Un clàssic sempre és un partit que genera molt més debat que qualsevol altre. Si hi ha un equip que domina, en presumeix durant un bon temps i l’altre no en vol sentir a parlar durant una temporada. Si està molt igualat, es busquen polèmiques que hagin pogut protagonitzar els jugadors o, sobretot, els àrbitres. En qualsevol cas, el que passa en un clàssic mai no es queda a la gespa i sempre transcendeix el terreny de joc. En el cas de l’anada de les semifinals de Copa entre el Reial Madrid i el Barça, els dos factors que expliquen el clàssic són dos anglicismes: el trash talk i el fair play.
Trash talk
La traducció literal del concepte trash talk seria “parlar brossa”, però el que realment vol dir és llançar provocacions a un rival durant un partit, a poder ser, sense que l’àrbitre se n’assabenti. En aquest cas, tot i que el Barça, com a club, presumeix dels seus valors, els blaugranes no poden estar gaire orgullosos del seu comportament durant el partit contra el Madrid. Per una banda, les càmeres han captat com Gavi li deia “fill de puta” a Vinicius en un moment determinat del joc. D’altra banda, també han enxampat Xavi exclamant-li “ximple” a Carvajal i increpant el quart àrbitre: “Durant tota la segona part heu estat cagats”.
Fair play
Pel que fa al fair play, és a dir, joc net, joc noble o esportivitat, el Madrid és l’equip que surt malparat. El gran protagonista negatiu, com acostuma a passar recentment, ha estat Vinicius. Per una banda, la seva acció amb Frenkie de Jong, agafant-lo del coll i fent-lo caure a terra, ha estat una agressió gens esportiva. Les seves queixes posteriors a l’àrbitre, molt agressives, li haurien d’haver valgut la targeta vermella. A més a més, Marcos Alonso ha hagut de separar-lo d’altres jugadors del Barça. Vinicius tampoc no ha destacat pel seu fair play quan ha simulat en més d’una ocasió faltes de futbolistes blaugranes.
