enamoren. La primera ha estat la més precisa. Ha aturat el temps, i ha posat un globus a Jordi Alba que el català no ha sabut aprofitar. Després ha repetit amb Frenkie de Jong com a remitent, si bé la defensa txeca ha estat atenta. Després de tot això, i en un exercici d’ambició, el polonès ha continuat buscant fer mal als visitants. Ha tingut l’ocasió per marcar el quart, però els defenses rivals li han tancat bé les vies.
Gols, assistències, lideratge, humilitat, ambició i art. Així es resumeix el primer partit europeu del tercer màxim anotador històric d’aquesta competició amb l’equip de Xavi Hernández. El rival era el més assequible del grup, però tot el comentat ha estat molt més mèrit del jugador que demèrit dels rivals. Ha aparegut a tot arreu, i amb un futbol exquisit ha deixat clar a la seva nova afició que hi ha un nou ídol al Camp Nou, com va passar en els temps de Diego Armando Maradona, Ronaldinho Gaucho o Leo Messi. Propera parada europea: visita al Bayern de Munic, a l’Allianz Arena, amb ganes de reivindicar-se davant vells coneguts.
