Ansu Fati ha evitat un nou naufragi del Futbol Club Barcelona de Xavi Hernández. Els culers visitaven l’Intercity, un equip de la tercera divisió estatal, en el seu debut a la Copa del Rei, i per tant a la ronda dels setzens de final. Un equip molt inferior sobre el paper, però que ha complicat en excés els catalans i que fins i tot els ha dut a la pròrroga. Els alacantins sempre han anat a remolc, però sempre han empatat, gràcies a un Oriol Soldevila espectacular, autor d’un hat-trick que mai oblidarà. En els trenta minuts suplementaris tot s’ha resolt a favor dels interessos blaugranes. Però no deixa de ser un partit molt preocupant (3-4).
És veritat que amb aquest nou format de Copa pot passar de tot. Però també és veritat que el Barça ha sortit amb un equip de garanties, amb diversos titulars. Per tant, no hi havia cap excusa. La victòria era quasi una obligació. Al final s’ha aconseguit, però amb molta més suor de l’esperada, i quedant molt a prop de l’abisme per enèsima vegada en l’últim lustre. Deures fets, però amb la por i la preocupació al cos.
Araujo signa un retorn somiat amb un gol i una salvada
Quan encara entraven aficionats a l’Estadi José Rico Pérez, Ronald Araujo ha estrenat el marcador. L’uruguaià ha reaparegut després de la seva greu lesió de la millor forma. En el minut dos, Pablo Torre, que ha estat excels, ha posat un gran servei de córner a l’àrea, i el defensa l’ha rematat sol. Vadik s’ha despistat en el marcatge, i el gegant de Rivera no ha perdonat. A partir d’això, el conjunt blaugrana ha pogut jugar amb més comoditat, i tot feia pensar en una golejada.
El conjunt blaugrana ha tancat l’Intercity dins de la seva àrea, però l’Intercity s’ha mantingut despert. Tant ha estat així, que en el seu primer contraatac no ha empatat de miracle. Després d’unes bones accions defensives del carriler Cristo, l’interior barceloní Soldevila ha posat un caramel a l’espai a l’home referència. Aaron Piñán s’ha desempallegat d’Araujo i Jules Koundé i, quan ha regatejat Iñaki Peña, l’uruguaià ha tornat a aparèixer per evitar el gol cantat. Val a dir que Piñán ha acabat posant de la seva part, amb un xut tou.
‘Show’ de Pablo Torre
Però no se li pot restar cap mèrit. El lleonès ha semblat tenir un tercer pulmó. S’ha buidat en la pressió: no ha parat de córrer en cap moment. El Barça, però, ha tornat a tenir el control del partit. Un dels culpables de la inclinació del camp ha estat Pablo Torre. El migcampista apareixia a tot arreu, per millorar totes les jugades. Quan el partit tendia a alentir-se, ell s’oferia per imprimir velocitat a la pilota.
Gràcies a això, el Barça ha pogut tenir més ocasions. En un llançament de falta, Memphis ha estavellat la pilota al travesser gràcies a una carambola inesperada. Després, Kessie no ha retornat una paret a Torre de forma incomprensible, quan l’exjugador del Racing podia haver marcat un autèntic golàs. Mentrestant, Dembélé ha anat creixent, amb molta verticalitat. Però nul encert. I abans del descans, Araujo ha repetit la jugada del primer gol, però sense fortuna.
Intercanvi de cops en la segona meitat, amb Soldevila com a protagonista
En la represa, l’Intercity ha canviat lleugerament el seu plantejament, aquest cop una mica més ofensiu i per obligació. Això ha propiciat un intercanvi de cops i un partit nou, i molt més atractiu. El Barça no ha sabut agafar la paella pel mànec, i Piñán ha tingut dues bones ocasions. En l’altra banda, Dembélé n’ha tingut una, i en la següent ha acabat deixant sol Ferran Torres, en haver atret fins a tres rivals. Però el valencià ha estat massa lent i l’ha pifiat. Fallar tant passa factura.
