Quan semblava que aquesta havia de ser la temporada de transició que portaria el Barça a un futur més clar que els darrers anys, els fantasmes del passat han tornat a aparèixer. Si bé ningú no exigia a aquest equip que es guanyés la Lliga, després del triomf a la final de Copa i de remuntar més de deu punts a l’Atlètic de Madrid, sí que es demanava que es competís per aquesta competició.
El primer gran error, el pitjor de tots, va ser contra el Granada al Camp Nou. Els de Ronald Koeman tenien un regal totalment inesperat a les seves mans i només necessitaven guanyar un equip que no s’hi jugava res. Doncs no. Derrota i tornar a treballar. Contra l’Atlètic, també al Camp Nou, es va presentar una nova ocasió d’assolir el lideratge i esperar una ensopegada del Reial Madrid que va acabar arribant. Doncs tampoc, empat i Lliga molt complicada. Però és que el que té delicte és tornar a punxar contra el Llevant al Ciutat de València quan tenies la victòria a la mitja part i podies dormir líder per posar pressió a Atlètic i Madrid.
Això, novament, torna a ser un error imperdonable d’un equip que ja n’ha comès molts durant les darreres temporades. Anfield, Lisboa, Sevilla, Roma… i el que sempre s’ha demanat després d’aquests fracassos és un canvi radical que no ha acabat arribant mai. Al final, sí que hi va haver un canvi a la presidència, forçat per una moció de censura i un mandat que s’acabava, i el nou president, Joan Laporta, té davant seu l’oportunitat de gestionar molt millor una altra tragèdia com la d’aquest final de Lliga.
L’entrenador
Què pot fer? Doncs moltes coses. En primer lloc, aprofitar l’embrenzida que Koeman ha generat amb la Copa guanyada i els joves descoberts, però veure que amb un entrenador que juga amb sistemes desconeguts al club i que surt a defensar partits que estan guanyats al descans, serà molt difícil recuperar l’essència. Per tant, una opció és continuar apostant i reforçant els Pedri, De Jong, Araujo o Ilaix de torn, però amb un tècnic que pugui garantir un projecte de futur basat en l’ADN Barça.
Les vaques sagrades
També es pot plantejar què passa amb les vaques sagrades. Encara hi ha molts jugadors en aquesta plantilla que han viscut tots els fracassos i que continuen liderant l’equip. Sergi Roberto, Jordi Alba, Sergio Busquets, Gerard Piqué o el mateix Leo Messi són els clars exemples. Cal fer-los fora? No, a tots segur que no. De fet, imaginar un Barça sense Messi sí que és tràgic. Ara bé, cal equilibrar les quotes de lideratge d’aquests futbolistes i començar a donar les claus del conjunt a altres jugadors.
Els que han de marxar tant sí com no
D’altra banda, hi ha els que no es poden quedar. Samuel Umtiti, Philippe Coutinho, Junior Firpo, Martin Braithwaite, Matheus Fernandes… per tenir un equip sa i que creixi cap a un futur prometedor, les branques podrides s’han d’exterminar com més aviat millor. Molts d’ells han aguantat al club molt més del que mereixien i per no repetir tragèdies com les esmentades, cal tenir bons recanvis i jugadors amb possibilitats de rendir correctament sigui quan sigui.
Amb tot, aquesta nova crisi (molt més petita que Anfield o Lisboa) obre la porta a fer les coses diferents de com s’havien fet fins ara en situacions similars. De detectar correctament i a temps aquells problemes que t’han impedit ser un equip guanyador i prendre mesures valentes i efectives per solucionar-los. El repte continua sent gran. Com a mínim, aquesta decepció final ens ajuda a veure i a recordar que aquesta era una temporada de transició on, si bé hi ha hagut moltes coses que s’han fet bé, és impensable que el Barça es plantegi l’opció de continuar sent un equip similar al d’aquest curs durant molt temps. Per tant, aprofitar els brots verds i tallar les males herbes.
2 
