Joan Laporta va pronunciar ahir, en l’entrevista a RAC1, les paraules que els i les culers més optimistes fa dies que ja han estat anticipant en les seves tertúlies amb amics, familiars i veïns. Preguntat per si firma un hipotètic final de temporada amb el trofeu de l’Europa League al sarró i la consecució de la segona plaça a la Lliga, el president del Futbol Club Barcelona es va negar. A més, es va omplir de coratge i va exclamar que “jo vull guanyar la Lliga”.
“Ho dic convençut, crec que tenim equip per guanyar la Lliga, perquè arribem bé a l’últim tram de la competició, amb un equip que està funcionant, amb un entrenador que ho fa de pel·lícula i que té encara més ganes que jo de guanyar la Lliga”, va afegir. És un somni ambiciós i per tant made in Laporta, tenint en compte la distància encara sideral amb el líder, el Reial Madrid, i els punts que queden en joc. Tot i això, les sensacions que va deixar el clàssic, últim partit abans de l’actual aturada de seleccions, donen lloc al fet que aquests somnis es puguin donar… i es puguin complir. Què hauria de passar, doncs, perquè el de Laporta es compleixi?
Primer de tot, cal parlar de la realitat i del present. El Barça és encara molt lluny del Madrid. El 0-4 al Santiago Bernabéu, això sí, ha ajudat. Per començar, per la distància a la classificació. Gràcies a la victòria en terres madrilenyes, els de Xavi Hernández van retallar tres punts al seu etern rival per a situar-se a dotze. Això sí, a més tenen un partit pendent, contra el Rayo Vallecano. Aquest es disputarà el cap de setmana de Sant Jordi. Si el Barça guanyés, podria retallar tres punts més al Madrid. Si tots dos conjunts ho guanyessin tot fins aquell moment, això significaria un marge reduït als nou punts.
La situació del Madrid
Però seran capaços de guanyar-ho tot? Qui té un calendari més difícil? Tenint en compte que el Barça depèn molt del del Reial Madrid, cal repassar primer el seu. D’aquí al final de la temporada, els de Carlo Ancelotti s’enfrontaran al Celta fora de casa (quatre dies abans de visitar el Chelsea), Getafe a casa (tres dies abans de rebre el Chelsea), Sevilla fora, Osasuna fora, Espanyol a casa, Atlètic de Madrid fora, Llevant a casa, Cadis fora i Betis a casa.
Són, doncs, nou partits amb diversos condicionants. Per una banda, cal tenir en compte l’exigent eliminatòria que tenen contra el Chelsea a la Champions. Això els farà desviar, en certa manera, l’atenció. Aquest és el torneig favorit dels jugadors del Madrid, malgrat que per qüestions òbvies tinguin molt més a l’abast el trofeu de Lliga. És un campionat que acostuma a medir si les temporades blanques han estat molt bones, bones, suficients o dolentes. Llavors, contra el Celta, a Balaídos, i davant el Getafe, al Bernabéu, podrien estar condicionats per això.
D’altra banda, tant el partit en terres gallegues com el que tindran al Ramón Sánchez Pizjuán contra el Sevilla, al Sadar contra Osasuna, al Wanda Metropolitano davant l’Atlètic de Madrid i contra el Betis a casa són molt complicats. Són partits propicis perquè els madrilenys es puguin deixar punts.
La situació del Barça
El Barça, per la seva banda, en primer lloc hauria de guanyar-ho tot. No és cap disbarat, tenint en compte altres antigues ratxes en el mateix campionat de Lliga i la forma de l’equip de Xavi. I és que a la Lliga ja acumula cinc victòries consecutives i, comptant totes les competicions, són nou victòries i tres empats en els últims dotze partits. A més, molts d’aquests partits han estat contra rivals de l’envergadura de l’Atlètic de Madrid, el València, el Nàpols, l’Athletic Club i el mateix Madrid. I molts d’ells amb golejades al marcador.
El calendari dels catalans d’aquí al final de la temporada és el següent: primer contra el Sevilla a casa, i després contra el Llevant fora, contra el Cadis a casa, contra la Reial Societat fora, contra el Rayo Vallecano a casa, contra el Mallorca a casa, contra el Betis fora, contra el Celta a casa, contra el Getafe fora i contra el Vila-real a casa. Sobre el paper hi ha quatre partits exigents -els del Sevilla, la Reial Societat, el Betis i el Vila-real- i sis enfrontaments més aviat factibles.
En termes de competicions europees, el fet de jugar l’Europa League és una altra característica positiva perquè es compleixi el somni de Laporta. L’eliminatòria contra l’Eintracht de Frankfurt s’allunya molt de la del Chelsea que té el Madrid en termes de dificultat. Òbviament pot passar de tot, i els culers no poden relaxar-se contra els alemanys, però a priori Xavi afrontarà amb una mica més de calma el seu duel europeu que Ancelotti.
Si el Barça fes els deures i guanyés els seus deu partits, caldria que el Madrid es deixés nou punts o més. Empatant a punts el Barça es quedaria amb el trofeu, ja que té el goal-average particular guanyat. Llavors, fa falta que, per exemple, el Madrid perdi tres dels seus nou partits. O que n’empati tres i en perdi un. En punts, ara mateix el Madrid és per davant, però en sensacions el Barça supera àmpliament el Madrid.
Un calendari un pèl més accessible, l’alegria del 0-4 al clàssic o el retorn d’Ansu Fati són els grans motius que podrien explicar una remuntada blaugrana el mes de maig vinent. El Madrid, per la seva banda, necessitarà igualar l’embranzida blaugrana i esperar que, a diferència del clàssic, jugadors tan vitals com Karim Benzema no es lesionin.
