Alejandro Balde és un tros de futbolista. El seu nivell no deixa de sorprendre setmana rere setmana, ja que no deixa de sumar partits a Primera amb només 19 anys, i en un equip que té Jordi Alba com a alternativa. I aquest dimecres, contra el Betis, s’ha doctorat. Ha estat designat per la competició el MVP del matx, i de forma totalment merescuda. El barceloní ha decidit un partit important, que permet obrir una bretxa provisional de vuit punts amb el Madrid, i complicat, contra un equip sempre batallador. Ha estat una constant amenaça per als verd-i-blancs, i ha deixat la seva empremta en el marcador.
No ha marcat cap gol, però la seva acció ha estat un equivalent. En el gol que ha servit per obrir la llauna, la signatura podria portar el seu nom. Després d’una acció intel·ligent de Frenkie de Jong, en executar un servei de falta ràpidament per enxampar desprevinguda la defensa rival, el lateral ha fet una jugada estratosfèrica. S’ha desempallegat del seu marcador, i ha posat una assistència al segon pal molt meritòria. El suficientment diagonal, però sense passar-se, perquè no hi arribés Rui Silva.
Al final, Raphinha ha empentat la pilota cap a dins de la porteria, i el Barça ha començat el que només l’Atlètic de Madrid havia aconseguit fins a la data en aquest campionat de Lliga: guanyar al Benito Villamarín. Al final, el bon gol de Robert Lewandowski, amb assistència aquest cop de Ronald Araujo, ha amarrat la victòria, amb l’emoció final que ha posat el gol en pròpia porteria de Jules Kounde.
El partidàs de Balde al Benito Villamarín, més enllà de l’assistència
El partit de Balde, però, no es pot reduir només a aquesta gran assistència, la seva quarta en la temporada (ja en va fer una contra la Reial Societat, i un doblet contra l’Elx). En defensa, si bé no ha estat tan protagonista, ha complert. I això és una cosa que, últimament, se li recrimina força a Jordi Alba. És a dir, se li recrimina que en ocasions no estigui tan encertat en aquesta parcel·la.
Balde ha sostingut molt bé Luiz Henrique. L’extrem brasiler té molt de talent en el regat, tal com ha demostrat, entre altres partits, en el de la semifinal de la Supercopa contra els culers, però aquest cop s’ha topat amb Balde i no ha pogut generar pràcticament perill. En termes generals, els altres tres defenses, Andreas Christensen, Araujo i Kounde, han tingut més feina.
La part ofensiva se l’ha reservat més aviat Balde. Com s’ha dit, el jugador ha estat una constant amenaça. A banda de la bona acció en el gol, ha obert el camp amb bones desmarcades, i ha generat forats amb bons regats. Un d’aquests ha estat a punt de significar un altre gol, però el porter ha aturat el xut de Pedri González.
Els seus companys han trobat en ell un home fiable amb qui poder comptar. Cada vegada és més titular, i Alba, un dels millors laterals esquerre de la història del club si no el millor, cada vegada està més destinat a la banqueta. Amb 19 anys, Balde ja ha disputat un Mundial, ja ha disputat partits importants de la UEFA Champions League i, en definitiva, ja és titular al Barça. I el millor de tot és que no se sap on està el seu sostre.