Perquè en aquest intercanvi de cops, el més gros l’han propinat els locals. Quan els culers s’estaven desconnectant, fruit de l’habitual manca de lideratge i de personalitat que té aquest equip, l’Intercity ha servit un bon córner que ha acabat en gol. Koundé no ha cobert bé Vadik, el rus ha prolongat per a Soldevila i aquest ha batut Iñaki Peña.
Això ha completat el malson de Xavi, que veia com un rival li tornava a empatar un partit amb avantatge i amb ocasions perdonades. I ha provocat una reacció immediata però tardana del terrassenc. Ha introduït Raphinha per un gris Ferran Torres, el sempre intens Gavi per un cansat Torre i Eric Garcia per dosificar Araujo. Tocava, doncs, tornar a començar.
Aquesta contundent reacció ha provocat que el Barça tornés a fer mal, que jugués amb tres marxes més. Gavi ha espavilat els seus, i Dembélé ha atresorat més protagonisme. Després d’un avís del francès, que podria haver acabat en penal, tots dos jugadors han fabricat el segon gol. L’andalús ha cedit per a Dembélé a l’espai, i Dembélé ha fet una definició exquisita, amb un toc per sobre del porter Gaizka Campos.
Però l’Intercity ha demostrat tenir més vides que un gat. Ho havia demostrat al principi del segon temps, i ho ha demostrat en l’equador. Després de la bona reacció catalana, els valencians han tornat a sorprendre. Després d’un servei de banda per l’esquerra, Cristo ha aprofitat una nova desconnexió blaugrana, en aquest cas d’Héctor Bellerín, i ha posat una gran centrada, que Soldevila ha aprofitat per tornar a batre Iñaki Peña, de cap. Partit inoblidable per a ell, que a banda de ser barceloní, també és culer i soci del Barça.
Lluny de desfer-se, el Barça ha repetit el mateix guió: canvi d’Ansu Fati per Memphis per fer reaccionar l’equip, i vaja si ha reaccionat. Tres minuts després del gol advers, Eric Garcia ha fet una excel·lent incursió en atac, ha cedit per a l’hispano-guineà i aquest per a un Jordi Alba que ha posat una passada de la mort perquè Raphinha l’empentés a porteria buida. Això ha confirmat el notable partit de l’hospitalenc.
El porter Gaizka Campos i Soldevila envien el partit a la pròrroga
Però l’Intercity ha acabat demostrant ser tan immortal com un vampir. Després del tercer cop, Soldevila ha perdonat momentàniament el hat-trick després d’una jugada de fantasia, amb una paret, i una intervenció meritosa d’Iñaki Peña. En l’altra banda, Campos ha fet una aturada de ciència-ficció a un gol cantat de Raphinha.
I per completar la pel·lícula, després d’una pèrdua del recentment ingressat Marcos Alonso, i per tant d’una nova desconnexió, Soldevila ha culminat el tercer gol i l’empat, definint per sota de les cames d’Iñaki Peña. Bogeria i història. El Barça estava jugant contra l’Intercity, però semblava que ho estigués fent contra l’Inter i el City.
A partir d’això, el Barça ha intentat tornar a reaccionar. Però ha estat a base de fogonades, amb desesperació. Més per intentar evitar la pròrroga i, qui sap, guanyar-se algun sopar en algun restaurant com a premi. Fati i Dembélé han tingut ocasions, però aigua, i xiulet del final dels noranta minuts reglamentaris.
En la pròrroga, el domini culer ha continuat, amb una ocasió d’Ansu Fati i un xut al travesser de Jordi Alba anul·lat per fora de joc, però els atacs es diluïen en la desesperació i l’anarquia. Quan ho han fet amb claredat, han trobat el definitiu gol de la victòria. Kessie i Raphinha han trenat una bona jugada per la dreta, i el brasiler ha cedit cap enrere, perquè Ansu Fati, ajudat amb un rebot, marqués el quart, el definitiu, i el de la tranquil·litat per al barcelonisme i per a Xavi, que s’ha estalviat un nou desastre.
1 
1 