Les visites del Barça al Santiago Bernabéu durant la primera etapa de Joan Laporta al capdavant del FC Barcelona (2003-2010), van deixar un reguitzell de partits en l’imaginari blaugrana que els culers difícilment oblidaran. Victòries que van decidir lligues, o golejades d’escàndol que sobresurten dins del paisatge memorístic del club, són els punts més brillants del primer període de Laporta com a president blaugrana.
25 d’abril de 2004: Madrid 1 – 2 Barça
Aquella temporada 2003-2004, la primera de Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana, el Barça havia arribat a posar-se a 18 punts del Madrid. Així i tot, els culers van saber reaccionar i van signar una de les remuntades més èpiques que es recorden. De fet, el Barça va acabar en segon lloc per davant dels “galàctics”.
El 25 d’abril de 2004, la jornada 34 de lliga, els blaugranes van vèncer per 1 a 2 al Bernabeu, tot remuntant un gol de Solari. Kluivert i Xavi, després d’una assistència històrica de Ronaldinho, van ser els golejadors dels de Frank Rijkaard. Amb aquells tres punts, els blaugranes s’asseguraven una plaça a la Champions i allunyaven al Madrid del títol.
19 de novembre de 2005: Madrid 0 – 3 Barça
Aquell 0 a 3 al Bernabéu, aleshores, semblava una de les exhibicions més grans de la història blaugrana. En vindrien més, però el partit de Ronaldinho, Eto’o i Messi, que debutava en un clàssic, va significar un punt d’inflexió en un equip que, aquella temporada, guanyaria la Lliga i la Champions.
Eto’o va avançar als blaugranes i, a la segona part, Ronaldinho Gaucho va fer posar dempeus al Bernabeu després de dues carreres, i dos gols, que han quedat gravats a la memòria dels aficionats culers.
2 de maig 2009: Madrid 2 – 6 Barça
Les nits històriques marquen equips i temporades, però aquest partit simplement va marcar tota una generació d’aficionats blaugrana, de la mateixa manera que ho va fer el 0 a 5 de Cruyff, Reixach i Sotil. Poques vegades hem estat, futbolísticament parlant, més feliços que aquella nit de primavera d’un ja llunyà 2009.
Era exactament el 2 de maig d’aquell any sagrat per la historiografia culer, i el Barça de Guardiola arribava al Bernabéu amb 4 punts de marge sobre el segon classificat: el Reial Madrid de Juande Ramos. El tècnic de Santpedor va apostar per l’onze de gala davant la possibilitat de sentenciar la Lliga, però va endarrerir a Messi, deixant les bandes a Eto’o i Henry. La resta, és història.
10 d’abril de 2010: Madrid 0 – 2 Barça
L’últim clàssic de Joan Laporta com a president del Barça es va donar un 10 d’abril de l’any 2010. Els blaugranes lluitaven frec a frec amb un Madrid renovat a conseqüència del triplet culer del curs anterior, i no van fallar en la seva visita al temple blanc. Aleshores un fet usual.
Messi a la primera part amb un -altre- gol propi d’un geni va obrir la llauna, i Pedrito a la segona meitat va sentenciar el partit. Aquell curs el Barça de Guardiola “només” va alçar el títol de Lliga, però les sensacions deixades durant tota la temporada feien preveure coses grans, i així va ser. L’herència de Laporta va tenir la seva continuïtat en els cursos següents on els blaugranes van seguir fent-se seus els dominis blancs.
